Manifest 25-N: Dia Internacional contra la Violència vers les Dones

25-novembre-2017

Autoria: Comissió de Gènere d’Esplais Catalans.

Avui, dissabte 25 de novembre de 2017, no és un dia feliç. És un dia trist. És un dia per recordar i per alçar la veu. Un dia per recordar totes i cadascuna de les dones que han patit la brutalitat del patriarcat i que han estat discriminades, insultades, agredides o assassinades únicament per la seva condició de dones. És un dia per alçar la veu en contra d’aquestes actituds injustificables i per visibilitzar un problema de fons massa seriós per deixar-lo de banda. I no pararem fins a eradicar-lo. No pararem fins que deixi de caldre el Dia Internacional contra la Violència vers les Dones.

D’entrada, hem de ser conscients que les dones víctimes de la més cruel violència masclista no moren, les assassinen. Assassinen. Les maten amb premeditació i traïdoria. I punt. Però, de la mateixa manera, hem de tenir present que la mort no és l’única violència masclista que existeix, ni de bon tros. Hi ha tantes formes… Agressions físiques i verbals, en públic i en l’àmbit privat: tot és masclisme.

Fer pagar menys a les noies per entrar a la discoteca, utilitzant-les com a mercaderia, és masclisme; comentar només la roba de les dones, presentar dones que freguen i homes que les ajuden per anunciar productes de neteja, fer acudits dient que les dones no condueixen bé…, també és masclisme. Posar el canviador per a bebès al lavabo de dones i hipersexualitzar el cos femení com a reclam per a grans marques també és masclisme. Afirmacions com “somriu, que estàs molt seriosa”, “així no es comporta una senyoreta” i “deixa’ls, parlen coses d’homes” també és masclisme. Totes aquestes situacions reforcen la discriminació cap a la dona i no contribueixen, en cap cas, a avançar cap a la igualtat real entre homes i dones. I, alhora, invisibilitzar aquest micromasclisme (a vegades no tant micro) també és, en la seva arrel, masclisme. I és preocupant.

Com també és preocupant que a Catalunya s’hagin efectuat des de principi d’any 6.740 trucades al telèfon 016 en atenció a víctimes de maltractaments per violència de gènere: 22 trucades al dia. Al dia. Gairebé una trucada cada hora. Per maltractament masclista. I l’any passat va haver-hi 19.546 denúncies per violència de gènere, 53 al dia, dues cada hora. I es van assassinar sis dones, en mans de les seves parelles o exparelles. Un panorama desolador. I unes dades que no registren la resta d’escenaris on es produeixen discriminacions i opressions a les dones. Quant camí queda per recórrer…

I una part d’aquest camí que ha de portar les societats contemporànies, dites “civilitzades”, a posar fi a aquesta violència brutal, inhumana i cruel, s’ha de fer des de baix, des de la infància, a través del treball amb els més petits. És a través de l’educació que canviarem la mentalitat de la societat i aconseguirem que el masclisme i la violència que a vegades en deriva desapareguin. I per això, els esplais, des del lleure educatiu, som una peça fonamental de l’engranatge que treballa a favor de la igualtat i el respecte. Si ho som, és per contribuir a no normalitzar situacions de discriminació, eradicar les actituds irrespectuoses i evitar perpetrar els rols de dominació. La violència masclista es combat des de l’educació. I als esplais exclamem amb convenciment: ni una menys!

Avui, dissabte 25 de novembre de 2017, és un dia trist. Per a totes.

Articles i espais d’interès

• feministailustrada.com
• interior.gencat.cat
• ara.cat/societat
• ara.cat/societat/Eurobarometre
• vix.com

Les violències masclistes no són un problema només de les dones

25-abril-2017

Escrit per Cecília Aranda, esplai Eixam i coordinadora de projectes de l’IFM-SEI.

Ens agrada pensar que IFM-SEI i les diferents organitzacions membres, com Esplac, són espais segurs i utòpics, diferents de la societat en la qual vivim. Malauradament, la veritat no és aquesta, i és que moltes vegades les nostres organitzacions i els nostres espais reflecteixen la realitat: el patriarcat, el masclisme i moltes altres estructures de poder i jerarquia segueixen presents influint la nostra tasca. La combinació d’aquests factors resulta en el context ideal per l’assetjament sexual, agressions i violacions. Read More

Avui (i ahir i demà) també és el dia de la dona

16-març-2017

Autor: Comissió de Gènere d’Esplais Catalans.

Els 365 dies a l’any són el Dia de la dona, dies per reivindicar la igualtat real entre gèneres i recordar que encara queda molt de camí per recórrer.

Encantades pels missatges del passat dia 8 de març i contentes de veure la preocupació generalitzada pel biaix de gènere actual, dimecres moltes vam pensar que la consciència col·lectiva havia fet un pas més i confiàvem que la reivindicació per acabar amb les desigualtats de gènere continuava la seva marxa imparable.

Lluny d’aquesta realitat, ens hem quedat esmaperdudes quan, només 24 hores després de l’onada de solidaritat compartida, la lluita feminista s’ha diluït com l’aigua de la pluja i ha tornat a restringir-se als reductes habituals. Nosaltres, però, ens mantenim fermes, lentes però constants. Read More

Fatiha El Mouali: “Cal cuidar i treballar la mirada per educar sense prejudicis”

9-març-2017

Autor: Víctor Yustres

Muntatge: Blanca Terrado

Entrevistem a Granollers l’economista, tècnica d’acollida i activista d’Unitat Contra el Feixisme i el Racisme (UCFR) Fatiha El Mouali. Serà l’encarregada de fer la ponència de tancament de la 5a edició de l’Escola d’Esplac 2017 el 12 de març a Vic, sota el títol “Educar sense prejudicis”. En aquesta entrevista ens avança part de les seves reflexions sobre acollida, activisme, islamofòbia, gènere o educació.

Read More

Les treballadores d’Esplac ens sumem a la vaga de dones del 8 de Març

Autores: Treballadores de la Secretaria Tècnica d’Esplais Catalans.

En motiu de la jornada de lluita feminista del 8 de març, les treballadores d’Esplais Catalans ens sumem a la vaga i aturem la nostra activitat de manera parcial, de 12 a 12:30h.

Considerem important acollir-nos al dret de vaga, aturar la nostra producció i visibilitzar la nostra inactivitat per a que computi en el sumatori total d’aturades en la jornada d’avui. Això és rellevant doncs un cop es faci el recompte de les dones que no hem treballat productivament, nosaltres volem formar part part d’aquest total. Read More

Entrevista a Marina Sánchez, economista i activista feminista

“Cal crear una societat on la cura de la vida siga la prioritat, i no el benefici del capital”

Autora: Marina Freixa, monitora de l’esplai Xiroc.

Marina Sánchez Cid (Alacant) és activista feminista, economista i ha fet el màster de Dones, Gènere i Ciutadania a la Universitat de Barcelona. També és membre d’un grup de dol comunitari i treballa com a gerent a Casals de Joves de Catalunya. En aquesta entrevista reflexiona sobre el lleure educatiu. Read More

Vídeo resum de les V Jornades de Lleure i Sexisme

Autor: Esplais Catalans

Aquí tenim el vídeo resum de les V Jornades de Lleure i Sexisme, un espai de trobada entre l’associacionisme educatiu i el moviment feminista i LGBTIQ que va tenir lloc amb una gran participació el passat 8 de novembre. Va estar organitzat per Esplais Catalans, Casals de Joves de Catalunya i l’Escola Lliure El Sol, i va rebre el Primer premi BarnaJove 2015 del Consell de Joventut de Barcelona. Read More

Els nadons i les joguines no tenen gènere

Pedagogues, associacions de consumidores, grups feministes, associacions contra la violència de gènere, professionals de l’educació i, evidentment, pares i mares, denuncien l’excés de sexisme en el món de les joguines

Autora: Anna Pujol Reig (Article publicat a la Directa).

Hi ha una frase del pensador, psicopedagog i dibuixant italià Francesco Tonucci, popularment conegut com a Frato, que defineix una part molt important de què significa el joc: “Jugar per un infant és la possibilitat de retallar un tros de món i manipular-lo.” I una altra frase que és rellevant al parlar del joc és una atribuïda a Plató, i diu: “Es pot conèixer més una persona en una hora de joc que en un any de conversa.” Encara que, malauradament, cada cop més la societat ha donat al joc una posició de trivialitat, secundària i sense importància, que en la majoria de casos han fet que els infants no sàpiguen jugar lliurement, inventar i experimentar. Read More

Let’s talk about sex, comrade!

Autora: Mireia Martínez

Voler treballar el gènere d’una manera lliure i transformadora en espais educatius comença per un profund treball intern i la Queer Easter, el seminari internacional que organitza el Centre Kurt Löwenstein (a Berlín), ens facilita espais per poder començar o continuar les nostres reflexions sobre què i com fer-ho. La formació del Queer Easter es basa en l’intercanvi d’experiències i coneixements al voltant del feminisme, la lluita LGBTIQ+ (lesbianes, gais, bisexuals, trans, intersex i queer) i, enguany, sota el títol “Let’s talk about sex, comrade”, de com vivim, expressem, comuniquem i treballem el sexe i la sexualitat en les nostres organitzacions. Read More

Visibilitzar-nos per educar

‘Sortir de l’armari’, a banda d’un procés individual, és un procés que inclou al col·lectiu, trencador i profundament educatiu. 

Autora: Marina Freixa, monitora de l’Esplai Xiroc

A l’esplai, vivim força sovint la clàssica escena d’un grup d’infants que, entre riures nerviosos, comenten si tal monitor i tal monitora són “nòvius”, per aquella complicitat que es genera amb el temps compartit i per allò de que ens encanta tocar-nos i mimar-nos, només faltaria. O perquè són “nòvius”  de veritat, vés a saber.

Un altre must del “ticu-ticu” a l’esplai és aquell típic comentari de monitor/a a un nen i una nena que tenen la llosa de la “parejita” al damunt i que, quan realitzen qualsevol activitat conjuntament, els clavem la llança de “aaai els tortolitos!”. I són actituds que difícilment reproduiríem amb dues nenes a qui els encanta anar de la mà o amb aquells dos nens que es toquen constantment, en aquelles curioses primeres mostres de sexualitat.  Read More