L’esplai en temps de COVID-19 (en GIFS)

23.03.2020 | comunicacio

23-març-2020

Autora: Cèlia Nisarre, ex monitora de l’Esplai Turons de Barcelona.

---

El coronavirus ha dut coses noves al nostre dia a dia. Clarament la tasca dels esplais no es pot realitzar amb normalitat i aquí cada grup de monis s’ha empescat la seva per poder gestionar aquests dies de confinament.

A continuació un recull anònim de les experiències més dures que s’han viscut fins al moment:

• LA PRIMERA VIDEOTRUCADA AMB L’EQUIP DE MONIS PER COORDINAR

El jijiji, el jajaja.

• A PARTIR DEL DIA DOS DE COORDINACIÓ

1. Et sento tallat.
2. Perdo la connexió.
3. (Inserir aquí comentari polític de la situació, amb alguna referència a Espanya i a l’espoli)

No jijiji- no jajaja. No han sortit voluntàries per fer el trivial de l’esplai.

• ES DECIDEIXEN PRESENTAR ALTERNATIVES LÚDIQUES PER ALS INFANTS VIA XARXES SOCIALS

Ens creiem “influencers”? Possiblement.

Ens baixen els fums quan veiem que tenim 15 likes al final del dia? No tengo pruebas pero tampoco dudas.

• TENIM UN IDEARI… PERÒ EL SUCRE MÉS!

El primer que fem és proposar que cuinin! És la típica activitat que es pot fer des de casa i adaptada a totes les activitats però… Ah! Ningú cuina verdura i peix! Tothom es posa a fer pastissos, galetes i el brownie que es fa en una tassa al microones (clarament sobrevalorat). Podem fer veure que no vau tenir el debat de què fer el dia de cuina a l’esplai. Podem fer veure que no recordem aquelles brotxetes de fruita oxidada. Podem. Però, i els riures! #realfood

• LES GALLINES CATALANES ENTREN EN ESTAT DE PÀNIC

Admetem-ho, tothom s’ha posat a proposar manualitats amb oueres… Que originals! No m’ho digueu: flors amb oueres? Arracades amb oueres? Animals amb oueres? Jocs de taula amb oueres??? Fins quan ha de durar el pànic en les granges del país? No veieu que no hi ha prou gallines per tantes oueres!

• TIC, TOC, TIK-TOK… EL RELLOTGE BIOLÒGIC

Diuen que madures quan comences a gastar més diners en menjar bé que en beure molt… MENTIDA! Madures quan comences a veure els teus infants i joves de l’esplai fent Tik-Toks d’aquests i sents vergonya aliena! Veus que t’has fet gran quan la mandra per descarregar-te noves aplicacions és superior a la capacitat del teu telèfon mòbil.

• MOOOOOLTA PURPURINA

Tothom traient els llibres de manualitats que estaven agafant pols a l’estanteria… a veure què es pot fer (amb coses que no siguin oueres). Alguns agosarats busquen manualitats amb els cartrons del paper de vàter… altres amb caixes de cereals… Tot quedarà cutre (sento ser jo qui destapi aquesta gran veritat), però els infants s’embrutaran (perquè totes les manualitats tenen pintura i/o purpurina) i això està bé perquè així també passen l’estona (netejant).

• AND THE OSCARS GOES TO…

De cop i volta les monis ens hem convertit en expertes del cinema familiar i volem compartir amb la humanitat el nostre saber. OK, BOOMER. A més del “Viaje de Chihiro” heu vist alguna de les pel·lícules que recomaneu? No hay más preguntas señoría.

• ELS “CHALLENGES”

Quan ja no queden més idees… arriben els “challenges”, que són els reptes de tota la vida en anglès, que sona millor (tenim el que ens mereixem). Els podràs distingir de la resta d’activitats perquè els “challenges” van sempre acompanyats de perill per la teva vida o la del mobiliari de casa.

• TOT SIGUI PER LES FAMÍLIES…

Al final i malgrat tot, penseu que elles estan més fotudes! Perquè es mengen els pastissos amb mocs, estan fartes de fer truita per sopar (tot sigui per les oueres), no entenen la meitat de les apps que els demanen els petits, tenen la casa plena de purpurina i obstacles, el cap quadrat de tant veure la tele, cada “challenge” nou que apareix els sembla més perillós que l’anterior… i el pitjor: NO PODEN PORTAR ALS INFANTS A L’ESPLAI!

Violències i agressions. Aquesta és la realitat a les nostres assemblees.

09.03.2020 | comunicacio

9-març-2020

Autoria: Grup de Treball de Protocol d’Esplais Catalans

---

El Grup de Treball del projecte “Protocol per a la prevenció i l’actuació davant la violència o l’abús” d’Esplais Catalans vam realitzar una enquesta a diferents esplais dels sectors geogràfics amb la finalitat d’observar els tipus de violència que es poden donar a les nostres entitats i si les identifiquem o no com a agressions. 

Així doncs, aquesta sorgeix de la necessitat de veure què és el que s’identifica com agressió i què no en els diferents esplais, per tal d’intentar donar una resposta genèrica a les inquietuds dels esplais d’ESPLAC encaminant  les nostres futures accions en base a això. 

En aquest article volem exposar els resultats de l’enquesta, procurant fer una anàlisi objectiva, a fi que els esplais tingueu contingut per poder reflexionar i abordar aquesta realitat a les vostres assemblees. A més, podeu posar-vos en contacte amb el Grup de Treball de Protocol (a través d’un formulari que pots accedir fent clic aquí o per whatsapp 722 672 177) per demanar-nos recursos, assessoraments o formacions sobre com poder abordar aquestes qüestions a les vostres entitats, així com també acompanyar-vos en el procés de creació del vostre protocol. 

Finalment, volem deixar clar que no som especialistes en aquesta matèria i que no tenim intenció de jutjar a ningú. Nosaltres aprenem juntes treballant plegades i tenim les mateixes pors i preguntes que vosaltres. 

RESULTATS

D’entrada, els resultats d’aquest buidatge es basen en un total de 177 respostes de monitores i dirigents de l’entitat. Seguidament,  per tal de fer més clar i etenedor el buidatge hem classificat les preguntes de l’enquesta en els diferents tipus de violència segons l’estructura del Protocol d’Esplais Catalans: https://www.esplac.cat/wp-content/uploads/2019/12/Protocol_agressions_Esplac.pdf

Aquestes són les següents: 

• La violència social és el control de la vida social. És a dir, dinamitar les relacions socials i cercles d’amistats a la força o de forma subtil fins que la persona talla les relacions i acaba aïllada. Per representar la violència social varem destacar possibles escenaris que poden succeir a les nostres assemblees com: denunciar a una agressió durant l’assemblea i que no s’obtingui cap tipus de resposta, escoltar més l’opinió d’un home cis i/o ridiculitzar a una altra persona durant les reunions. D’aquestes, el 92,66% de les persones que vanrespondre queho  van identificar com una agressió i el 58,76% asseguren que ha passat al seus espais. 

• El rol de poder és quan una persona utilitza la seva condició i els seus privilegis, de manera conscient o inconscientment, per aconseguir establir relacions sexoefectives amb una altra persona sense els mateixos privilegis. Com per exemple: quan una dirigient d’Esplac es lia amb una monitora de primer any o una monitora veterana es lia amb una moni que acaba d’entrar. 

En aquest ca s’identifica que passa en més de la meitat dels casos (54,39%) però el 77% de les persones no ho identifica com una agressió.

• La violència ambiental és la destrucció d’objectes personals i l’alteració de l’ambient vital de la persona. Com per exemple: no posar cançons feministes o que no hi hagi un punt lila a una festa. 

El 79,6% considera que el fet que no hi hagi un punt lila en una festa és una agressió, mentre que el 48,6% diu que no ho és el fet que no soni cap cançó explícitament feminista. Els resultats de l’enquesta ens diuen que passa en un 51,16% dels casos. 

• La violència simbòlica comporta un seguit de submissions i coaccions que no són percebudes com a tal, recolzades en unes creences i valors socials homogènies, en unes expectatives col·lectives. Els exemples escollits per realitzar l’enquesta són: presumir d’haver-te liat amb algú, riure’s d’una persona perquè és verge, que un home cis es tregui la samarreta i que qualsevol persona es tregui la samarreta.

 En l’enquesta s’afirma que passa en un 62,09%, no obstant el 48% considera que no és una agressió.El 51,4% de les persones consideren que presumir de liar-se amb algú és una agressió. Per altra banda, riure’s d’algú perquè és verge pràcticament tothom ha contestat que sí que és una agressió (92,7%). Seguidament, el 32,2% considera  que és una agressió que algú es tregui una samarreta , mentre que el 39,5 %  considera que és una agressió  si aquesta persona és un home cis.

• La violència sexual és qualsevol acte de naturalesa sexual NO consentit per una persona, inclosa l’exhibició, l’observació i la imposició, per mitjà de violència, d’intimidació, de prevalença o de manipulació emocional, de relacions sexuals, amb independència que la persona agressora pugui tenir amb la persona agredida una relació conjugal, de parella, afectiva o de parentiu. A l’enquesta vàrem exemplificar aquesta violència amb aquest ítems:

• Demanar “polvo ràpid” quan l’altra persona diu que està cansada.
• Incitar que dues monis es liin durant una trobada de monitores.
• Insistir quan no tenim preservatiu.
• Liarte amb una monitora que va taja.
• Despertar la persona amb qui t’has liat durant la nit per veure si vol dormir amb tu. 
• Mostrar interès per algú només per “follar”.

On hi ha hagut més controvèrsia ha estat enles tres últimes preguntes, les quals no eren considerades com agressió per un 48,2% de la gent enquestada. No obstant, en el global de preguntes veiem que el 71,3%  sí que es consideren agressió. Aquesta s’afirma que passa en un 38,14% dels casos. 

• La violència en relació a gèneres i sexualitats diverses i dissident ésla  violènciaque exerceixen les persones, i/o la societat, a altres persones per raons de sexe, gènere i/o orientació sexual. Com per exemple:

• Assumir que persones trans són heteros.
• Sentir-te molesta per agradar a una persona del mateix gènere /sexe que tu.
• Assumir el gènere d’una persona.
• Assumir sexualitat d’infants i joves.
• Assumir la sexualitat d’una persona.
• Assumir gènere d’un infant o jove.

Un 29,10% de les respostes consideren que no són agressions, mentre que el 70,09% diuen que sí que ho són.  A més a més, el 53,95% dels casos diuen que en el seu esplai passa o ha passati el 46,05% dels casos que no. 

• La violència estructural s’’exerceix a través de les estructures socials i sembla inamovible, tot i que no ho és. Impedeix l’accés de les dones als drets bàsics, a través de barreres i obstacles arrelats i que es (re)produeixen diàriament. S’expressa a través dels rols sexistes, de la divisió sexual del treball i dels espais de la societat. Els casos que podem trobar a l’esplai són que les monitores dones siguin les referents dels grups de peques, que la presidència de l’entitat sigui d’un home cis i/o que les monitores estan a les comissions relacionades amb les tasques de cures (material, farmaciola, neteja…)

El 63,65% consideren que aquests exemples passant al seu esplai. Però el 48,02% no consideren que sigui una agressió. 

• La violència cultural és quan S’exerceix violència a través d’aspectes culturals que la legitimen, ja sigui a través de l’art, la religió, la filosofia, el dret… com per exemple: portar una samarreta que digui “primer els de casa”. 

El 80% de les monitores que han respost a l’enquesta consideren que és una agressió i pràcticament el 100% asseguren que no ha passat (93,79%).

CONCLUSIONS

Des del Grup de Treball de Protocol, ens agradaria compartir amb vosaltres algunes conclusions i reflexions que hem fet mentre realitzavem el buidatge de l’enquesta.

D’entrada, considerem que la paraula agressió té una connotació forta amb un significat negatiu, cosa que creiem que possiblement ha influït alhora de contestar que sí que era una agressió coses que potser sabem que no són del tot correctes que passin, però no volem classificar-ho com a tal. 

Seguidament, hem vist que en general són molt més fàcils d’identificar aquelles violències o agressions visibles com pot ser la violència social o sexual, mentre que aquelles formes de violència implícita com poden ser el rol de poder o la violència estructural són molt menys visibles, no obstant, observem que  són les més comuns en el món associatiu. Aquest fet es veu clarament en l’apartat de violència ambiental, on veiem que la majoria de les persones consideren que és una agressió el fet que no hi hagi un punt lila a una festa (visible), però en canvi que no soni cap música feminista, i que per tant no es potenciï la representació de la dona en el món de la música  (no visible) no. En aquesta mateixa línia, veiem que costa identificar com agressió el fet que una persona més gran, amb més experiència pugui estar aprofitant el seu rol de poder (conscient o inconscientment) per liar-se amb una altra persona més petita o amb menys experiència dins de la entitat. 

En definitiva, ens agradaria remarcar el fet que la societat és un reflex de l’educació, i és per això que a l’esplai també patim violències. La societat binària a occident està estructurada de tal manera que divideix les persones en homes i dones segons els seus genitals. A les dones se les educa per realitzar les funcions reproductives i per tant, els pertoca, suposadament, ocupar els espais privats, fet que indirectament comporta la invisibilització. Als homes se’ls educa per realitzar funcions productives i per ocupar l’espai públic. 

Així doncs, creiem que cal donar molta importància a oferir espais no mixtes, per infants, joves i monitores. D’aquesta manera, les dones poden donar-se suport, identificar o denunciar les discriminacions i violències que pateixen i apoderar-se. Per altra banda, els homes poden revisar el masclisme interioritzat, els privilegis i els seus rols dins l’assemblea o espai en què participen.

És per això que com a instrument transformador de la societat, els esplais teniu un gran compromís per qüestionar i poder trencar aquesta estructura.

Des del Grup de Treball de Protocol, us animem a que tingueu debats sobre aquest tema, i aprofiteu els recursos i assessoraments que des d’Esplac us podem oferir, per generar el vostre propi protocol per fer front a qualsevol tipus d’agressió discriminatòria que pugui tenir lloc a la vostra entitat. 

Finalment, també us volem animar a participar al Grup de Treball de Protocol i pugueu aportar els vostres punts de vista en les nostres accions. A continuació us deixem un apartat amb recursos per tal que us puguin ser d’utilitat per treballar aquests aspectes a la vostra entitat. 

MATERIALS I RECURSOS

• Guia per elaborar un protocol contra agressions discriminatòries.
• Voleu fer l’enquesta? Aquí us deixem l’enllaç per fer-la. 
• Des del Grup de Treball us podem oferir assessorament i acompanyament en la realització del vostre protocol. Si voleu, podeu omplir el formulari de l’Era especificant en què us podem ajudar. 
• Durant aquest any podeu demanar formacions sobre prevenció, detecció i actuació davant de violències masclistes o abús a menors. Posa’t en contacte amb la teva Coordinadora de Projectes per demanar-les.
• Guia d’autodiagnosi de gènere. Autodiagnosi per esplais, fent clic aquí.

Laura Matesanz: “No m’hagués imaginat mai tota la feinada que es fa a Esplac”

17.02.2020 | comunicacio

17-febrer-2020

Autoria: Àrea de comunicació d’Esplais Catalans

---

La Laura Matesanz és monitora de l’esplai Xiroc. Estudia Comunicació Audiovisual a la UAB i forma part de Batukalla (batucada de dones del Fort Pienc) i del grup de hip-hop WWA (Women Wiz Attitude). Ha estat realitzant els darreres mesos una estada de pràctiques a la Secretaria Tècnica d’Esplac, donant suport a l’àrea de comunicació. Ara que ja ha finalitzat aquest període, ens explica quines són les seves sensacions després d’una temporada vivint, des de dins, el dia a dia de l’oficina d’Esplais Catalans.

• Quina havia estat fins ara la teva relació amb Esplac? 

La veritat és que poqueta… Tot i que vaig ser dos anys referent del meu esplai al sector, el Xiroc sempre hem anat bastant “a la nostra bola”. Sí que recordo haver vingut alguna vegada a buscar les agendes, portar els extintors i paperassa, escriure algun article tonto pel Som Esplai, o fins i tot haver ajudat en el documental “Transformar Educant”. Però poqueta cosa més! Tot i així, no hem faltat mai a cap AGO, i utilitzem “a tope” les càpsules formatives i els cursos de l’Escola Lliure El Sol.

• Què és el que més t’ha agradat d’aquests mesos treballant a l’ST?

El que més m’ha agradat ha estat el bon ambient i clima de treball. No és per ser pilota, però totes i cadascuna de les persones que hi treballen són genials. La veritat és que, des de la perspectiva de moni d’esplai, em feia una mica de por entrar a un lloc així: gent més gran, més formada, que potser mai ha estat a un esplai… I l’experiència ha estat molt guai: hi ha molt bon rotllo, molt bon ambient de treball, i tothom que forma part de la ST té, o ha tingut, algun tipus de relació amb el món educatiu o associatiu, i això facilita molt les coses! També m’ha agradat molt veure que hi ha una gran preocupació perquè totes les treballadores estiguin a gust i se sentin còmodes per poder explicar el que calgui en cas que sigui necessari. I per últim, però no menys important, les meves compis de l’àrea de comunicació, la Blanca i l’Andrea, que m’han acompanyat, m’han format, m’han ensenyat i també m’han cuidat molt. 

• I el que menys? 

Potser el que menys m’ha agradat ha estat haver d’aguantar tantes hores asseguda en una cadira! Tot i que, en general, les treballadores de l’ST tenen força reunions, el que se m’ha fet més pesadet han estat les hores asseguda en una cadira davant de l’ordinador. Encara que la companyia fos molt bona… acabava amb mal de cul! També és cert que sóc una persona molt moguda i m’agrada fer moltes coses, i aquesta feina em feia estar més paradeta… però tot bé! 

• Ha canviat la imatge que tenies d’Esplac i de les dirigents abans d’entrar a treballar a la Secretaria Tècnica, respecte a la que tens ara? 

Ha canviat bastant. En primer lloc, treballar aquí m’ha ajudat a entendre i a veure de prop tot el que suposa per als esplais tenir una federació com és Esplac. Penso que en el meu cas, i durant tota la trajectòria en que he estat a l’esplai, he perdut (i hem perdut) moltes oportunitats: seminaris internacionals, comissions súper interessants, l’atenció personalitzada de la coordinadora del sector per ajudar-nos, etc. D’altra banda, estar aquests mesos a la ST també m’han ajudat a entendre amb tota la seva globalitat l’organització d’Esplac: els seus dirigents, els esplais, els sectors, l’ST i les seves funcions. 

• Què és el que més t’ha sorprès? 

Que treballin tant! Em repeteixo, però no m’hagués imaginat mai tota la feinada que es fa a Esplac: la Secretaria Tècnica, les dirigents (EGS i Equico) i monis que participen activament.

• Algun detall curiós?

A l’oficina hi ha una torradora increïble! He esmorzat i berenat com una reina, a Esplac! 

• Alguna anècdota que ens vulguis explicar? 

Durant aquests mesos de pràctiques, casualment, es feien reformes a l’oficina, i hem passat algunes tardes i matins molt divertits movent tots els mobles! 

• T’agradaria compartir amb la resta de monitores algun missatge? 

Sempre és difícil empatitzar amb algú quan mai no has estat en la seva posició però jo que he tingut l’oportunitat de ser-hi, penso que és guai que les monis dels esplais tinguem en compte la feina que fan totes les persones, la valorem, i les respectem perquè fan molt i molt de curru! 

• …

M’agradaria agrair-vos l’oportunitat de poder fer les pràctiques aquí, un lloc que com us vaig dir, juntava dues coses que m’agraden molt: l’educació en el lleure i la comunicació. He après molt i m’emporto una fantàstica experiència d’aquests mesos. Gràcies, ST! 

Camineu ben lluny i no us deixeu l’alegria i les ganes d’aprendre!

23.12.2019 | comunicacio

23-desembre-2019

Autoria: Dani Costa Soler, ex membre de l’Equip de Coordinació d’Esplac.

---

Discurs de cloenda del Dani Costa, ex membre de l’Equip de Coordinació, a l’Assemblea General Ordinària 2020:

“El 2008 començava a ser monitor d’esplai, i el 2010 engegava la millor aventura de la meva vida,  de la mà de l’esplai la Fera. Un any després m’iniciava a les reunions del sector Vallès, i el 2014 entrava a formar part de l’EGS durant dos cursos. Finalment,  entrava a l’Equip de coordinació on he gaudit els últims quatre anys. 

En resum, 12 anys dedicats a l’esplai, i us asseguro que no hi ha res que em faci més feliç, que tancar aquesta etapa, el mateix any que l’Esplai la Fera celebra el seu desè aniversari. Felicitats doncs a tots els meus companys i companyes, i que la Fera segueixi deixant petjada allà on va. 

L’esplai m’ha fet ser qui sóc avui en dia, és on he crescut, on hi tinc els amics i on he construit les meves conviccions, la meva manera de pensar i el meu estil de vida. 

Jo us convido a viure l’esplai des de la pedagogia i l’aprenentatge, posant l’educació al centre de la nostra manera de ser i de fer, i lògicament, posant l’infant al centre de la tasca educativa de l’esplai. 

Formar part de l’esplai és fer política, prendre decisions, i  això ens agrada a tots, ens empodera, ens alimenta la nostra persona, i a vegades perillosament també l’ego. I crec que l’important és que allò que fem, ho fem a amb consicència i de la forma més pedagògica possible. Fer política amb pedagogia, i això vol dir per mi: escoltar més i parlar menys; empatitzar més amb l’altre; construir des de l’equip i no  des d’un mateix; responsabilitzar-se dels propis actes; no culpabilitzar ni caure constament en un judici cap als altres; i en definitiva, pensar en col.lectiu i per l’interès de l’equip sovint per davant del propi. A vegades, significa també renunciar i callar-se, i aprendre a deixar un espai, perquè els altres l’agafin. Fer pedagogia també vol dir equivocar-se i aprendre dels errors, vol dir críticar-se i aprendre a criticar de forma constructiva. 

Hi ha una paraula que voldria donar-li valor, en un món on sembla que tot i tothom flueix. Parlo del compromís. Per mi el compromís comença per un mateix, va lligat a la voluntat, allò que fem i no només allò que diem que farem. L’esplai m’ha ensenyat que la credibilitat i la coherència no es mesura per saber parlar molt, sinó per actuar i responsabilitzar-se. I actuar significa estar allà, ser-hi!  Perquè és llavors, quan hi som, que Esplac, i també els esplais són més participatius, més coherents i més transformadors.

Us asseguro que no hi ha res més meravellós, i així ho he viscut, i així ho sento, que ser monitor i formar part d’un equip, i fer-ho amb una actitud compromesa. Compromesa amb la tasca educativa cap a l’infant, construïnt vincles forts, però també compromesa amb la cura, les relacions i el benestar de totes les persones: infants, monitores, famílies i entorn. Quan totes ens comprometem, totes som equip, si ho fem bé, si ens cuidem, llavors som imparables, som capaces de tot, i res ni ningú ens atura.  

Del meu pas per Esplac, m’agradaria que sovint totes fóssim una mica més coherents, més compromeses, i m’agradaria també que la tasca educativa estigués al centre del debat, de les discussions i sigués realment la protagonista de les nostres reunions, assemblees o espais on participem. Sé que és així en molts casos.   

Crec que quan parlem d’educació tot pren sentit, perquè al final és allò que totes compartim i tenim en comú, i de fet, és la millor manera  que tenim per canviar el que no ens agrada. Formar part de l’esplai i d’Esplac ja és de per si transformador, i si totes posem el focus en allò important, segur que tot plegat encara tindrà un impacte més gran.  

Vaig acabant, però sento que és important per mi poder agrair públicament a totes les persones que han format part d’aquest camí. 

Gràcies, a les persones de la Secretaria Tècnica. M’emporto col.legues i amics, moments i molts aprenentatges amb vosaltres. Sou les imprescindibles sense cap dubte. 

Gràcies a les persones del Gran Comitè per fer més fàcil aquest camí compartit, pel vostre escalf, per estar allà i donar-nos estima i per fer que Esplac tingui un sentit.  

Gràcies a l’Equip de Coordinació, a totes i cadascuna de les persones amb qui he compartit equip. Especialment amb aquelles que ens hem cuidat, ens hem respectat, ens hem estimat, ens hem valorat i també ens ho hem passat molt bé.  I deixeu-me prendre’m la llicència, per reconèixer la gran tasca que feu.  Perquè amb les vostres inseguretats i fortaleses, amb les vostres pors i valentia, amb la vostra estima cap Esplac, esteu allà sempre, aprenent i empoderant-vos dia a dia. Que res ni ningú us tregui les ganes de continuar, de viure intensament la vostra feina, de fer equip i fer les coses el millor que sabeu. 

Gràcies a l’Esplai la Fera per fer-me millor persona, per donar-me els millors anys de la meva vida. També gràcies a la Marta per donar-me conèixer el món ‘esplaiero’. Gràcies als amics i amigues de l’esplai, i desitjo que seguim mantenint l’esperit d’allò que un dia ens va unir. 

En definitiva, gràcies a totes per donar-me aquest espai. Sigueu compromeses i constants, sigueu pacients i responsables, sigueu empàtiques, valentes i cuidadoses. Sigueu en definitiva, tot allò que l’esplai us regali, i agafant el millor de vosaltres, camineu ben lluny i no us deixeu l’alegria i les ganes d’aprendre. 

Gràcies i molta sort!”

Falkencamp internacional Döbriach: Campaments a Àustria

29.08.2019 | comunicacio

29-agost-2019

Autora: Natalya Chetverova, SVE alemanya a Terrassa i monitora de l’esplai La Fera.

---

(English below)

Del 20 al 31 de juliol, l’entitat Rote Falken Àustria va convidar a tots els seus amics i amigues i organitzacions germanes a celebrar el 70è aniversari de l’acampada dels Falken a Döbriach. Al voltant de 700 infants, adolescents i joves líders van participar de l’esdeveniment. Hi havia moltes activitats dins del programa general: l’escenari de les nits, festes, tallers durant el dia i activitats i estructures democràtiques. També hi havia temps de gaudir de l’espai propi i de l’esplai, de relaxar-se i de reflexionar sobre el dia.                     

   

El Falkencamp Döbriach està situat al sud d’Àustria, a prop de les fronteres d’Itàlia i d’Eslovènia i durant el nostre dia d’excursió vam poder visitar Ljubljana, la capital d’Eslovènia.

 

     

Estàvem d’acampada a prop d’un llac anomenat Milstätter See. Teníem una platja privada pels nens i nenes del nostre campament d’estiu i es podia passar el temps de forma més relaxant, refrescant i divertida mentre el sol no et cremés. Sempre que enviàvem als infants a la zona d’atenció sanitària per coses petites, la resposta/medicina sempre era “però no volíeu anar ara a la platja?”.

El càmping està envoltat de muntanyes altes i boniques, i alguns matins ens vam trobar gairebé coberts/es sota núvols.

  

 
Els Rote Falken van ser increïbles a l’hora d’organitzar i subministrar a totes les zones del campament amb tot el que necessitaven. Els matins, personalment, venien a portar el programa del dia, a portar taules amb tractors o a treure les escombraries, i el millor: construir una foguera per totes les zones i ens donaven prou llenya per poder seure al foc cada nit.
El clima era càlid i còmode, normalment, tot i que els darrers dies van haver d’informar a la protecció civil perquè el campament podia quedar inundat completament. Va ploure molt, però hi havia tantes mans que ajudaven que, fins i tot, ens vam divertir.

 

   

Però el meu joc preferit era un joc que es va establir aviat entre els i les monis, quan els infants ja havien anat a dormir. Potser ho podeu provar amb els altres monis o fins i tot amb els infants: quan algú us ve mostrant l’estranya màscara amb les mans i no reaccioneu prou de pressa amb el gest del monocle, “moriu” , heu de caure a terra i fer com si us estiguéssiu morint (no importa el que feu, es tracta de fer algun gest). A continuació us ensenyo quins son els gestos d’atac i defensa i un exemple de gest que seria incorrecte: 

 

 

 

      

 

Però compte! No heu de fer-ho només amb rapidesa, sinó que han de ser els gestos adequats. Si utilitzeu accidentalment les mans equivocades o les dues mans, o fins i tot feu el gest amb el costat equivocat, també morireu. És un joc divertit, però en algun moment pot posar-te dels nervis.

Sens dubte val la pena participar en campaments i activitats internacionals, aprens molt d’ells. Només puc recomanar-ho i espero veure aviat a tothom a l’IFM Camp 2020 a Anglaterra.

 

 

---

English: 

From the 20.-31. of July the Rote Falken Austria invited all their friends and sister organisations to celebrate the 70th anniversary of the falken’s campside in Döbriach. About 700 kids, teens and young leader attended to this event. There was a lot of central programme: on stage in the nights, parties, workshops in the day time and democratic structures, but it was well balanced with the time to spend privately with your own esplai to relax and reflect on the day.

The Falkencamp Döbriach is located in the very south of Austria, so close to the borders of Italy and Slovenia that on our excursion day we could visit Ljubljana, the capital of Slovenia.

We were camping near a lake called Milstätter See. With a private beach for the children of our summer camp you could spend the most relaxing, cooling and fun time when the sun was burning on our heads. Whenever we send our kids to the sanitary station for little things the number one medicine/answer always was “but didn’t you want to go to the beach now?”.
The campside itself is surrounded by high and beautiful mountains, and some mornings we found ourselves almost covered under clouds.

The Rote Falken were amazing at organising and supplying all little villages with what they need. In the mornings they’d personally come to bring the programme for the day, bring tables with tractors or take out the trash, and the best thing: build fire places in every village and provided us with enough wood so we could sit by the fire every night.
The weather was warm and comfortable, mostly: The last days they did have to inform the civil protection in case our camp would have completely drowned. It was raining so heavily, but there were so many helpful hands and even then we had fun.

But my personal favourite was a game that was soon established between the monis, when the kids have mostly gone to bed already. Maybe you can try it with the other monis or even the kids: when somebody showed you the strange mask with their hands, and you don’t react fast enough with the monocle gesture, you “die” and have to fall on the ground and make dying sounds (no matter what you are doing, holding or carrying at the moment).

But careful! You don’t only have to be fast, it have to be the right gestures. If you accidentally use the wrong hands or both, or even turn them the wrong side, you die as well. It’s a fun game, but it might get on your nerves at some point.

It is definitely worth in engaging in international camps and activities, you learn so much from them. I can only recommend it, and hope to see all you people soon at IFM Camp 2020 in England!

Summer camps a Finlàndia

28.08.2019 | comunicacio

28-agost-2019

Autor: Aleksi Paakkinen, SVE finlandès a Barcelona i monitor de l’Esplai Sarau.

---

(English below)

El mes passat vaig tenir l’oportunitat de participar dels campaments d’estiu finlandesos després d’un any. No m’ho vaig pensar gaire, ja que havia estat monitor durant gairebé sis anys abans de marxar cap a Barcelona. Tot i això, després de passar dues setmanes amb la meva família i amb amic i amigues, em vaig adonar de com el fet d’estar a Esplac m’ha obert la ment i com he millorat com a monitor.

En primer lloc, és impossible comparar l’entitat catalana Esplac i l’entitat finesa Nuoret Kotkat i la forma d’organitzar els seus campaments. Vaig passar aquestes dues setmanes en una illa que és (tècnicament) propietat de Nuoret Kotkat. El fet de ser una illa permet realitzar activitats d’aigua com, per exemple, incorporar una plataforma en forma dònut a la barca de manera que els nens i nenes poden jugar. També vam passar unes quantes tardes estant a la platja tranquil·lament.

Planificar les activitats en una illa pot resultar força complicat, sobretot en una illa tan densa com la nostra. Algunes activitats normals, com ara el futbol o el “dodgeball”, són simplement impossibles per manca d’espai. D’altra banda, el bosc dens ofereix un entorn força ideal pels jocs de perseguir, com ara “polis i cacos”. Sovint, els infants venen amb jocs que volen jugar i el nostre paper és supervisar o unir-se. Hi ha aproximadament un monitor/a per cada set nens.

La planificació d’activitats durant campaments amb Nuoret Kotkat té algunes diferències si ho comparem amb l’espai d’aquí. Tot i que coneixem la majoria de nens que assisteixen, cada campament té almenys un parell d’infants que venen per primera vegada. No passem tot l’any amb el mateix grup d’infants i cada campament té un formulari d’inscripció independent. És per això que realment no podem planificar res especial dirigit només a algun grup, perquè simplement no coneixem bé el grup.

Durant aquestes dues setmanes plenes d’activitats, també vaig tenir temps per seure amb alguns amics i amigues que no havia vist durant un any. Quan els infants marxaven a dormir, nosaltres continuàvem desperts i despertes i menjàvem algunes salsitxes o botifarres que fèiem amb una petita foguera. Va ser un bon moment per estar amb altres monis que feia temps que no veia. Em va agradar molt compartir les meves experiències des de la perspectiva d’haver viscut a un altre país, experiències que potser en un futur poden aportar alguna cosa nova als futurscampaments d’estiu a Finlàndia.

 

 

 

---

English:  

Last month I had the opportunity to participate in the finnish summer camps after exactly one year long break. I didn’t think much of it, as I had been a monitor for nearly six years before my departure to Barcelona. However, after spending two weeks in familiar setting with familiar timetable, surrounded by familiar people, I realised how much this year with Espalc has widened my perspective and improved me as a monitor.
First of all it’s impossible to compare the catalan Esplac and finnish Nuoret Kotkat and how they organize their camps. I spent these two weeks in an island which is (technically) owned by nuoret kotkat. That means the water gives several opportunities for different actions, such as attaching a big donut-shaped water toy into the boat and cruising around with children holding on to the toy. We also spent quite a few afternoons just chilling at the beach.

Planning the activities on an island can get quite tricky, especially on an island as dense as ours. Some normal activities, such as football or dodgeball are simply impossible due to lack of space. On the other hand, the dense forest offers quite ideal environment for chasing games, such as cops and robbers. More often than not the kids come up with games they want to play and our role is to supervise or join in. There is approximately one monitor per seven children.

Planning the activities during camps with nuoret kotkat has some other varieties compared to esplais. Even though we know majority of children attending the camps, every camp has at least a couple new kids. We don’t spend the entire year with the same group of children; every camp has a separate enrollment form. That’s why we really can’t plan anything special aimed for just some group, because put it simply, we don’t know the group that well.

During those two action packed weeks I also had time to sit down with some friends I hadn’t seen in over a year. When the kids have gone to sleep, we usually stay up and grill some sausages in a little bonfire. This was a great time to truly sit down with other monis. I hadn’t seen in a long time and catch up. It felt really nice to share my experiences from a different country, which might also bring something new to future summer camps in Finland.
 

 

Recull de contes dels infants de l’esplai El Creixent – 1r Premi

11.06.2019 | comunicacio

11-juny-2019

Autoria: Infants de l’esplai El Creixent

---

 

EL RATOLÍ SERGI

Hi havia una vegada un ratolí que es deia Sergi Cupi que vivia en una caseta molt i molt petita al costat de la caseta del mestre. I estava molt sol, i es va adormir i va somiar que un gos li va portar una moto i el gos no li volia donar i va aparèixer l’ós de peluix que es deia Messi, van fer una baralla i va guanyar en Messi. El ratolí es va despertar i era el dia de Nadal i li van portar una moto i vet aquí un gos i un ratolí, aquest conte “se fini”.

Arlet, 6 anys
Lluc, 6 anys
Sergi, 6 anys
Elisabet, 6 anys
Joana, 9 anys

 

 LA FADA EMMA

Hi havia una vegada una vegada una fada anomenada Emma i vivia en una piscina, ella tenia un anell màgic molt bonic. Un dia a la tarda la fada Emma es va posar dins de la piscina i li va caure l’anell dins, quina desgràcia! Mare meva, la mala sort que havia tingut. Era un anell molt important!! Però no va dir res i es va capbussar a la piscina. Però la piscina era molt fonda i no va arribar perquè estava al terra. Quina mala sort que tenia la fada Emma. I va decidir dir-li a la seva àvia i la seva àvia li va dir “esclar que t’ajudaré, però en secret, oi?” “Sí, àvia”, i es va capbussar i tampoc va arribar i li van dir a l’avi i ell sí que va arribar i es va posar l’anell i van dir “té, Emma”, i van viure feliços. Fi.

Ariadna, 9 anys

 

 

EL DRAC DE L’ARC DE SANT MARTÍ

Tot va començar així, precisament així. Era una tranquil·la tarda de primavera, de fet era la primera tarda de primavera. Vaig arribar a casa, vaig veure el drac de l’arc de Sant
Martí. Em vaig posar l’armadura, vaig poder escapar d’ell. Van fer una ferotge lluita de dracs però el drac de l’arc de Sant Martí li va fer un “coletazo”. El drac de les Tavernes va
marxar i no va tornar a venir mai més.

Gil, 7 anys

 

CAL·LIGRAMA

Un dia en Messi i en Suárez van anar amb avió, es van trobat una sabata, un llibre i una
espasa…
i es van barallar…
i va arribar el…
seu pare i els va…
renyar. L’avió va…
arribar al camp de…
futbol de París.
Fi.

Guim, 8 anys
Queralt, 7 anys
Txell, 6 anys
Pau, 7 anys

 

LA CÀMERA D’EN VÍCTOR

Hi havia una vegada un poble molt llunyà que es deia París i feien un partit de futbol al camp de futbol i quan va acabar en Víctor va anar a fer fotos i li havien robat la càmera i va passar la veterinària i li va trobar la càmera i li va donar.

Marta, 7 anys

 

 

 

 

 

 

La vida més enllà del monstre de colors

09.05.2019 | comunicacio

10-abril-2019

Autora: Cèlia Nisarre, exmonitora de l’Esplai Turons de Barcelona.

---

 5 llibres sobre educació emocional que potser no coneixies!

Quan busques per internet recursos o, més concretament, llibres infantils per treballar temes relacionats amb l’educació emocional sempre surt… EL MONSTRE DE COLORS! Que consti que, personalment, no tinc res en contra d’aquest llibre però, si de veritat volem treballar l’educació emocional amb els infants i joves, caldrà que anem una mica més enllà i obrim el nostre ventall d’opcions.

Us convido a buscar llibres que parlin de l’educació emocional des d’un punt de vista més orgànic i integrat a les històries, no com un diccionari d’emocions on hi ha un color i una resposta concreta a cada emoció. Si considerem que cada persona és diferent i exterioritza el que sent de formes diverses, per què confiem l’educació emocional a mers diccionaris que ens diuen QUÈ hem de sentir. QUAN i COM hem de reaccionar disfressats amb colors i il·lustracions boniques?

Des del SomEsplai proposem algunes alternatives, algunes de les quals podreu trobar en préstec a Esplac (enviant un mail a esplac@esplac.cat)

 

• L’ARBRE VERMELL. Shaun Tan.

Aquest és un àlbum il·lustrat bonic per definició. Si sou amants del “dixit” els seus dibuixos us faran tornar bojos! Poca lletra però molta teca… es necessita temps per poder captar tots els detalls que amaguen les seves il·lustracions, però val la pena aprofitar per parlar amb els infants i joves de la tristesa, del que amaga i com afrontar-la.

Pot ser el punt de partida per parlar de les pors i el que ens fan sentir, de com estem en els moments tristos i de recordar que no cal estar content i feliç 24/7.

• NO SÓC PERFECTA. Jimmy Liao

“No sóc perfecta” ens convida a reflexionar sobre la perfecció i la imperfecció. Sobre el constant afany per aconseguir la perfecció i la frustració que provoca el seu desig. Qui és realment perfecte? Ser perfecte et fa feliç?

El recomanem perquè és un llibre dedicat a infants i a adults que han deixat de buscar un món perfecte. Una invitació a ser nosaltres mateixos. I… hi ha un lloc millor per ser nosaltres mateixes que a l’esplai?

 

• LA GOTA I EL CIRERER. Mario Satz i Albert D. Arrayás.

Un llibre gairebé poètic. Amb dues opcions de lectura diferenciades ens parla d’una cosa constant a l’esplai, el canvi. A l’esplai ens fem grans, canviem de grup, canviem de monitores, canviem d’amics i d’entorn moltes vegades. Agafem més responsabilitats, passem a liderar les nostres entitats… això fa que tothom s’identifiqui amb la goteta protagonista.

• T’ESTIMO (QUASI SEMPRE). Anna Llenas.

Educar en la diferència no sempre és fàcil. Totes som diferents i és normal que a vegades, fruit de diferències, sorgeixin conflictes. Crec que és interessant mirar una mica més enllà el que ens uneix, i aprofitar-ho com una fortalesa més que tenim i no com una debilitat a l’hora de conviure. Els protagonistes viuen una història d’amor, però no hi ha gaires diferències amb una amistat d’esplai!

L’autora ens deixa aquest tastet en vídeo, però el llibre és molt més!

• EL PUNT. Peter Reynolds

AUTOESTIMA així, en majúscules! I una cosa que gairebé ens fa més falta a les monitores que als infants (per això l’he deixat pel final); saber educar les potencialitats de cada nen i nena, sense comparacions, sense pressions.

MONIS DEL MÓN: És impossible que no us enamoreu d’aquesta història, de la seva protagonista i de la seva mestra!!!

 

El valor de l’esplai

21.03.2019 | comunicacio

21-març-2019

Autora: Gemma Solans, monitora de l’esplai Kasperle i SVE a Berlín.

---

I què fas parlant de l’esplai quan estàs a més de 1000 km de distància? Doncs sí camarades. Perquè fins que no ho mires des de fora no arribes a entendre el valor de les coses. Perquè l’esplai dóna valor a la vida. I tinc tants arguments que això no és ni un objecte de debat.
 La meva mare va creure que l’esplai em faria (millor) persona quan tenia dotze anys i no volia anar-hi. Em va obligar a enfrontar algunes de les meves pors, entre elles la de no sentir-me inclosa. I no crec que trobi la manera d’agrair-li.

Quan vaig trobar-me còmode en el meu rol (que deixava bastant a desitjar) dins el meu grup de joves, responia que no volia ser monitora. Suposo que tampoc sabia què volia dir. Vaig decidir donar-li una oportunitat quan vaig rebre una carta a casa, on se m’obria aquesta porta, que ni tan sols havia merescut.

Em vaig trobar amb algun rebuig que altre. I llavors vaig apostar per fer el curs de monitors/es. Dic que literalment em va canviar la vida, perquè ho va fer. Em va ajudar a apostar per mi. I de quina manera. Potser les finestres a vegades són bones portes.


No puc posar en paraules tota la meva experiència vital com a monitora en quatre paràgrafs d’un article. Tampoc tinc intenció de convèncer a cap lectora. Senzillament, em va empènyer a aprendre, com a manera de viatjar pels jardins de la vida.
 Sovint aprenem a base de parets i sempre a base d’errors. És quan agafem les escletxes dels errors, juntament amb la constància i les ganes de millorar, que realment podem dir que aprenem alguna cosa.

Però mai deixem de tenir davant una realitat que tant de bo no fes tanta por. I tant de bo fos més maca i transparent del que veritablement és. Així que quan vaig fer una passa al costat, l’esplai ha servit de reforç de tot el que visc. I així em vaig llençar a viure en un altre país, a experimentar una nova manera de relacionar-me i comunicar-me.

Parlo des del punt de vista d’una privilegiada. En més d’una ocasió he estat a poc de descarrilar i he tingut l’oportunitat de tornar a posar els peus a terra. Canviar de direcció. Però no tothom ho pot fer. I per això vinc a parlar de l’esplai. Perquè és una oportunitat. Una porta. Una finestra. Una mica d’aire pur. Una nova perspectiva. Una lliçó per aquells o aquelles que vulguin agafar-la.

És perquè crec profundament en el poder de canvi individual i social de l’esplai, que vull invertir la meva voluntat a apropar l’oportunitat de l’educació en el lleure a tothom. Poc ambiciós eh?

L’esplai no el configuren les coses, sinó les persones. Totes les persones que hi formen part fan que siguin les experiències compartides l’arrel de tot. Cal creure en el poder de les paraules i en el poder de les petites accions, de les aportacions de les moltes persones que s’entrecreuen en el nostre camí.

Perquè, al final del dia, seguirem creient en què les coses poden canviar, no?

Sumergir-te en un nou idioma

26.02.2019 | comunicacio

26-febrer-2019

Autora: Gemma Solans, monitora de l’esplai Kasperle i SVE a Berlín.

---

Aprendre un idioma estrany des de zero sempre és difícil. Més quan no és ni la teva segona o tercera llengua. I quan li afegeixes l’experiència d’embarcar-te a viure tota la seva cultura. Voldria parlar de la meva aventura: aprendre l’alemany. Per mi fins aleshores desconeguda, no havia tingut contacte previ amb aquesta llengua. I tot i que no l’havia estudiat, sempre havia captat el meu interès la història del país i el seu caràcter.

La llengua va molt més enllà de ser la manera com ens expressem. Des de com dóna forma a la nostra manera d’actuar fins a la manera com formulem els nostres pensaments. Puc estar captant les teves paraules i objectivament saber què signifiquen, però no per això sabré el que vols comunicar. En context, porto vivint a Berlín durant quasi quatre mesos. I els primers mesos sempre són els més durs. La vida diària et posarà en situacions on passaràs una vergonya immensa i voldràs sortir corrents en direcció contrària. Un excompany de feina un cop em va dir: “com més avergonyida estiguis en aquell moment, més significa que estàs aprenent”. I malauradament, puc constatar que és ben cert.

No caldrà posar-te una pel·lícula en versió original per veure “què pilles”, perquè la pantalla s’ha transformat en el teu dia a dia. I sense subtítols. Des que sóc petita que m’ha agradat molt llegir i penso que aquest hàbit ha interioritzat ja no la manera com m’expresso sinó també la manera com aprenc. Adonar-me d’això ha sigut essencial. Si descobreixes com has après, veuràs com pots aprendre més ràpidament. Així doncs, sense subtítols, necessito cinc minuts per dibuixar les paraules i així poder entendre, potser, el què dius.

He de dir que trobar-te amb una barrera lingüística tan forta no és feina fàcil. Sovint em sento una estranya. Totalment out of place. Sortir de la zona de confort és un exercici que tothom hauria de fer de tant en tant, però trobar-te en la zona de risc constantment, no és agradable. Tanmateix, en algun moment deixes de sentir-te insegura i et familiaritzes amb el que t’envolta. Aprendre un idioma nou té molts avantatges: augmenta la teva confiança, entrena el teu cervell, t’obre portes a viatjar, t’empeny a fer noves amistats i et donarà l’oportunitat d’experimentar una nova cultura.

Tant si t’ho planteges com si no, aquí va el meu consell: mai estaràs suficientment preparada. No importa com de molt t’informis o busquis saber-ho tot d’aquell lloc i d’aquella llengua abans d’embarcar-t’hi. La realitat sempre et deixarà amb la paraula a la boca.