Dídac Ferrer: “La solució la trobem connectant el que malbarata i el que li falta”

20.09.2017 | comunicacio

20-setembre-2017

Autors: Ramon Sagalés (membre de l’Equip de Coordinació i de la comissió Reduint Petjada) i Alba Lafarga (integrant del Grup de Treball de Somesplai).

El diumenge 8 d’octubre se celebraran a Barcelona les IV Jornades Ambientals d’Esplais Catalans, organitzades per la comissió Reduint Petjada. Un dels ponents de la taula rodona que es realitzarà al matí és Dídac Ferrer, professor de la UPC expert en economia circular i comunitats col·laboratives. Hem parlat amb ell per conèixer la seva feina i perquè ens introdueixi lleugerament en la que serà la temàtica central de les jornades.

Read More

Prou de soroll a la muntanya

05.07.2016 | comunicacio

Autor: Rafa Cortés, soci d’Esplais Catalans.

El moviment educatiu del lleure ha estat, tradicionalment, un moviment molt vinculat a la muntanya. Els grups d’esplais i caus acostumen a marxar de colònies, campaments i/o rutes quan arriben les vacances escolars amb els seus grups d’infants i adolescents, sobretot a la primavera i a l’estiu. El contacte amb la natura ha estat i segueix sent un del trets distintius d’aquest moviment educatiu i cal seguir potenciant-la i cuidant-la. Sí, cuidant-la. Read More

Excursionisme responsable: tres rutes a peu fàcils (i accessibles en transport públic)

31.03.2016 | comunicacio

Autor: Miquel Martorell, esplai Turons.

Molt sovint els esplais (sobretot els esplais barcelonins) ens queixem del poc temps que tenim al llarg del curs per sortir a caminar. Les dificultats per accedir a certs parcs naturals i zones de muntanya, així com el cost dels autocars, acaben relegant l’excursionisme a les posicions més baixes en la nostra llista de prioritats. Si bé no podem fer gran cosa per canviar la geografia del nostre país, sí que podem ser més creatius –i responsables!- a l’hora de planejar rutes a peu amb els grups de l’esplai. Read More

Xiruques, el calçat retro de l’esplai

28.02.2013 | comunicacio

Autora: Eva Sanahuja

 

En aquesta edició entrevistem a l’element al qual fa honor el títol d’aquesta absurda i delirant secció: les xiruques. Aquest mític calçat, començat a produïr el 1947 a la població de Torellà (Girona), és un dels elements més nostrats del nostre moviment. Encara que estigui una en hores baixes, bé es mereix tota la nostra atenció i el més gran dels respectes.

Benvolguda Xiruca, ens pot explicar els inicis de la seva història?

Tot va començar a la primera guerra mundial quan Esteve Fontfreda, el pare dels meus avantpassats, va tornar el 1914 d’Alemanya d’estudiar enginyeria. Ell, que era un “coco”, va fundar la fàbrica de sabates a Torellà i va millorar les espardenyes d’espart recobrint-les amb cautxú que treia de les rodes de camió i fins i tot de parts d’avions alemanys caiguts durant la guerra. I de l’evolució d’aquella idea per impermeabilitzar les espardenyes, vaig sortir jo: la mare de totes les sabates amb sola de goma del món mundial! Read More

Fora tòpics de l’esplai!

05.10.2011 | trialesplai

En Pau Fuentes, coordinador de l’Equip General del Sector Barcelona i ex-monitor de l’esplai l’Olivera Rodona, ens desmunta uns quants tòpics relacionats amb l’esplai. N’heu sentit algun més? Ajudeu-nos a desmuntar-los en els comentaris d’aquest artícle!

A continuació s’exposen els que crec que són els 4 principals tòpics/prejudicis sobre “l’Esplai”. Tema important, ja que potser és l’últim bastió per assolir el tan desitjat reconeixement social.

Sense més preàmbuls, comencem:

1r. Els “esplaieros” són uns “xirucaires”

Sovint es confon el ser amant de la natura i de l’excursionisme amb ser un ximple sense ofici ni benefici. Doncs no, per sort les persones vinculades als esplais els hi acostuma agradar la natura, valor que d’altra banda també es treballa des dels propis esplais. No per anar vestits amb botes de muntanya les persones són menys serioses, rigoroses i fins i tot “productives”, que aquelles que calcen sabates.

2n. Vahhh!, qualsevol pot ser monitor/a!

Hem de ser conscients de la responsabilitat que els monitors/es assumeixen en el seu dia a dia, no estem parlant de jugar sinó d’educar jugant. És per això, que no tothom té les capacitats necessàries per ser educador. En primer lloc cal una voluntat decidida per ser-ho, és a dir, tenir ben clar que no és el mateix fer de monitor/a, que ser-ho; el grau de compromís en marca la diferència. És molt rellevant també la formació específica que reben els monitors, el que els permet adquirir coneixements sobre pedagogia, ideari, organització, etc.

3r A l’esplai es lliga molt

Bé, això no és un tòpic, és una realitat. L’esplai no deixa de ser un eina socialitzadora, que lluny da ser com les “xarxes socials” d’internet ajuda a construir un teixit social fort i sovint romàntic a les persones que hi participen.

4t Els monitors i les monitores cobren

Els monitors/es són joves que estudien i/o treballen però que dediquen bona part del seu temps lliure al projecte educatiu de l’esplai. Ara bé, sense cap mena de retribució econòmica. Estam parlant d’un col·lectiu compromès amb el seu entorn, que concep l’esplai com a una oportunitat per construir un món millor on viure.

Deixem-nos de prejudicis i celebrem que enguany els esplais ESPLAC han fet més activitats d’estiu que mai, alguna cosa estarem fent bé.

Un matí d’estiu

18.05.2011 | trialesplai

En Joffre Villanueva ha estat i segueix estant vinculat als esplais i al moviment associatiu: ha sigut monitor de l’esplai Boix, membre de l’equip de direcció d’Esplac, president del CJB i actualment és el secretari general del Moviment Laic i Progressista. Tot i la seva llarga trajectòria, el Joffre encara avui recorda aquest emocionant “matí d’estiu”.

Campaments d’estiu a Planoles, sortim de ruta i hem d’arribar a Núria en un sol dia, una excursió llarga. Ahir els monitors ens van explicar el camí que faríem i ens van insistir que preparéssim bé la motxilla: només allò imprescindible, la resta es queda al campament. Hem d’anar lleugers, lleugers. Abans d’anar a dormir ja ens vam repartir el menjar, els fogonets, la farmaciola… perquè ens hem llevat abans que es desperti tothom. Som a la vall, tot just el sol treu el cap i nosaltres ens prenem un got de llet, el mínim per començar a caminar; esmorzarem uns quilòmetres més endavant, ja en marxa. La imatge del campament dormint és màgica, l’excursió s’omple de misteri i es fa emocionant: tan lluny anem? És un moment especial, no tornarem fins d’aquí tres dies.

Deixem el campament a bon pas i fem camí cap al poble, que creuem en silenci; a la sortida els camps són plens de conills que s’amaguen quan ens veuen. Una mica més amunt ens aturem una estona per, ara sí, esmorzar. Galetes, xocolata, avellanes i panses. Calories i glucosa, que bona falta ens faran. Ara ja ha sortit el sol del tot, s’ha fet de dia i fabulem, al campament es deuen estar llevant i alguns descobriran que no hi som. Nosaltres ens aixequem per continuar muntanya enllà, cap a Núria. Encara haurem de caminar molt, conèixer nous paisatges, trobar-nos amb isards, beure de les fonts que ragen de la muntanya, patir per si plourà, pensar en més d’un moment que estem cansats, que qui ens manava anar tan lluny… però hi arribarem, segur que hi arribarem.

I si, pel que sigui, no hi arribem, no passarà res; no s’esborrarà el misteri, no serem menys atrevits, no estarem menys units. I tindrem una excusa per tornar-hi. Sempre hi ha una excusa per tornar-hi si hi ha misteri, atreviment i unitat.