L’experiència de participar en una formació internacional

20.09.2012 | trialesplai

L’Adriana de l’esplai Pica Roca, va participar al Training Course d’Esplais Catalans sobre drets humans i inclusió social. En aquest article fa algunes reflexions sobre l’experiència que va viure durant deu dies de formació, amb més de vint joves de vuit països de la Unió Europea.

Per acabar l’estiu de manera creativa i productiva, un grup de joves d’arreu d’Europa d’entre 17 i 40 anys, ens vam reunir a l’alberg la Ruta del Ferro a Sant Joan de les Abadesses centrant-nos en els Drets Humans utilitzant el mètode del Teatre de l’Oprimit. Dins d’aquest context vam poder posar en comú les nostres experiències personals en el món del lleure per analitzar-les i debatre-les, per tal de millorar la nostra tasca educativa i prendre consciència de la necessitat inherent a l’humà de fer respectar i practicar els Drets Humans.

Read More

Vols experimentar noves vivències? Conèixer i treballar amb altres infants de diferents països europeus?

01.08.2012 | trialesplai

Si ets monitor o monitora i estàs pensant en fer un Servei de Voluntariat Europeu però encara no saps que fer… deixa que el Roger, monitor de l’esplai Totikap, et convenci amb la seva experiència!

Vols experimentar noves vivències? Conèixer i treballar amb altres infants de diferents països europeus?

Jo, cada dia al matí, sota un sol polar i uns paissatges verds, disfruto jugant a la pastoreta i les tres maries. Estic en una entitat que m’han rebut amb els braços oberts, amb un projecte a desenvolupar on les noves idees són possibles i benvigudes. És un lloc peculiar, nou i ple de sorpreses que em sembla que no les acabaré de descobrir. Tot emmarcat per una ciutat banyada pel Mar Bàltic, on ja estan desenvolupant un disseny integral per cecs i discapacitats, on cada tarda els cignes es passegen tranquilament pel llac de davant de casa i on, avui divendres, ja m’estic preparant pel festival de música que demà comença.

Una cultura nova i diferent, una llengua estranya però interessant i, sens dubte, unes noves ganes i motivacions de transformar aquesta societat, a través de l’educació i del joc, per arribar a la llibertat. En fi, sense flipar-me, que tot plegat dóna unes ales i una nova perspectiva que et fa veure lo xulo que és l’esplai, la sort que tenim de poder fer aquests intercanvis i, sobretot, de poder-los aprofitar.

Però no cal que et preguntis més que és tot aixó. Estic fent un EVS, (un voluntariat europeu); amb el qual he arribat aquí, a Letònia i amb el qual estic descobrint, imaginant i aprenent noves formes de fer, de crear i de relacionar-se amb infants. Així que ara ja ho saps, si et mola, pots aprofitar una gran oportunitat.

Campaments internacionals dels esplais del Bages-Berguedà

25.07.2012 | trialesplai 1

Aquest estiu, els i les joves del Sector Bages-Berguedà dels esplais Vic-Remei, Geps i Roques Albes, van participar a uns Campaments Internacionals organitzats pels Lithuanian Young Falcon Union a Pasaka. La Queralt i la Kati, joves participants dels campaments ens n’expliquen unes quantes aventures!

Després de tres hores de vol i tres hores d’impaciència, finalment baixem de l’avió i ens trobem un Vilnius fred i congelat. Només ens queda l’opció de posar-nos mil jaquetes a sobre, les jaquetes que ens acompanyaran la resta de dies! Agafem el bus i anem cap on havíem de dormir: una residència d’estudiants una mica tenebrosa, però què hi farem, és el que hi ha quan viatges!

Entre la poca foscor amb la que viuen (només 4 hores de foscor cada nit) i l’eufòria que nosaltres dúiem acumulada, ens toca despertar-nos tots mig morts de son. A les 9 del matí comencem la ruta turística per Vilnius, la capital de Lituània. Primera parada: esmorzar! No sabíem ben bé que ens trobaríem, però encara va ser força bo.

Després d’omplir la panxa, vam iniciar l’itinerari turístic per la ciutat començant per la catedral neoclàssica amb la seva torre. Tot seguit vam pujar en funicular fins a la Torre de Gediminas, des d’on vam poder veure tota l’extensió de Vilnius. Vam fer un dinar ràpid i apanyat i vam tornar a visitar esglésies, carrers concorreguts i parcs on poder jugar a algun joc d’esplai sota la mirada curiosa d’algun lituà, per acabar tornant cap a la residència després de sopar una pizzeta. L’endemà vam haver de matinar, ja que ens venien a buscar els monitors dels campaments per agafar el bus cap a Pasaka, el campament on estaríem la resta de dies.

Ja no recordem quantes hores de bus vam fer, però si que recordem que només arribar vam anar a dinar. Què dir-vos del menjar… doncs el menjar simplement era diferent! Podem dir-vos que vam alimentar-nos a base de pa la majoria de dies, fins al punt d’acabar-los les existències. El pitjor de tot va ser la manca d’aigua. Sempre ens donaven tes i caldos estranys, i com que no estan acostumats a veure aigua no sabien si l’aigua de l’aixeta era potable, així que vam estar un parell de dies sense tastar aigua fins que finalment ens van dir que sí que en podíem veure de les aixetes!

Després ens va arribar el moment d’anar al lavabo, i renoi tu, uns lavabos que tenien una porta la meitat de la mida de la normal. Per culpa de la incomoditat dels lavabos i que el menjar no ajudava gaire, no podíem buidar a gust, ja ens enteneu. Vam comentar-ho amb els monitors d’allà i ens van assignar un lavabo més apropiat:)

I l’aigua del mar… va parir que freda que estava! Però no tothom pot dir que s’ha banyat al Mar Bàltic, oi? Algun dia els mateixos lituans ens van acollonir una mica perquè deien que quan venia tempesta el mar era perillós i se’t podia endur endins, però els catalans no ens podíem estar de remullar-nos-hi.

Hi va haver dos dies que juntament amb una delegació d’Alemanys vam decidir fer una mica de turisme per la zona i vam visitar els búnquers, la ciutat de Klaipéda i la reserva de Nida. Eren llocs que per nosaltres semblaven pobres i apagats, però quan et fixaves en els boscos, no hi havia comparació en el seu verd que en qualsevol d’aquí la península.

En quant a les activitats vam comprovar que els lituans també són diferents. Els hi encanten els espectacles, sempre que podien, és a dir cada dia, n’organitzaven un: que si pels 20 anys dels Falcons, que si l’elecció del president, que si per dir hola al mar, que si per dir-li adéu… Total que cada dia vam haver de preparar un espectacle. S’ha de dir que, tots el membres de Falcons, que eren els components del campament, al·lucinaven amb nosaltres: sempre amb energia, els espectacles més treballats i divertits, sempre cridant, ballant i saltant, i celebrant les tradicions catalanes. Com que sempre cantàvem l’himne de Bages-Berguedà al final fins i tots ells s’hi van unir! Vam arrasar amb el nostre moment d’energia de l’esplai, però el més tens va ser quan vam acabar l’últim espectacle per acomiadar-nos. Va ser un moment molt emotiu recordant tot el que havíem passat junts: la gent es va posar en peu mentre ploraven d’emoció i de tristesa de dir adéu.

Finalment vam marxar molt a contracor tots perquè la majoria hauríem volgut quedar-nos uns quants dies més, però ens consolava la idea de poder tornar l’any que ve i tornar-nos a trobar amb molts amics que vam trobar allà. És una experiència que recomanem a tothom. A banda de que ens ho vam passar de conya, vam aprendre molt anglès (cosa que sempre ajuda a l’hora de convèncer als pares), vam conèixer noves cultures i vam fer molts amics.

Donar a conèixer l’esplai arreu del món

05.03.2012 | trialesplai 2

No us presentem l’Eugeni, perquè tot seguit ho farà ell mateix en aquest article, ple d’esperit internacionalista i molta #energiadelesplai!

Primer de tot em presento, em dic Eugeni Brigneti i com podreu apreciar, porto el món de l’esplai i l’internacionalisme a la sang. Tinc 24 anys i sóc monitor del MIV (Moviment Infantil de Vilafranca). He estat involucrat a Esplac com a nen, monitor, EGS i part de la Comissió Internacional des d’abans de saber que Esplac existia, ja que això de gent treballant a l’oficina d’Avinyó 44, al sector Penedès-Garraf a vegades ens sona molt estrany.

Ja mesos, em van proposar anar a viure una experiència inoblidable, un SVE (Servei de Voluntariat Europeu) a Bèlgica per fer de voluntari a l’oficina de l’IFM-SEI (International Falcon Movement – Socialist Education International) que és la federació internacional a la qual pertany Esplac (juntament amb la FIEEA).

Vaig acceptar sense pensar-m’ho! De fet, jo ja coneixia a algunes persones de l’IFM-SEI gràcies a un projecte que havia fet l’any anterior (això es mereixeria un article sencer a part) i, com que ja sabia una mica la feina que feien, em va semblar molt bona idea.

I ara us escric a vosaltres (monitors i monitores dels diferents esplais d’Esplac), amb la intenció de contagiar-vos la meva motivació i entusiasme per tot el món internacionalista. Porto més de 5 mesos vivint a Brussel·les, fins ara hem fet moltíssimes coses interessants, com publicar diferents llibres plens de mètodes i teoria en temes com el gènere, la sexualitat o el canvi climàtic (on Esplac ha estat participant activament també a nivell local amb la Comissió Reduint Petjada). També hem començat un nou projecte sobre la pobresa a nivell mundial, que té com a objectiu crear un documental fet per diferents montiors, entre ells, la Mireia Galváez (esplai La Tribu de Mataró) o l’Ana Foguet (esplai Xiroc de Barcelona), durant els seus corresponents SVE.

Evidentment, trobo a faltar l’esplai, els monitors i els nens (fins i tot hem fet algun Skype), però sé que és una gran experiència i que el que faig és per donar a conèixer el món de l’esplai arreu (som molt guais, i hem d’explicar-ho!) i això ja és prou important per mi, com suposo que ho deu ser per tots vosaltres, el mateix sentiment que us fa anar cada dia a l’esplai.

Una abraçada molt gran des de Brussel·les i no us preocupeu que tindreu més notícies meves, evidentment sempre relacionades amb l’esperit internacionalista!

Salut!