Allò que el cos m’ha pres

Autora: Alba Lafarga, ex-monitora de l’esplai Eixam i membre del Grup de Treball de Som Esplai.

A partir d’un relat en primera persona sobre el cos femení i els problemes que s’ha trobat en el seu desenvolupament, es busca reflexionar sobre les agressions masclistes, la pressió social i com ho podem combatre des dels esplais.

L’entrada a l’adolescència, a part del clàssic còctel hormonal, va representar una pèrdua gegant d’identitat. El creixement dels pits i l’eixamplament dels malucs eren l’entrada per la porta gran al món de les mirades, les repassades i les paraules. Tot d’interpel·lacions cap a un cos no desitjat que canviava a marxes forçades. El pitjor de tot eren les reaccions dels desconeguts que es creien amb la llicència d’adreçar-se al cos d’una menor de manera lasciva i repugnant. Interrupcions que teixeixen jerarquies i subordinacions en l’espai públic i que estableixen que el cos de la dona pot ser mirat, repassat i interpel·lat sense desig exprés de la persona que l’habita.

Vaig quedar subordinada, esporuguida i avergonyida del meu cos. Si fer-me gran volia dir haver d’acceptar això, no ho volia. M’estimava tornar al cos lleuger i no sexuat. Tornar a l’escola, on la diferència nen-nena no era gaire perceptible. Però és impossible retrocedir. S’ha de poder conviure amb harmonia amb qui som. Ara bé, quan convius en un cos que genera incomoditat en aparèixer a l’espai públic (entre els altres) quedes alienada en un mar d’inseguretat i vergonya corporal. Per si fos poc, encara falta sumar-li la societat estatitzada que fixa el cànon de bellesa en un cos esquelètic i que condueix a la bulímia.

Tots aquests complexes són batalles que cadascú lliura en solitari. Acceptar-se a una mateixa requereix temps propi i mirada interior. Un bé escàs a dia d’avui. El fet és que aquesta tarda he sentit sobre el meu cos la duresa d’una repassada que m’ha generat por i m’ha fet sentir inferior i subordinada a la mirada del que em fitava i m’esperava abans d’entrar a un edifici. Les sensacions que m’ha deixat la trobada han fet aflorar la relació complexa que cada dona té amb el seu cos. En aquest cas, la meva situació, però estic convençuda que també és la de tantes altres.

Caminava immersa en pensaments passatgers quan en la distància ha aparegut un cos. Tot i evitar el contacte visual m’he adonat que tenia els ulls clavats en mi. No sé ben bé en quina part, bàsicament no he volgut mirar per evitar qualsevol contacte que pogués donar peu a una interpel·lació verbal. El cos que m’incomodava en la distància s’ha aturat davant la porta d’una casa. Primer ha comprovat que estigués tancada amb un cop, i després he vist que picava al timbre. El so elèctric que indicava l’obertura ha sonat diversos metres abans de la intersecció del meu cos amb el cos intimidador. Però aquest ha decidit esperar i realitzar una llarga, incòmoda i fastigosa repassada al cos de dona que em vesteix.

Tot plegat ha estat una trobada horrible en la qual m’he sentit vexada i rebaixada. On algú ha convertit un espai públic que transito amb assiduïtat en un carrer a creuar amb l’antena d’alerta. Injustícia. Injustícia que per més seguretat i fermesa que guanyis amb el teu cos tot pugui ser ensorrat en uns segons fruit de la violència dels altres. Tant les agressions (o invasions) com la pressió social condueixen a una alienació entre la persona i el cos en què es troba. La persona no es vol o no es pot reconèixer en un cos que és el camp de batalla de tantes altres.

A l’esplai tenim l’opció, i jo diria que també el deure, d’ajudar els infants i els joves a estimar el propi cos, a poder-lo habitar amb comoditat. Així com aprendre a respectar el cos dels altres. El primer pas per fer-ho és que les monitores es sentin bé en la seva pell. Si els referents mostren confiança en els seus cossos, per diversos i poc regits a la norma social que siguin, es pot infondre comoditat als petits en els canvis que hauran de viure.

En el desenvolupament del cos es passa per moltes etapes: por, incomoditat, vergonya, etc. Cada persona és un món i també som responsables de poder-los mostrar la diversitat de cossos que hi ha més enllà del binarisme home-dona. Enmig dels dos pols hi ha una amalgama de vides encabides en cossos que busquen reconeixement. Visibilitzant els casos de les mateixes monitores estarem ajudant els infants a veure més enllà i a donar-los les eines per al demà. I és que a l’esplai el cos hi té molta presència. Abans de prendre la paraula en un debat o participar en una activitat de reflexió ja estem formant part en ser-hi presents físicament. Els cossos expressen el nostre estat d’ànim i trobar-se bé és un element important per generar espais positius i saludables, on es busqui compartir i sumar.

Potser el més important de tot plegat és evitar que els infants es sentin amb la potestat d’intimidar i subordinar els cossos de les persones que els resultin atractives. No s’ha de banalitzar el tema de “l’amor” entre els infants amb els “cotis” o les rialles de “el Pau va per la Laia!”. Cal ensenyar-los a respectar-se mútuament en aquestes ocasions (que tot sovint ens prenem de broma), ja que això pot determinar les actituds d’aquests infants de cara al futur. Tot i que la batalla final per sentir-se bé en la pròpia pell és individual, sí que tenim un paper important a l’hora d’ampliar el camp de visió dels infants i tallar conductes nocives que es puguin generar entre ells (comentaris com ara: “No vull anar amb el Noel perquè està gras” o bé “L’Anna no és amiga nostra perquè es comporta com un nen”). És important que els equips de monitores tinguin debats interns sobre quina actitud mostrar davant de comportaments agressius o comentaris incòmodes (tant entre infants, entre monitores o entre infants i monitores). Parar atenció a les dinàmiques que es generen entre els infants en les estones lliures pot ser d’utilitat per detectar problemes a les colles i trobar punts a reforçar. També és interessant fer l’exercici d’autocrítica de fixar-se en el tipus de relacions que s’estableixen entre les monitores i si el grup d’infants es pot veure influït per les seves dinàmiques.

L’anàlisi, però sobretot l’autoanàlisi, són les millors eines per entendre els petits malentesos o les grans trifulgues del microsistema que és l’esplai. Més que omplir els calendaris d’activitats, projectes i campanyes econòmiques, s’han de potenciar els espais d’escolta i cura. Perquè tenir la motivació i l’energia d’educar passa per formar part d’un grup que s’estima, que coneix els seus límits i que no força els petits engranatges de la seva màquina.

El top 10 dels articles més llegits del curs 16-17!

4-setembre-2017

Autor: Esplais Catalans

Després d’un estiu farcit de misteris i descobriments, donem el tret de sortida a un nou curs d’esplai que de ben segur que serà molt emocionant. Des de Som Esplai, abans d’endinsar-nos en les noves aventures, volem oferir-vos un recull de les millors vivències i reflexions que vam publicar durant el curs 2016-17. És el moment de recuperar els somriures i les llàgrimes i de compartir novament els articles en cas que us agradin. Aquí els teniu!

10. El pas de les colònies als campaments: un repte pedagògic

Autores: Sara Clemente, Júlia Espinet, Laia Guillamon i Joana Pacho (esplai Bruixes i Bruixots dels Escorrelots)
Data de publicació: 6 de juliol de 2017
Nombre de visites: 429

“Anar de campaments ens permet un apropament real a la naturalesa, ja que llevar-se, conviure i anar-se’n a dormir envoltats de natura fa que els infants siguin subjectes actius i conscients, i els aporta una nova experiència i un nou rol com a persona, ja que la majoria no estan acostumats a viure a la muntanya amb tot el que això comporta.”

9. Pròleg de ‘Transformar educant’

Autor: Carles Capdevila (periodista i fundador del Diari Ara)
Data de publicació: 2 de juny de 2017
Nombre de visites: 483

“Educar és una paraula tan gruixuda que a vegades ens acomplexa, ens sembla una responsabilitat tan gran que ens fa por. I perdem naturalitat i alegria. Per això defenso l’educació en el lleure, perquè manté l’espontaneïtat i les ganes de divertir-se, perquè no necessita cap manual d’autoajuda per entendre que la felicitat s’aconsegueix amb l’esforç, que l’autoestima s’alimenta de la feina ben feta, que la gent activa i alegre viu més i viu millor.”

8. No vull ser un “referent masculí”!

Autor: Miguel Martorell (esplai Turons)
Data de publicació: 13 de desembre de 2016
Nombre de visites: 563

“Les identitats de gènere, com les identitats en general, són fluides, canviants. Per tant, cada home articula la seva masculinitat en funció de molts condicionants, i genera així infinites maneres de ser i de sentir-se home. Que hi hagi un tipus de masculinitat “suposadament” desitjable (subratllo el “suposadament”) no vol dir que no puguem posar-la en dubte.”

7. Respirar la mort

Autor: Roger Puig (soci d’Esplac i exmonitor de l’esplai SCV Clot)
Data de publicació: 29 de setembre de 2016
Nombre de visites: 640

“Proposo doncs: acceptar els processos de dol emocional perquè esdevinguin transformació. Perquè les emocions contingudes en excés no facin calcificar en nosaltres les pors, les ferides o la incomprensió, i evitar així que s’engruixin els murs emocionals que ja ens separen massa sovint de la comunitat i dels nostres propis objectius personals. Aquesta és, al meu entendre, la clau per conèixer-nos.”

6. Colònies vs. campaments

Autor: Cèlia Nisarre (esplai Turons)
Data de publicació: 27 de juny de 2017
Nombre de visites: 821

“De campaments tothom torna brut, hippie, amb trenes de fil (o rastes en funció de la quantitat de fil que quedi enganxat al cabell). I de sobte tots i totes canten Lax’n’busto a l’uníson, com hooligans, i fan malabars i carioques amb foc i porten tatuatges de henna i/o retolador permanent pel cos.”

5. 4 preguntes per esbrinar si la meva associació és masclista

Autora: Mariona Zamora (Ulleres per Esquerrans)
Data de publicació: 14 de febrer de 2017
Nombre de visites: 939

“Què és el que més es valora a la meva organització o associació? La organització a la que pertanyo em demana o em suposa dedicació exclusiva? Tenim mecanismes de participació que tinguin en compte totes les maneres de participar? Com es distribueixen les tasques i quin significat se’ls dóna?”

4. La mentida esplaiera: les monitores

Autor: Roger Puig (soci d’Esplac i exmonitor de l’esplai SCV Clot)
Data de publicació: 29 de juny de 2017
Nombre de visites: 951

“Ja fa 9 anys que faig campaments i colònies. I ja fa temps que penso: «Quin sentit té això que fem?» Ho sento, ara no començaré un article irònic per acabar dient que som l’òstia. Tenim un problema, potser no totes, potser molt poques, però no m’ho sembla. Tenim un problema de risc i d’ego.”

3. 10 moments (en gif) que viuràs a les paradetes de Sant Jordi dels esplais

Autora: Cèlia Nisarre (esplai Turons)
Data de publicació: 19 d’abril de 2017
Nombre de visites: 1.107

“Fer la comanda de roses. Moment de subidón en què et sents un gran de Wall Street negociant amb majoristes del sector de la flor i el ramillet. (NOTA: el teu nivell de flipada serà directament proporcional al cague que tindràs quan pronostiquin pluja per al 23 d’abril.)”

2. 10 senyals (en gifs) per deixar l’espai a temps i no cremar-se en l’intent

Autora: Mireia Martínez
Data de publicació: 3 d’abril de 2017
Nombre de visites: 2.027

“Aquell infant preferit del grup de xics quan vaig entrar de monitora… Ja en té 17 i l’any vinent entrarà a l’equip! Ja no tinc aquella energia per córrer i jugar durant dues hores seguides a l’esplai. Inclús a vegades em dic a mi mateixa: em fa una mica de pal…”

1. Els ‘perroflautes’ aquests de l’esplai

Autor: Sara Subirana (Equip de Direcció d’Esplac)
Data de publicació: 6 d’octubre de 2017
Nombre de visites: 4.392

– Els ‘perroflautes’ aquests de l’esplai.
– Sí, aquests que van amb rastes i fumen tot el dia.
– Jo no portaré la meva filla a l’esplai perquè els monitors només juguen i toquen la guitarra.
– Quan veig aquests grupets de gent penso si faig bé de deixar el meu fill anar amb ells.

I aquest és el top 10 dels articles més llegits del curs 2016/17. Aquest any segur que rebrem més propostes genials, iguals o millors que les que hem publicat fins ara! Seguim!

El cínic de l’esplai (o sobre com la feminista que es maquillava va fer canviar la meva manera de pensar)

19-juny-2017

Escrit per Anònim, Segle XIV.

Una resposta ràpida i poc meditada a l’article de la Cèlia Nisarre i una defensa aferrissada de totes aquelles persones que com ella us dediqueu dia a dia a defensar el que moltes monitores insensibles com jo en diem “salvar les balenes”. Read More

UNA FEMINISTA MAQUILLANT-SE! (I altres criatures màgiques que corren per l’esplai)

25-abril-2017

Escrit per Cèlia Nisarre, exmonitora de l’esplai Turons.

ATENCIÓ: Aquest no és un article sobre maquillar-se.si/maquillar-se.no o depilació.si/depilació.no !!! Tot i que trobo que és un debat molt interessant i que donaria per 1.000 articles més, aquest article que us presento va sobre els rols dels monitors i monitores de l’esplai envers l’ideari de l’entitat. Read More

Avui (i ahir i demà) també és el dia de la dona

16-març-2017

Autor: Comissió de Gènere d’Esplais Catalans.

Els 365 dies a l’any són el Dia de la dona, dies per reivindicar la igualtat real entre gèneres i recordar que encara queda molt de camí per recórrer.

Encantades pels missatges del passat dia 8 de març i contentes de veure la preocupació generalitzada pel biaix de gènere actual, dimecres moltes vam pensar que la consciència col·lectiva havia fet un pas més i confiàvem que la reivindicació per acabar amb les desigualtats de gènere continuava la seva marxa imparable.

Lluny d’aquesta realitat, ens hem quedat esmaperdudes quan, només 24 hores després de l’onada de solidaritat compartida, la lluita feminista s’ha diluït com l’aigua de la pluja i ha tornat a restringir-se als reductes habituals. Nosaltres, però, ens mantenim fermes, lentes però constants. Read More

Les treballadores d’Esplac ens sumem a la vaga de dones del 8 de Març

Autores: Treballadores de la Secretaria Tècnica d’Esplais Catalans.

En motiu de la jornada de lluita feminista del 8 de març, les treballadores d’Esplais Catalans ens sumem a la vaga i aturem la nostra activitat de manera parcial, de 12 a 12:30h.

Considerem important acollir-nos al dret de vaga, aturar la nostra producció i visibilitzar la nostra inactivitat per a que computi en el sumatori total d’aturades en la jornada d’avui. Això és rellevant doncs un cop es faci el recompte de les dones que no hem treballat productivament, nosaltres volem formar part part d’aquest total. Read More

4 preguntes per esbrinar si la meva associació és masclista

Autora: Mariona Zamora Juan

Il·lustracions: Amat Molero Borràs

No totes les actituds masclistes són cosa d’una sola persona. A vegades un grup o una associació – fins i tot la més democràtica, d’esquerres i alternativa – també pot ser masclista. Com podem detectar-ho, com hem d’actuar, i, sobretot, com ens n’hem de responsabilitzar? Read More

No vull ser un ‘referent masculí’!

Autor: Miquel Martorell Faus, esplai Turons.

Un any més, he assistit a les Jornades de Lleure i Feminismes, organitzades per Esplais Catalans, Casals de Joves i l’Escola Lliure el Sol. I un any més, n’he sortit amb més preguntes que respostes, cosa que ja m’agrada. Els tallers, les ponències i els debats que omplen l’agenda de les jornades són una sacsejada (absolutament necessària, diria jo) a les assumpcions que tenim al voltant del gènere. Però, com sempre, m’ha quedat un regust agredolç a la boca. Per una banda, m’il·lusiona constatar com des del lleure associatiu s’organitzen esdeveniments d’aquest tipus. Per l’altra, me n’adono que queda molt camí per recórrer, i que allò que crèiem superat torna sempre per fer-nos ensopegar una vegada i una altra. Read More

Entrevista a Marina Sánchez, economista i activista feminista

“Cal crear una societat on la cura de la vida siga la prioritat, i no el benefici del capital”

Autora: Marina Freixa, monitora de l’esplai Xiroc.

Marina Sánchez Cid (Alacant) és activista feminista, economista i ha fet el màster de Dones, Gènere i Ciutadania a la Universitat de Barcelona. També és membre d’un grup de dol comunitari i treballa com a gerent a Casals de Joves de Catalunya. En aquesta entrevista reflexiona sobre el lleure educatiu. Read More

Let’s talk about sex, comrade!

Autora: Mireia Martínez

Voler treballar el gènere d’una manera lliure i transformadora en espais educatius comença per un profund treball intern i la Queer Easter, el seminari internacional que organitza el Centre Kurt Löwenstein (a Berlín), ens facilita espais per poder començar o continuar les nostres reflexions sobre què i com fer-ho. La formació del Queer Easter es basa en l’intercanvi d’experiències i coneixements al voltant del feminisme, la lluita LGBTIQ+ (lesbianes, gais, bisexuals, trans, intersex i queer) i, enguany, sota el títol “Let’s talk about sex, comrade”, de com vivim, expressem, comuniquem i treballem el sexe i la sexualitat en les nostres organitzacions. Read More