Soc indepe perquè de petita escoltava obrint pas?

11-gener-2019

Autora: Andrea, membre de la Secretaria Tècnica

Cançoners i contes que sembren ideologies, capítol 1.

L’altre dia parlant amb un amic ens va sorgir una pregunta que no ens havíem plantejat mai amb deteniment: com es va construir la nostra ideologia? Quan va aparèixer i per què? Quin va ser el punt d’inflexió on es van començar a encaminar, cap a una direcció concreta, els nostres ideals polítics?

Jo vinc d’un barri obrer que es va construir amb migrants de diferents indrets de l’estat espanyol i on cada cop s’hi han anat afegint d’altres d’arreu del món. D’una família de parla castellana, gens implicada en la política i, en general, d’un entorn bastant contrari al que soc ara ideològicament. Per tant, no he tingut des de petita uns referents que pugui dir que m’hagin encaminat cap els ideals polítics que tinc ara. El meu amic i jo, llavors, podem considerar que tenim una ideologia molt concreta que xoca amb el nostre entorn i, una tarda qualsevol, la reflexió per esbrinar d’on va sorgir la nostra mentalitat va començar a brotar.

Creiem que el nostre despertar polític (bé, o almenys el principi d’aquest) va aparèixer al començar l’institut. I què és allò nou que va començar a acompanyar-nos aquells anys? Sense cap dubte, la música. Recordo perfectament, com una companya de classe (que casualment -o no tant- era membre d’un esplai) va posar a l’hora del pati una música que no escoltàvem a la ràdio, ni a casa, ni enlloc; un grup de música que va aconseguir que de seguida comencéssim a aprendre’ns les seves lletres: Obrint Pas. Altres companyes de classe coneixien el grup i van començar a proposar cançons d’altres grups semblants. Música reivindicativa d’esquerres, en català, indepe i amb lletres que tenien missatges polítics directes que gent com jo no havíem sentit habitualment.

“Som la lluita que hem compartit,
som la pedra en la barricada,
som el poble per construir.”

Si bé d’un principi només ens agradava el ritme de Ska i festiu de la música, poc a poc vam anar introduint-nos en els missatges i fent-los nostres. Els anys passaven i enteníem més les lletres i cada cop fèiem encara més nostre el missatge. L’estil de vida, de pensar, de vestir i de viure havia agafat un rumb concret.

I no ha estat fins ara, que pensant en aquelles persones que ens van fer conèixer aquests grups de música, ens hem adonat que la majoria eren membres d’esplais i caus. Coincidència?

Recuperem els cançoners!

1-MARÇ-2017

Autor: Airald Mallafré Ollé, monitor de l’esplai L’Agrupa (Molins).

Qui no recorda amb tendresa quan de petits, en un moment qualsevol dels campaments o colònies, els monitors agafaven la guitarra i, asseguts tots i totes en rotllana amb el cançoner en mà, cantàvem i apreníem tota mena de cançons? Des de Vella Xiruca i cançons populars o de bona nit, a d’altres de més modernes. I inclús segur que alguns recorden encara la lletra d’aquelles cançons que versionàvem amb les anècdotes que havíem viscut amb l’esplai aquella magnífica setmana d’estiu i que cantàvem a unes famílies impacients a les escales de l’estació de tren. Read More

Entrevista al grup Xiula (autors de la cançó de l’Esplaiada 2015)

“La cançó Tenim veu va néixer canyera, viva, com un crit, un clam”

Autor: Víctor Yustres

1. Quina és la vostra relació amb l’esplai? Heu anat a un esplai o a un cau?

Hem tingut relació amb el lleure des de menuts. L’Adri i el Jan anàvem al Cau i el Rikki i el Marc a l’esplai, així que estem equilibrats. Ambdós espais han estat la nostra escola de vida i d’aquí hem après gran part dels valors que transmetem a l’espectacle. També hem après a gaudir cantant amb els altres, a agafar una guitarra i passar-nos hores i hores cantant i ballant, fent veus i rient. Read More

Música per fer passar la gana

Autora: Sara Subirana Muntada

A l’esplai ens repetim dia rere dia la importància dels objectius de les activitats que realitzem amb els infants i joves, reflexionem sobre el paper del monitor/a i debatem constantment sobre tot el que fem i per què ho fem. Som persones crítiques amb al societat i amb nosaltres mateixes i ens esforcem dia a dia per construir aquest món millor que volem. Sovint em pregunto “en tot aquest procés, quin paper hi juga la música?” Després de pensar-hi i analitzar-ho, m’atreveixo a classificar (això que no ens agrada) la música que fem a l’esplai en tres categories principals.

La primera categoria: el complement perfecte, com les patates del llom amb patates (tothom sap que el producte principal del plat és el llom però, siguem sinceres, és evident que el que ens agrada de veritat són les patates!). En part, la música és això a l’esplai: ens sabem mil cançons perquè les caminades no es facin gaire llargues, poques vegades comencem a menjar sense cantar i els “bona nit” amb una guitarra són imprescindibles. Però sempre és un complement de l’acte principal: menjar, dormir o caminar, entre d’altres. Read More

Qui era Pete Seeger?

Autor: Joffre Villanueva (perspectivalaica.wordpress.com)

Avui ens hem llevat amb la notícia de la mort de Pete Seeger i probablement la majoria d’esplaieres i esplaieros no sabrien dir exactament qui era. I en Pete Seeger ha estat una persona molt influent per als esplais. Podríem fer la prova i comptar quantes de les seves cançons figuren als cançoners, segur que en surten moltes! I també en trobarem d’altres que no eren seves però que ell va rescatar de l’oblit i va popularitzar.

En Pete Seeger va néixer el 1919; ha mort ben vellet, doncs. De jove va aprendre a tocar l’ukelele i més endavant el banjo, aquell estrany instrument de cinc cordes (amb una corda que només arriba a mig màstil!). Al seu banjo hi portava escrita una frase molt famosa: “Aquesta màquina derrota l’odi i l’obliga a rendir-se”. Read More

Consultori de Francesc Ferrer i Guàrdia: hem de cantar cançons abans de dinar?

Una edició més, Francesc Ferrer i Guàrdia, un dels nostres referents educatius més emblemàtics, es connecta des del Més enllà amb wifi interdimensional per contestar les vostres preguntes. Doneu-li feina i envieu les vostres qüestions a consultoriferreriguardia[arroba]gmail.com, periòdicament tornarà per donar-vos la resposta!

Monitora anònima (MA): Eoooooo!!! Esperit d’en Ferreeeeer!!

Francesc Ferrer i Guàrdia (FFG): Què passa, que es crema res?

MA: Ah, és aquí al costat.

FFG: Sí, aquí a l’hiperespai no hi ha distàncies, tot és al costat de tot. Xiuxiuejant n’hi ha prou. Fixeu-vos en les sessions d’espiritisme que surten a les pelis, no es posen a bramar.

MA: Molt bé, prenem nota. La nostra pregunta d’avui és la següent: hem de cantar cançons abans de dinar? Read More

La guitarra d’esplai

Autora: Eva Sanahuja

La guitarra no és del tot un objecte passat de moda a l’esplai… Si bé el seu ús ha decaigut a favor dels ipods, equips de música i ukeleles (ai els Manel, quin mal han fet!), la guitarra aguanta el tipus en campaments, (una mica menys) en colònies i altres activitats esplaieres.

Així doncs, parlem amb la guitarra del seu pas per l’esplai, i com no podria ser d’una altra manera, de música.

Com és ser una guitarra d’esplai?

Ser guitarra d’esplai és ser… (interpreta unes notes melancòliques per donar dramatisme a la resposta) una guitarra desafinada el 75% de l’any, que pateix cops, que viu aixafada en una sala de material, amb algun forat tapat alguna enganxina del Cobi o similar, dibuixada amb retolador, tocada per mil mans… Read More

Entrevista Express a Ferran Ibañez

Autor: Jordi Crisol

Parlem amb Ferran Ibañez (@ferranibanez). 26 anys. De Badalona. Baixista de La Pegatina, grup musical català que ha traspassat fronteres. Els que el coneixen diuen que és un tipus reservat, meticulós, creatiu musicalment i a la cuina. Respon aquestes preguntes amb un volant entre mans. Li agrada conduir.

1. Desmunta un tòpic sobre l’Esplai.
Hi ha monitors que no han tocat mai una guitarra. I fins i tot dels que sí, n’hi ha que no saben qui és en Xesco Boix.

2. Què et ve al cap quan sents la paraula esplai?
Em vénen al cap moltes cares. Cares de sorpresa, de felicitat, de diversió, de llibertat, i també de por. Em vénen al cap moltes imatges de tots aquells anys que vaig passar a l’esplai com a nen i com a monitor després; i em quedo amb les emocions que he gaudit i repartit. Read More