Reach out from the Wall!

30.05.2018 | comunicacio

Autor: David Miranda Mota, SVE portuguès a Barcelona i monitor de l’Esplai Torxa.

29-Mayo-2018

Hola Hola, menudos mes mas activo este último.
Empezamos con  Sant Jordi: primavera con sol radiante y, a pesar de estar solo, tuve que aprovechar y salir de casa a pasear. Como casi siempre, no había un plan, simplemente perderme de plaza en plaza. Empecé por las Ramblas, pues es donde vivo. Las calles estaban cerradas a los coches, se respira una ambiente liviano a pesar de la multitud de gente, que se veía feliz y mas simpática que lo normal. Rosas y libros por todas partes, aun que creo que este año habían mas rosas Amarillas que habitualmente, ja ja ja.
En plaza Catalunya se encontraba toda una zona de medios de comunicación con diferentes estaciones de Radio y televisión, haciendo programas en directo. Por lo que me agarró allí por unos momentos escuchando un poco sobre el tema, este San Jordi ¿no fue muy politizado?… Pasé por plaza Universitat donde las bancadas eran más LGBT , y seguí por la Rambla del Raval y como en otras locales había las bancadas de souvenires, rosas y libros además de música en vivo y algún que otro grafitero. Al volver a casa pasando por la plaza Sant Jaume me sorprendió una gigantesca ola de flores y lazos amarillos delante del Palacio de la Generalitat!

Incidentes artísticos
La producción artística sigue a topé, estoy terminando la mejor y más personal colección de piezas que ya hice hasta hoy, pero no todo es crear y dibujar feliz, el otro día tuve un pequeño incidente, al preparar la superficie de corcho me corte parte del dedo y de pronto mi habitación se convertió en una película de terror, llena de SANGRE, estilo escena de crimen con un córner del indicador izquierdo en la mesa, como si fura un mini filete de mi sobre el corcho (MASTERPIECE), ahahah aun asi mantuve la calma y en mi cabeza sonaba una voz que me decía “podía haber sido mucho peor”, y es totalmente verdad, pero tenia muy mala pinta, al final de casi 15min perdiendo sangre, pude estancar la herida y curar me. Pase un poco mal para dormir esa noche.El tiempo todo lo cura y 2 días despues ya estaba pintando aun que con un poco menos de carne en mi cuerpo ahahaha.

Poblenou
¡Vámonos a Poblenou! Fui con mi colega italiana Ellen (amiga de antiguos Erasmus) en busca centros creativos, específicamente la Escocesa, aunque no tuvimos mucho éxito para entrar y se ve que la mayor parte de espacios creativos así dentro de este formato de residencias artísticas, coworking, no están totalmente abiertas al publico. En parte lo entiendo, porque los artistas necesitan su espacio tranquilo para trabajar, crear y cambiar ideas entre ellos, pero la ciudad/comunidad gana mucho cuando tienes espacios de fusión entre los centros creativos y el público dinamizando la comunidad. No digo que sea imposible entrar, pero tienes que conocer a alguien de allí. Seguro que tienen fechas en que exponen al público sus creaciones, pero aun así, insisto que es muy ventajoso para ambas partes que exista un espacio en que el ciudadano pueda contribuir o simplemente disfrutar del proceso. Aun así, valió la pena haber ido para entender como funciona esta parte del movimiento cultural, y porque, además, exploramos un poco el street art que por allí hay, unos jardines un poco extraños, de los cuales , sigo sin saber si me gustaron o no. Para concluir el paseo, Ellen me enseño la Rambla mas tchill de toda Barcelona, la Rambla de Poblenou, con rotondas donde sentarte en los bancos, tiendas peculiares, gente en la calle…y que todavía no está masificada de turismo. Como va hasta la playa, tiene un ambiente familiar, seguro y súper tranquilo.

Bienvenidos a Corchugal!
Cuando ya no lo esperaba, recibí un email para ir a ver en vivo el mítico programa (el cual sigo religiosamente) “Nadie Sabe Nada” de Andreu Buenafuente y Berto Romero. Era algo que ya fantaseaba incluso mucho antes de saber que vendría algún día a Barcelona, de modo que teniendo la oportunidad ahora, no podría ir con las manos vacías, así que les hice un pequeño regalo: una pieza de corcho con el nombre del programa y sus personajes. ¡Son unos jefazos! Tienen un control de la dinámica de show increíble, todo es muy freestyle y se respira esa sensación incluso en el público.
Al llegar el momento en que sentí que seria el correcto, les llamé y decidí hablar solamente en portugués. Andreu intentaba hablar en mi idioma pero parecía tartamudo. Total, que al final hubo algo de entendimiento, y un cambio a la forma de ver los portugueses y sus mujeres SIN bigote.
Ya salió en la radio Cadena SER y en Youtube, el sábado pasado, el episodio 5×33,Corchugal. ¡Echad un vistazo al vídeo si queréis reír! 

Esplai Torxa
En mi esplai, todo fenomenal como siempre, cuanto mas conozco otros esplais mas me enamoro del mio ahahah
Uno de los sábados subimos al jardín, “El nen de l’Aro”, esta es la perla de Guinardó, menudo jardín que va subiendo en diferente niveles hasta llegar a una bonita fuente de agua con vista a Barcelona y linea de Mar.
Ese día fue como uno de los mejores días de esplai, me sentí con una felicidad extrema pero algo muy calmado ,pacifico y tranquilo no en plan de adrenalina, de pronto estaba en el jardín delante de esta mini cascada, con els meus nens abajo jugando, un sol brillante y BCN de fondo, me entro una energía de gratitud tan grande, que las ganas de volver á Portugal se diluían.
Y no es que el mismo día, empezaban las fiestas de Guinardó…Pues vamos de fiestas por la noche, y no muy lejos en el mismo jardín y menos mal que duro 2 semanas porque solo pude ir al inicio y al final aun así fue brutal me gusta este barrio y cada vez conozco á mas sus gentes. Quería destacar la fiesta estilo Reggea/Dub en el “Mirador del Nen del la Rutla” subiendo para los Bunkeres, que buen ambiente, magnifica vista, y buena compañía, que sorpresas tiene este barrio de Guinardó.

Reach Out
Esta fue la propuesta de mas un Erasmus, (en BCN especificamente en albergue donde pase mi primera semana). Todo fue un fuera de lo normal para mi, por la función que tuve en el mismo, a pesar de participar en alguna que otra actividad, estuve dando asistencia y apoyo logístico, con material, permisiones, tradiciones y una actividad que les molo muchoooo :). La media de edades de los participante era de 17, me voy sintiendo un poco como un veterano de las movidas de Erasmus eheh, menos mal que los lideres eran mas jóvenes, aun que en este, no eran tan participativos en las actividades, a pesar de todo y para mi el punto fuerte del Erasmus fue volver a ver gente que había conocido de otros erasmus y que además había conectado mucho, me encanta cuando ocurre, volver a ver otras “luces” de Europa.
En el 2º día organice una actividad de pintura/reflexión/meditación para el grupo, para que expresaran su vision a respecto de las fronteras físicas y emocionales a traves de la imagen, despues de unos minutos de meditación cogieron los materiales y se pusieron a crear, para decir verdad, funciono muy bien, y servio para además de relajar, libertar algunos bloqueos y entender otras realidades, seguro que lo repitiere en otras oportunidades.
Esto pasó en Barcelona, en Vallcarca, lo que nos á permitido poder visitar el parque Güell, y si si…. muy bonito todo, (al menos la parte libre de costos. seguro que la otra mejor ahahah), aun así hay ese puntito especial para la vista desde arriba, despues de eso me perdí de proposito´ por las traseras del parque, y por teléfono jugué á “Donde esta Wally” con mi colega que se había quedado en el albergue y tenia una paisaje enorme, aun así me encontró en el medio de los arboles ahahaha.
Para cerrar la semana hice un tour por BCN a todo el grupo, aun que sus ganas de playa me cambiaron el plan, pero yo también lo necesitaba y al final fue mejor así. Uno se esfuerza por enseñar las preciosidades de esta ciudad, pero cuando tienes 16años un Starbucks te puede fascinar mas que una catedral ahahaha, aun así han conocido algunos sitios guais y han disfrutado.

 

Esplaiada
El culminar de este Erasmus fue en la Esplaiada… bueno, bueno, bueno… ¡menuda movida! aunque hubo un poco de desorganización, por ser un debut de metodología y por la cantidad de gente involucrada en este evento, cuando uno coge el ritmo ya todo fluye, y así fue, 3 workshops de graffiti y cultura urbana seguidos, casi sin respirar y sin echar vistazo a los apuntes, simplemente dejar fluir el conocimiento, a los participante les flipó, tenía una platea gigante de niños y monis que no tenían vacante en el taller. Feedback brutal, los colores fluían por el aire literalmente.
Por la noche, la historia ya es otra…el hecho de haber llegado de una semana muy intensa, y otros factores como tinta de spray en la piel, sin una buena ducha, te lo deja más difícil mantener una paz interior, y más cuando tienes que “dormir” en el suelo con 1000 niños/monis haciendo ruido hasta las 3h….Pero al despertar por la mañana con música trance todo se te pasa….(¡¡¡MENTIRA!!! aun me estoy recuperando de ese choque).
Al día siguiente tocaba despedir de una de las “luces” mas fuertes/guerreras que conocí, una chica de Georgia (see you soon Nino ***). Pero la vida no para y sigo con la ultima etapa de la Esplaiada: hice una pintura performance durante el discurso final de la Esplaiada, debajo de muchas miradas, pero siempre muy tranquilo (de espalda al publico ja ja ja). Allí estoy yo, esparciendo colores, sin presiones, solo disfrutando del momento y cerrándolo con una llave de oro. El final, final, llegó al decir adiós a una otra “luz” que me dio mucho apoyo durante toda la semana: Merci, Sheeees***

 

 

“There’s alawys a Cat(ch)”: este es el nombre de la colección de piezas de arte que tengo en exposición en el
Eixample, concretamente en el Salon223, aunque sea un calentamiento para la gran exposición que estoy planeando en el Guinardó. Os invito a visitarla: es una buena oportunidad para poder ver toda la colección junta y expuesta de forma eximia.

Para concluir este último round, os contaré que me fui a ver a mi Marroquí favorita para darle un poco de animo, pues el
el Ramadan llegó “hoy”, y a pesar de que en general mi relación con las religiones no es muy saludable,
aproveché para saciar mi curiosidad al respecto del islamismo, ya que entendimiento y aprendizaje solo me hace bien y si es en buena compañía, mejor.

Y bueno, nos quedamos aquí con un sabor de boca de que se está terminando el EVS, y aunque todavía faltan 4 meses, no consigo cambiar este feeling. Y además estos próximos meses tengo el calendario a full y bastantes objetivos por cumplir. ¡Acompañadme en esta aventura que ahora calienta motores con el verano!

Moltes Gràcies ***

Què amaga el cartell de l’Esplaiada 2018?

08.05.2018 | comunicacio

La Marina Garcia i l’Alfredo Sánchez, de l’Agència Jaimito, són els creatius publicitaris que han dissenyat la campanya gràfica de l’Esplaiada 2018 “Obrim els ulls, obrim les portes”. Parlem amb ells per descobrir tot allò que s’amaga rere el cartell de l’edició d’enguany. 

– Què representa el cartell de l’Esplaida 2018?

Partint del claim “Obrim els ulls, obrim les portes!” el cartell de l’Esplaiada 2018 positivitza al màxim el concepte de trencar fronteres, creant un pont que uneix diferents pobles, per tant, diferents persones. A més, aquest pont juga amb el seu propi reflex generant la forma d’un ull obert a observar i ser conscients de les realitats que ens rodegen. També hi ha diverses escenes que representen valors que treballen els esplais, com la col·laboració, l’empatia, la inclusió…

– Per què heu escollit aquest estil? I aquestes colors? I la tipografia?

Hem escollit aquest estil d’il·lustració perquè és universal, agrada tant a joves com adults, és apte per totes les edats i tots els gustos. És integrador, com tot el cartell.

La paleta de colors que hem escollit és variada, viva i busca representar emocions d’alegria i calidesa. Son colors dinàmics i emocionals que acompanyen les diverses escenes que estan succeint.

Pel que fa a la tipografia, juguem amb un parell, una més senzilla, moderna i actual, la Brown. Actual en el sentit que no passa de moda. És d’un estil tipogràfic molt recurrent en les millors peces de disseny gràfic. L’altra tipografia s’anomena Barrio, és la que utilitzem en la paraula “Esplaiada 18”. Ens va semblar molt adient el seu nom ja que el concepte del cartell va de “barris”, representant la unió entre pobles i persones. És una tipografia desenfadada i cada una de les seves lletres és única, té la seva pròpia personalitat. Representa molt bé la diversitat i, a més, és jove.

– Quin ha estat el procès de desenvolupament de la imatge gràfica?

A Jaimito ens agrada incloure en el procés creatiu a les persones a les quals dirigim els nostres dissenys. Per això, sempre que podem, intentem co-crear amb elles. En aquest cas, va ser una oportunitat perfecta per dur a terme aquest procés, ja que Esplac és una associació basada en valors com la col·laboració. Per això, vam celebrar una sessió conjunta (entre Jaimito i Esplac) on, a través de jocs i tècniques de pensament lateral, vam incentivar el pensament col·laboratiu. Van sorgir moltes idees de les quals en vàrem seleccionar tres que, després, de forma interna, vam acabar de donar forma per presentar-les a l’equip d’Esplac. Després d’una llarga deliberació, conjuntament vàrem escollir aquesta proposta perquè era la que millor complia tots els requisits a nivell de concepte de cartell, i era la que més podia agradar a tota la diversitat de persones que formen part de l’Esplaiada.
Després, ens vam encarregar de desenvolupar visualment i donar la forma final del cartell, la samarreta i totes les peces gràfiques amb l’ajuda de les treballadores de la Secretaria Tècnica d’Esplac.

 

– Quin considereu que ha estat el vostre repte més gran en aquest encàrrec? 

El repte més gran va ser, amb diferència, fer una campanya rodona. No només aconseguir que el concepte visual estigués vinculat al concepte i els valors de l’Esplaiada 18, sinó també que agradés a tots els públics, des d’un infant de l’Esplai, a un monitor, a un pare: recollir en una sola peça els gustos de persones diferents. Així doncs, el repte va ser fer una campanya creativa, moderna, actual, que funcionés a nivell de disseny gràfic i que al mateix temps agradés a tot el món. Crec que entre tots ho hem aconseguit!

– Què és el que més us ha agradat al submergir-vos en el món de l’Esplaiada?

El que més ens ha agradat ha estat treballar amb un propòsit tan agraït. Això fa que la creativitat i les idees flueixin. Ens agrada poder generar peces amb total llibertat creativa, i més, quan el propòsit és tan emocionant i comparteix uns valors que també ens representen a nosaltres: creativitat, empatia, col·laboració…
Treballar per una associació com Esplac és sempre un valor afegit per nosaltres i ens fa aconseguir millors resultats. 

 

L’esplai és una manera de canviar el món

06.07.2015 | comunicacio

Autor: Equip de Direcció d’Esplais Catalans

Fa molts anys que parlem de participació infantil i juvenil a l’esplai. Cada any moltes de nosaltres ens formem per poder-ho treballar amb els nostres infants i joves i cada any aconseguim que aquests siguin més protagonistes de la seva educació.

A Esplais Catalans hem apostat molt perquè la participació no sigui només a l’esplai, sinó que sigui també a Esplac. Intentem que, cada dia més, totes puguem participar de les decisions que es prenen i de les activitats que s’organitzen. Ho vam fer amb l’Esplaiada de fa tres anys i vam seguir a la Monifesta’t del curs passat. Read More

#ESPLAIADA

09.05.2012 | trialesplai

En Joffre Villanueva, al seu bloc “Esperant els bàrbars” arriba a unes quantes conclusions sobre l’Esplaiada. També ha detectat una constant en totes les Trobades Generals d’Esplac: que sempre plou! Seguiu llegint, perquè diu coses molt més interessants! 😉

#Esplaiada

Aquest cap de setmana l’he passat fent d’alliberat a la Trobada general d’Esplac. Enguany s’ha anomenat Esplaiada, que no és un nom molt original però s’entén a la perfecció. La figura de l’alliberat és ja un clàssic de les Trobades generals, són monitors que els esplais “alliberen” de tasca pedagògica i dediquen a la organització. Jo ja no sóc monitor des de fa molt de temps (ni ganes), però vaja, aquesta és la nomenclatura i a mi ja m’està bé.

Poder veure in situ una moguda d’aquesta magnitud sempre és interessant; i si com és el meu cas, pots comparar amb altres edicions, doncs encara més. O sigui que no em dedicaré a fer una descripció general, que ja podeu trobar per altres blocs i mitjans, sinó a apuntar algunes reflexions sobre aquelles coses que m’han semblant curioses.

Primer de tot. Diria que ha estat una gran Trobada general. S’ha superat el nombre d’esplais (45) i de participants (1800), amb una bona organització (excepte algun problema puntual, inevitable en un tinglado d’aquesta magnitud) i sobretot hi ha hagut un ambient extraordinari, amb el climax a la flaix-mob del diumenge. Ja de tornada, he pogut constatar gràcies a les xarxes socials que la gent ha tornat molt contenta a casa, que és del que es tractava.

En segon lloc. Les Trobades generals s’assemblen moltíssim les unes a les altres. Semblarà una parida, però jo ho trobo curiós. Hi ha uns patrons que es repeteixen edició rere edició. Hi ha una seqüència: expectació – arribada – sensació de col·lapse – normalitat – sensació d’èxit – eufòria col·lectiva – bajón físic satisfactori. Ah, i sempre plou.

En tercer lloc. La figura dels alliberats és la clau. Pimer de tot, perquè aporten una gran quantitat de treball. No sé el nombre exacte, però ens acostem al centenar de persones, i quan veus quaranta tipus i tipes posant taules i cadires a tot drap, és bastant impressionant. En segon lloc, perquè se senten responsables de l’èxit de l’invent i generen un ambient positiu que es contagia a la resta. Això es nota sobretot quan hi ha moments de col·lapse i encara més quan plou. Sobretot quan plou. En tercer lloc, però no menys important, perquè els alliberats no són els pardillos de torn, acostumen a ser gent amb experiència, ja es coneixen entre ells i l’experiència de treball conjunt cohesiona la organització amb vincles molt forts (i no només el ticu-ticu, ja ens entenem). Són els quadres, i ja sabem la importància que tenen els quadres en una organització.

Quarta conclusió. Ja no calen walkie talkies per organitzar un sarau així. Tothom té mòbil i la majoria amb connexió internet. El whatsapp, twitter i facebook són tecnologies que faciliten la comunicació. De manera que s’estableix una continuïtat entre l’abans, el durant i el després de l’activitat. Podríem dir que l’esplaiada encara continua a les xarxes socials, com va passar amb l’última Monifesta’t.

Cinquena. Tradicionalment, el gruix de la organització reposava en la Comissió Organitzadora de la Trobada (la COT), formada per l’esplai del municipi acollidor més alguns esplais del Sector geogràfic més alguns fanàtics de la cosa i elements de la Secretaria tècnica d’Esplac. Aquesta vegada s’ha optat per descentralitzar aspectes de la organització en els Sectors geogràfics i ha sortit bé. És la demostració que la tendència a la territorialització d’Esplac es consolida, i a mi em sembla una bona notícia.

Sisena. Des de la Trobada de Castellterçol que es composa una cançó ad hoc. A mi em sembla que la d’aquest any ha estat una de les millors, si no la millor. Amb un valor afegit: es pot consolidar com una cançó de l’esplai, en genèric, trascendint l’esplaiada i fins i tot Esplac. I demostraria algunes coses. Que la feina de comunicació es fa molt bé des de fa un temps (felicitats, Crisol i Eva) i que la tria del grup Ambäukatunàbia ha estat encertada. Aquests d’Ambäukatunàbia els conec bé perquè són monitors de l’Esplai l’Agrupa de Molins de Rei i he tingut la sort de poder fer-los classes a Saifores, com a mínim a en Magí i en Joan. I ja allà es veia que tenen una gràcia poc comuna, la de cantar i fer cantar garrotins als monis i dires. O sigui que posen música allà on no n’hi havia. I això, per un moviment educatiu, no té preu. Connectar la pedagogia amb la creació cultural és un dels grans reptes pendents d’Esplac, de l’MLP, i diria que de l’educació en general.

Setena. Com que els Sectors Geogràfics tenien un pes important en el desenvolupament de les activitats, aquests també s’han cohesionat. Com a mínim dos han cantat eslògans: Bages – Berguedà i Vallès. Aquests darrers tenien un càntic molt catxondo, feien la senyal de victòria amb els dits i cridaven “V de Vallès”. I això em porta a la vuitena reflexió.

Els del Vallès cridaven la consigna en castellà i català alhora, perquè deien “uve de Vallès”. A mi sempre m’ha semblat que Esplac ha d’apostar pel català i que l’esplai és un instrument de construcció nacional, o sigui que al principi he d’admetre que vaig arrufar el nas. Total, que mentres dinàvem es van sentir crits a favor de la independència. I eren els mateixos que un moment abans cridaven “uve de Vallès”. No sé si tots, però alguns segur que van cantar les dues coses. I potser algú s’estranya que això pugui passar, però a mi em sembla normalíssim. Només constata que l’independentisme ha penetrat en sectors socials castellanoparlants, especialment entre els joves, i que l’independentisme serà polític, o no serà més que una esbravada col·lectiva de caps de setmana. És a dir, que a Catalunya hi ha espai per a un independentisme en castellà. No cultural, romàntic i pancatalanista, sinó polític i democràtic. I que ens hem de posar les piles amb el català, això també.

La novena i última reflexió és que si es vol conèixer la realitat catalana és millor aproximar-se (no cal passar tot el cap de setmana) a Esplac que escoltar les tertúlies dels matins.

Però això tampoc és cap descobriment.

Felicitats a tothom que ho ha fet possible.

Tornar a la feina després de l’Esplaiada

08.05.2012 | trialesplai

La Mireia Contreras, tècnica del sector Penedès-Garraf i alliberada durant tot el cap de setmana de l’Esplaiada, avui no es podia concentrar… Toca seguir treballant pels esplais, tocant de peus a terra i amb el cor a l’Esplaiada!

Impossible concentrar-se avui. Torno a la feina – a la oficina del Sector Penedès-Garraf que tenim al Vendrell- i no paro de veure e-mails, fotos i vídeos plens d’alegria. I és que l’experiència del cap de setmana ha estat gratificant per totes i tots, i ens ha deixat una marca en la nostra memòria que no se’ns oblidarà mai!

Enguany he tornat a ser alliberada, després de 6 anys. Ho vaig ser per primera vegada amb 18 anys a la FestaMorfosi, i pensava que aquella Trobada General seria la millor de la meva vida. Però per mi l’Esplaiada ha sortit perfecte! Un cop oblides que els joves no es treien les sabates (que pesada que sóc, eh!) o que no et deixaven dormir (ai trompeter si t’enxampo… 😉 ) veus que tothom ha estat al 100% i posant el millor de si mateix per a que aquesta trobada sigui inoblidable.

Fer de bruixa de les claus, com li he dit jo durant el cap de setmana, és dur, però quan veus que les activitats van rodades, quan totes les alliberades i alliberats estan dinamitzant amb molta il·lusió, quan els monis de joves et diuen que les activitats estan molt ben pensades, quan la gent del poble et diu que ho veuen tot molt ben organitzat… tot compensa i em fa feliç.

Només em queda donar les gràcies aquelles persones que m’han escoltat en els moments que ho he necessitat. I sobretot al Penedès-Garraf per tota la implicació i motivació que han tingut des del primer moment i com ens hem donat suport uns als altres durant tota la Trobada. D’aquí tres anys serem més, millors i més convençuts, si hi cap!

Ara veig una foto d’una nena del meu esplai amb una visible cara de cansada però amb l’expressió ben feliç, sa mare ens dóna les gràcies per les experiències inoblidables que viuen els infants amb nosaltres. Em cau la llagrimeta, però és hora de tornar a la feina, hem de continuar treballant pels esplais laics, voluntaris i associatius. Els esplais de debò.

La rotllana del sector Penedès-Garraf, a punt per la Flashmob!

Tu ets d’esplai!

08.05.2012 | trialesplai 1

A l’Esplaiada hem tingut sobredosi d’energia de l’esplai i això s’ha de notar! Als blocs de moltes persones que aquest cap de setmana han estat a Ripoll, hi estem trobant articles que ens omplen d’alegria i ens emocionen. És per això que els volem aplegar aquí, perquè tothom s’encomani d’aquest estat d’ànim feliç i de tota aquesta energia que ens hem endut després d’aquesta Esplaiada inoblidable.

Comencem amb l’article de la Berta Mundó, Secretaria General d’Esplac, que va escriure ahir al seu bloc Subjectivitats.

Tu ets d’esplai!

Fa estona que intento escriure aquest post i no sé ni per on començar. Des de tota la feinada prèvia a avui, un dia que porto molt de temps esperant, no m’agradaria deixar-me res ni ningú.

M’agrada veure que l’energia de l’esplai, la que té sentit pels pels esplais laics, progressistes, voluntaris, associatius, està viva i és més forta del que alguns poden pensar. Que en un moment on es parla de la manca d’implicació dels joves, puguem demostrar que no és real, que n’hi ha una bon grapat que dediquem el nostre temps a educar en la llibertat i a transformar la societat. Que aquest model d’esplai que des d’Esplac promovem, no és pas res inventat, sinó que és del tot real i tangible. Que l’energia de l’esplai existeix!

M’agrada viure la participació. 1800 persones. 45 esplais. Perquè a l’esplai, i a Esplac, volem, podem i sabem participar. Per això és important el pes del territori i la descentralització. Per això val molt la pena veure en directe la cohesió de tots els sectors geogràfics com s’ha vist aquest cap de setmana. Els inconfusibles càntics dels sectors en són el símptoma més evident. Monitors i monitores, secretària tècnica, Equips Generals de Sector, Equip de Direcció i molts amics i amigues implicats en la organització de l’Esplaiada. Fins i tot alguns fent d’alliberades de la trobada, a qui cal agrair especialment el seu esforç, ganes i compromís perquè tot sortís endavant!

M’agrada veure el reconeixement que hem tingut. Evidentment, hauria estat molt millor tenir-ne més. Però el millor reconeixement passa per convertir en una experiència significativa la feina que fan tots els esplais cada dissabte. Tenir clar qui som, què fem i perquè. Amb activitats com la d’aquest cap de setmana ha quedat clar quin és el nostre pes i paper a la societat catalana. Anar a Ripoll s’ha vist recompensat, ja que hem tingut l’impacte a l’entorn més proper, donant pes al recent constituït sector Osona-Ripollès. I les xarxes socials, el nostre espai comunicatiu per excel·lència, és un no parar!

Buf! Dit això m’adono que serà impossible recollir tota aquesta esplaiada en només un escrit. Perquè han passat una pila de coses, masses emocions i sentiments, moltes persones i més somriures que mai. Em fa profundament feliç veure que tota la feina que fem a Esplac dia rere dia té sentit. Ahir em vaig emocionar. I avui porto tot el dia amb l’emoció a flor de pell.

Ara vindrà el moment de totes les valoracions. Com sempre, hi haurà moltes coses a millorar. Però sigui com sigui, ha estat, és i seguirà sent un plaer poder aportar tota la meva energia perquè tot això tingui sentit! Moltes gràcies a tothom!

Esplaiada, l’energia de l’esplai al món!

19.04.2012 | trialesplai

L’esplai és, per sobre de tot, un ens educatiu com ho és l’escola, l’institut i la universitat. El projecte educatiu dels esplais sorgeix del treball conjunt d’infants, monitors i monitores i famílies, els quals comparteixen un projecte associatiu. A l’esplai recolzem el treball en equip, la motivació, el creixement personal i la convivència i respecte que es viu en el quotidià dels esplais, com a manera d’estimar-nos i ser feliços.

Els propers 4, 5 i 6 de maig celebrem la trobada a Ripoll i l’hem anomenada “Esplaiada 2012, l’energia de l’esplai al món ”. Serà l’escenari ideal per celebrar que, després de 30 anys d’història, el projecte dels esplais d’Esplais Catalans és vigent, fort i viu. Ho mostrarem en aquest gran esdeveniment, en què tots els infants, monitors, monitores i dirigents d’Esplac omplirem els carrers de la vila amb la nostra energia de l’esplai. Serà una activitat molt especial per als que en formem part, per les seves dimensions i per la possibilitat que ens ofereix de participar-hi activament. L’Esplaiada 2012 serà la millor oportunitat per seguir creant xarxa i compartir moments tal i com ho fem al dia a dia dels esplais.

La realització d’aquest gran esdeveniment per a Esplac enguany està sent extraordinari. Després de la Monifesta’t del 2011 es va decidir realitzar aquesta activitat com a l’activitat central del 30è aniversari d’Esplac organitzat per i des dels esplais. És per això també que cada sector geogràfic format per esplais d’Esplac ha preparat les activitats d’un determinat grup d’edat, coordinant-se a posteriori amb la resta de sectors. A part de la preparació de totes les activitats per grups d’edat, hi ha sectors que també s’han encarregat de crear i definir la Flaixmob, que serà l’activitat conjunta del diumenge al matí. Per tant, podem dir que serà una Trobada General especialment participativa per als esplais.
Realitzar l’activitat a Ripoll també és especial: fa ben poc que hem constituït el sector geogràfic d’Osona-Ripollès i per a la nostra associació té especial importància la descentralització territorial. Així, serà la millor oportunitat per donar a conèixer i fer ressò a la societat en general de la tasca que realitzem com a associació educativa i el paper del voluntariat en el món del lleure.
Geps, Penyes Altes, Vic Remei, l’Esparver, Roques Albes, L’Agrupa, la Peti ki peti, l’Ara Mateix, el Guspira, el Totikap, l’SCV el Clot, l’Olivera Rodona, el Boix, el Chiribiripum, el Diplodocus, el Puigcastellar, el Garbí, el Bruixes i Bruixots, el Guaita’l, el Bitxus, el Pampayuga, el Gall Xafarder, el Cent Teies, el Montbui, el MIV, el Zig-Zag, el Globus Roig, la Clau d’Ulele, Can Parellada, l’Eixam, el Piolet… a dia d’avui ja som tots aquest esplais inscrits a l’Esplaiada!
I la resta, us ho perdreu?

Esplaiada 2012, no hi podeu faltar!

20.03.2012 | trialesplai

Recordeu tot allò que defensàvem ara fa un any, a la Monifesta’t de Canet de Mar? Doncs inevitablement ha de tenir continuïtat tota l’#energiadelesplai que vam crear col·lectivament. Parlàvem dels drets dels infants, la laïcitat, el joc, les famílies, la participació dels infants, el treball en equip, la motivació, l’internacionalisme, l’educació ambiental, el gènere, el relleu generacional… Ara és el moment de compartir tota aquesta energia amb els nostres infants i joves, la principal raó de ser dels nostres projectes d’esplai.

Us perdreu la oportunitat de conèixer els infants, joves, monitors i monitores dels esplais d’Esplac i viure amb elles una experiència única? L’Esplaiada 2012 serà la millor oportunitat per seguir creant xarxa, compartir moments i fer-nos més, millors i més convençudes. De tant en tant, val la pena aturar-se i mirar i veure que som molts els qui fem esplai, que tots i totes tenim els mateixos horitzons i que amb el granet de sorra de cadascú, això de fer un món millor, potser sí que ho estem aconseguint.

Perquè també serà la oportunitat de fer arribar la veu dels esplais laics, progressistes, voluntaris i associatius a Ripoll, a Catalunya i al món! Hem d’escampar la nostra #energiadelesplai arreu i comprovar que l’esplai no està pas passat de moda! El nostre model d’esplai compta amb 30 anys d’història, generant espais de participació activa i democràtica de les persones: un projecte amb valors, un alt contingut ideològic i un compromís amb la ciutadania per a la transformació social i el país.

La trobada general té lloc cada tres anys i enguany està sent més participativa que mai, perquè entenem que aquesta gran activitat només tindrà sentit amb la implicació de tothom. Estigueu atentes perquè cada sector ja està treballant les activitats que es faran al llarg de tot el cap de setmana i aviat les compartirem amb totes les monitores i monitors! I diu que també hi ha uns esplaier@s que ja corren per Ripoll i aviat ens demanaran un cop de mà.

Esplaiada 2012, l’energia de l’esplai al món! Us ho perdreu?

Per a més informació de l’Esplaiada reviseu les vostres bústies de correu, l’Assac on-line i l’apartat de notícies del web d’Esplac. Com sempre, qualsevol dubte contacteu amb nosaltres a través del correu trobadageneral@esplac.cat.