Anem de debò? Vegem-ho!

28-setembre-2017

Autor: Roger Puig, soci d’Esplac i exmonitor de l’esplai SCV (Barcelona).

Cal imprimir democràcia. No, no parlo de les impressores d’Òmnium ni de l’ANC… Ja voldria que els esplais tinguéssim pressupost per imprimir a tals magnituds. Parlo de nosaltres.

És inevitable en aquest context plantejar-se futurs, hipòtesis, treure boles de cristall, patir o envalentir-se. Però una de les idees que cada vegada ressona més és que l’escenari polític que estem vivint i tot el que gira al voltant de la situació fràgil de l’1-O està imprimint democràcia a l’ADN de milers de persones de diferents classes socials, orígens, opcions polítiques i edats.

Si bé podem discutir del sí, del no, de la legalitat i de les garanties, i d’altres mils pros i contres del que està passant, el que és innegable és que d’una forma o d’una altra el moviment proreferèndum, tal com s’està construint, està basat en una de les idees més revolucionaries que pot haver-hi: sols el poble salva el poble. El recorregut de la institució ha quedat curt i és vulnerable a detencions. El recorregut dels juristes ha quedat curt. El recorregut de les forces de l’ordre ha quedat curt en la defensa dels drets civils i democràtics. Això últim a ningú li estranya. Però el que la gent està veient i està aprenent és que la simple unió del poble, en aquest cas de forma pacífica, és l’únic que el salvarà…, si és que se salva.

Un pas endavant

En aquest punt, cal que en prenguem partit. A participar s’hi aprèn participant, a estimar s’hi aprèn estimant i a transformar s’hi aprèn transformant. Podem començar un debat sobre si la independència o el referèndum seran transformadors o no; però no és això, companyes. El més important són els milers de persones que hi havia el dimecres 20 de setembre a la rambla de Catalunya i a la seu de la CUP. Persones pacífiques desafiant en un pols al poder, al poder autoritari i a la força dels cossos de repressió. Res més, i res menys. Centenars de vegades als esplais hem utilitzat metàfores, al·legories i formes evidents per explicar als nostres infants històries, centres d’interès, motivacions, eixos temàtics sobre com units els infants podien fer caure un poder opressor. Com els infants de manera alegra podien escriure un nou relat. Era fàcil, calia omplir paperines amb farina, fer murals i superar unes proves maratonianes per aconseguir uns paperets en forma de peix. Aquesta vegada és fàcil també. La victòria és més difícil, la victòria és complexa i plena de política, però em sembla que el debat sobre si a l’esplai fem política està superadíssim. Hem votat resolucions on dèiem que els esplais decidim decidir, hem publicat comunicats de suport a aquesta i a altres causes. Ens hem envalentit anant a manifestacions per la pau, per les refugiades, per aconseguir locals. Però amb la mà al cor no hem tingut mai, crec, una oportunitat tan gran que els nostres infants visquin el que és un poble mobilitzat. Un poble que probablement tingui més força i més recorregut al endavant que els seus propis parlamentaris, un poble que de millor o pitjor manera ha marcat l’agenda política. Convidem-nos a formar-hi part activament! Convoquem els infants de l’esplai a guixar els carrers amb guixos de colors en contra de la repressió (negaré haver escrit això dels guixos…), a fer cartells, a sortir a les manis… Donem-nos l’oportunitat de viure seriosament allò en què creiem, que els quedi imprès a l’ADN que organitzats i mobilitzats hi ha un futur incert, però hi ha futur. Que no oblidin, quan hi hagi una propera reforma laboral, que el poble al carrer és la millor arma. Que la solidaritat és necessària. Que la democràcia de tant en tant pot prendre forma i sortir espontàniament al carrer i fugir de la institució.

Per això el reclam és senzill: donem l’oportunitat que aquesta vegada el poble, els seus carrers i les seves places (i rius i valls i muntanyes i aquestes cançons…) siguin els que ens eduquin, els que ens facin sorprendre’ns malgrat les contradiccions que allò que prediquem pot ser real. Que potser durant un temps recordarem, nosaltres i ells (els infants), que el poder per i del poble es podia exercir. Que la violència podia rebre una resposta pacífica. I si algú creu que això no és tasca dels esplais, que això no va amb nosaltres o que no ens toca, fermament crec que no s’ha assabentat de què va la pel·lícula, ni aquesta, ni la de l’educació a l’esplai.


Que no ens faci por sortir. Molts dels nostres pares fugien de la dictadura en esplais i caus que, de forma clandestina o no evident, marxaven a la muntanya a fer democràcia i a conviure regits per uns valors que avui en dia ens toca defensar a nosaltres, no per honor a elles. Per honor a nosaltres mateixes i a tot allò que creiem indivisible de l’ésser i el gènere humà.


El dissabte 30, els esplais han de prendre els carrers com mai. A lluitar per la llibertat s’hi aprèn lluitant. I l’1 d’octubre, també.

10 moments (en gifs) que viuràs a les paradetes de Sant Jordi dels esplais

19-abril-2017

Escrit per Cèlia Nisarre, esplai Turons.

S’apropa Sant Jordi i el 99,9% dels esplais posen una paradeta per vendre roses, llibres (dels drets dels infants si són d’Esplac) i manualitats vàries per poder gestionar el seu projecte educatiu. Segur que totes us creieu especials (i ho sou ehhhh!) però hi ha certes coincidències que no podem passar per alt… Read More

10 senyals (en gifs) per deixar l’esplai a temps i no cremar-se en l’intent

31-març-2017

Escrit per Mireia Martínez Agout.

Arriba aquell moment en què hem de deixar l’esplai… Aquell temut moment en què no som capaces de veure que hi ha vida més enllà i ens vénen al cap preguntes com “què faré ara els dissabtes?”, “què és el temps lliure?”, “trobaré alguna altra entitat on emmerdar-me fins al coll?”, “i si m’enyoro, ho superaré?”, “em voldran d’intendent per als campaments de l’estiu?”… I mil i una preguntes més que ens provoquen tremolors, suors i fins i tot, ansietat per separació esplaiera. Read More

Menys etiquetes i més històries

28-març-2017

Escrit per Sergi de la Cruz, esplai Sarau (Sant Cugat), i Clara Bricullé, esplai MIV (Vilafranca del Penedès).

Les expectatives que genera l’Escola d’Esplac sempre són incertes. Amb l’ambiciós títol “Som inclusives, som diverses”, sense saber-ho ens embarcàvem a una aventura a Vic que ens faria preguntar-nos a cadascú i cadascuna de nosaltres què  pensem, com actuem i què se’ns remou per dins quan parlem de diversitat.

Amb el llistó ben alt, el cap de setmana més formatiu de l’any va començar amb una afirmació rotunda que ens canviaria les cares: els esplais, en general, som molt poc diversos i representatius de la societat. Sent conscients d’aquesta realitat, però, només podem fer una cosa: actuar. L’honestedat de la primera xerrada -a càrrec de l’antropòleg i educador Edgar Iglesias-, sens dubte, ens va captivar a totes i tots, però gràcies a l’experiència del ponent en el món del lleure ens vam emportar un missatge molt rellevant en contrapartida al punt anterior: els esplais tenim l’enorme capacitat d’incidir sobre els infants i joves de classe mitja, que són els que sovint perpetuen els prejudicis cap als col·lectius que els són més aliens. Read More

4 preguntes per esbrinar si la meva associació és masclista

Autora: Mariona Zamora Juan

Il·lustracions: Amat Molero Borràs

No totes les actituds masclistes són cosa d’una sola persona. A vegades un grup o una associació – fins i tot la més democràtica, d’esquerres i alternativa – també pot ser masclista. Com podem detectar-ho, com hem d’actuar, i, sobretot, com ens n’hem de responsabilitzar? Read More

Assemblearis per naturalesa

12 – gener – 2017

Autor: Dani Costa, membre de l’Equip de Coordinació d’Esplais Catalans.

Ben aviat es publicarà una nova versió actualitzada del Coordinem-nos, el tercer número de la col·lecció de l’Esmolet dedicat al treball en equip i l’assemblearisme als esplais. Una actualització necessària si atenem als canvis succeïts els últims anys, fruït d’un creixement en la participació i un enriquiment en el discurs sobre temes transversals i específics d’Esplac; més d’una aposta clara cap al model assembleari i la seva consolidació en la dinàmica de funcionament dels esplais.

Ja en l’última publicació, incloíem el “treball en equip”, en contraposició al “treball en grup”, terme molt limitat, si entenem que la dinàmica de l’esplai pressuposa un treball de cooperació, on cadascun dels membres aporta i enriqueix l’entitat, i on els èxits o fracassos depenen de l’aportació de tots els membres de l’equip. Si una persona falla, el col·lectiu se’n ressent, si una persona compleix, el col·lectiu queda reforçat. Read More

Entrevista a Miki Rueda, comissionat d’Esplac al CNJC

23-desembre-2016

Autora: Alba Lafarga, esplai Eixam (Rubí).

Esplac forma part de diverses plataformes de coordinació on hi té com a representants als comissionats i comissionades, persones vinculades a Esplac que treballen com a voluntàries enfortint la xarxa de l’associacionisme (en són exemple l’IFM-SEI, el CNJC, el TIAC, etc.). Avui coneixerem l’experiència de Miki Rueda Peradejordi, comissionat d’Esplac al CNJC (Consell Nacional de la Joventut de Catalunya). Read More

A Sants-Montjuïc, conreem educació

Autor: Martí Odriozola, monitor de l’Esplai Turons.

Era el seu dia i ho fèiem en la seva defensa, hi érem tots i ens volíem conèixer, conservàvem il·lusió i teníem barris i infants. La recepta hi era, les ganes també i vam decidir donar-li forma. Parlo del SembraLleure, una activitat organitzada per la Federació d’Esplais i Caus de Sants-Montjuïc (ECSM), que es va desenvolupar el dissabte 19 de novembre per commemorar el Dia Internacional dels Drets dels Infants, i en la qual participen 3 esplais d’Esplac d’aquest barri: Turons, Espurna i La Lluna. Read More

D’excursió? No! Anem a l’Assemblea General d’Esplac!

Il·lustració: Adrià Nicolàs Aragó, monitor de l’esplai MIV de Vilafranca i EGS del sector Penedès–Garraf i Anoia.

Som xarxa

Autora: Alba Lafarga, monitora de l’esplai Eixam (Rubí)

La participació és un tema recurrent. Contínuament s’hi posa l’accent per repensar les polítiques educatives, socials, culturals, etc. I cada vegada s’hi aporta una mirada renovada que vol aturar-se en les persones: deixem de consumir per produir. Del con-sumere (esgotar-ho tot) al pro-ducere (guiar o conduir endavant). Read More