Després de l’esplai…

Hem anat a l’esplai des de petites, hem estat monitores, potser alliberades… i després què? Doncs després, en les nostres maneres de fer, de pensar i d’actuar, segurament, ens adonem de com ens ha arribat a marcar el fet de passar per l’esplai. La Laia, ex-monitora del Boix, ha penjat el seu antic foulard a la paret del seu restaurant i no ha fet només per decorar-lo… tot seguit ens explica el perquè.

Ca la Laia – Sopars

Avui us vull parlar d’aquest nou espai que hem obert; la seva decoració i història no són aleatoris no casuals; en cada cosa, coseta o detall penjats a la paret de Ca la Laia-Sopars hi ha un per què. Tot forma o ha format part de nosaltres en la nostra trajectòria vital i si estem on estem és per totes i cadascuna de les grans i no tant grans decisions que al llarg de la nostra vida hem anat prenent.

Per començar us explico el per què d’un foulard blau que hi ha penjat en un penjador de l’entrada:

Sí, ho he de reconèixer públicament, tinc un passat “esplaiero” que no puc amagar. El compartir experiències, vivències i, sobretot, aprendre certs valors i actituds, tot jugant i passant-ho d’allò més bé, han fet la seva feina en mi. I és ara quan sóc més gran, i sobretot, amb criatures pel voltant, quan m’adono de la importància que això ha tingut i té en tot allò que faig.

Vaig començar als 6 anys, anant de colònies i campaments, carregada amb una motxilla que la meva mare (patidora com ella sola, sóc filla única), omplia amb moltes coses de “per si de cas” i que per darrera només es veia unes cametes i una motxilla caminant… Aquí ja vaig començar a comprovar que es poden fer moltes coses a la muntanya i que amb un grup de nens i nenes de la mateixa edat i uns monitors que et preparen activitats de les que a casa ni somniar de fer, t’ho pots arribar a passar pipa. Després em vaig anar fent gran i les activitats anaven canviant, però el fons de la qüestió era el mateix: fer coses que per mi sola, amb els amics o amb la família segurament no hagués fet mai.

Llavors, quan ja la vida se’t complica una mica més (això et penses tu, perquè vas a la Universitat i creus que això és la cosa més complicada i costosa que hi ha al món….qui ho enganxés ara, no?); llavors ve una monitora, la qual tu admires moltíssim (va per tu Anna) i et diu: per què no fas de monitora, amb una responsabilitat brutal i de forma totalment gratuïta? I et trenca els esquemes: jo? ja en sabré? ja podré? què els hi diré als nens i les nenes? i als pares d’aquests nens i aquestes nenes? Ufffffffffff

Però fas el cop de cap i et dius: si ells confien en mí, no seré jo menys!! I t’hi llences de cap.

I ai mare meva quina cosa més divertida que he descobert: resulta que darrera d’aquelles activitats tant innocents però alhora divertides, hi ha un munt de feina i intencions, que fan que encara siguin molt més enriquidores i profitoses!!! Que enganyats ens tenien a tots plegats, pensant nosaltres (innocents) que només jugàvem.

Aprens gestió, recursos econòmics (que sempre són escassos en aquests centres), treball en equip, companyerisme, responsabilitat, treballar amb objectius i plantejar activitats en funció d’aquests i excursions plenes de sentit, planificació, a parlar en públic (les reunions de pares són una prova de foc pels monitors més tímids, és a dir, jo), a treure les castenyes del foc, a improvitzar, a no defallir quan esteu tots cansats i els nens necessiten veure que estàs animat i content per poder seguir tirant ells també, a no deixar que els problemes personals passin davant d’aquell grup d’infants que esperen de tu que els hi facis passar una bona estona, i moltes més coses que costa fer conscients ara, però que de tant en tant quan et trobes davant certes situacions complexes, noves o decisives, et surten i et dius…: ostres, si això ja ho feiem a l’esplai, i llavors et relaxes i disfrutes, com quan estaves fent de monitora.

És per això que el foulard de l’Esplai Boix (mocador representatiu) està penjat a Ca la Laia-Sopars, perquè l’essència de tot allò que ens ha marcat, ha d’estar present en aquest nou projecte; perquè ajuda, als que estan asseguts sopant, a descobrir noves versions de nosaltres mateixos, a conèixer les persones que estem al darrera, els nostres valors i els nostres pensaments envers la vida.

Us deixo una foto, per què quan vingueu pogueu jugar al “on està Walli” però amb el foulard…..

30 anys d’Esplac

En el passat Sopar del 30è Aniversari d’Esplais Catalans, vam estar recordant d’on venim, què hem fet fins al moment i cap a on anem, a través d’uns quants testimonis que han viscut diferents etapes de la història d’Esplac. Si voleu saber d’on va sorgir Esplac, qui va impulsar la seva creació, com va crèixer, va passar per l’adolescència i com ha arribat a la maduresa, no us perdeu els vídeos! Els podeu veure tot seguit o en el nostre canal de YouTube.

Si una cosa es nota al llarg de tots els parlaments, és que tothom qui ha passat per Esplac l’ha fet crèixer estimant la tasca dels esplais, amb el convenciment de què des dels esplais es pot canviar el món!

30è Aniversari d’Esplac. Fundació i primers 10 anys (1a part)

30è Aniversari d’Esplac. Fundació i primers 10 anys (2a part)

30è Aniversari d’Esplac. 1992-2002, Esplac cap al segle XXI (3a part)

30è Aniversari d’Esplac. 2002-2012 i mirant cap al futur! (4a part)

Participant a l’esplai

En Genís Riera i l’Eduard Mata, monitors de l’esplai GER, ens expliquen la història del seu esplai i la seva participació a Esplac.

Hi havia una vegada fa molt i molt de temps, exactament 40 anys, es començava a respirar ànsia de canvi en una societat sense llibertats d’associació i de pensament, a Sant Pere de Ribes, alguns joves cansats de la parròquia (i d’altres que no sabien com passar l’estona), es decidiren a canviar les coses en aquella Ribes adormida – o en termes de James Joyce- paralitzada.

Els nens i nenes de Ribes no podien gaudir d’un espai lúdic al mateix temps que laic i progressista, on els nens s’eduquèssin en el lleure, és a dir, només existia un centre parroquial… De les primeres colònies va néixer un grup de persones joves motivades i interessades en els valors que es poden transmetre als nens a partir del lleure: era l’inici de l’esplai GER.

Tres generacions després, l’equip de monitors actual, el qual compta amb alguns fills i filles d’antics monitors i monitores, som monis dels fills i filles dels que van ser els nostres monitors i monitores (és a dir, tot un lio). L’important és que avui en dia, conformem un esplai consolidat, que treballa pel nostre municipi a través dels valors del GER, associat des de ja fa uns anys a Esplais Catalans. La idea d’esplai ha canviat molt des dels inicis, però les ganes i la motivació han crescut gràcies a l’associacionisme i als valors, les formacions, les idees i els recursos amb els que ens hem enriquit arrel de pertànyer a Esplac. El 2011 a més a més, hem pogut acollir l’Assemblea la seva entitat acabaria reunint a centenars de monitors en l’Assemblea General Ordinària (AGO) d’aquest any.

Des de la nostra experiència personal, valorem molt positivament haver pogut participar de formacions i intercanvis d’experiències amb altres monitors i monitores, ja que ens ha ajudat a funcionar millor com a esplai i a veure les coses des de diferents perspectives, així com d’acollir la passada Assemblea General d’Esplac al nostre esplai que va reunir a centenars de monitors i monitores d’arreu de Catalunya.

En Genis Riera i l’Eduard Mata volem donar les gràcies a tots aquells monitors, directors, formadors, cuiners, i altres que ens hem trobat pel camí, perquè gràcies a tots ells hem après i comprés moltes coses que no haurien estat possibles tancats a casa jugant a la “pleisteixon”.

“Serem allò que vulguem ser”

En Jordi Crisol, membre de l’Equip de Direcció d’Esplac fa la seva valoració personal sobre l’Àgora Jove d’aquest cap de setmana, en què entre d’altres temes també s’ha debatut sobre una qüestió que ens toca ben d’aprop, la importància del model d’esplai associatiu.

Aquest cap de setmana hem participar a les Jornades de Lleure i Sexisme organitzades per l’Escola Lliure el Sol, i també a l’Àgora Jove del Consell Nacional de Joventut de Catalunya. Juntament amb en Pau Fuentes vem assistir a l’àgora, un espai de debat i taller d’idees dels joves associats, on hi participen entitats de diferents àmbits, i entre elles, les educatives. En aquesta 3a Àgora Jove s’ha debatut sobre propostes per a la millora del nostre sistema democràtic.

Tant per a mi, com per a en Pau Fuentes ha estat una experiència enriquidora, de coneixença, on hem aprofundit els nostres coneixements en processos participatius i debatut sobre noves propostes per reformar les estructures democràtiques del país.

Malgrat pugui sobtar, en aquesta trobada també s’ha parlat sobre associacionisme educatiu voluntari, i per tant, de model d’esplai. Més concretament en una de les sessions on va intervenir la professora de Ciència Política de la UPF, Mariona Ferrer, i que va dir citant textualment que “Els esplais són una escola de ciutadania i per tant, les institucions haurien d’invertir-hi més”. Durant part de la seva intervenció, Ferrer va insistir en que la feina que fan esplais i cau és clau per fomentar la participació dels i les joves en la societat i tot allò que ens envolta, resumint, que són unes eines més importants per assolir grans quotes de participació i democràcia en un futur. Ferrer va donar a entendre que els esplais i caus haurien d’estar a l’agenda de prioritat de les administracions públiques i mitjans.

Intervencions i sessions com aquesta em refermen en que fer esplai i treballar, com ho estem fent des d’Esplac per la incidència pública i política del model d’esplai voluntari és essencial per caminar cap a la transformació social.

Ja ho deia el poeta amics, “Serem allò que vulguem ser” i jo hi afegeixo que som al camí correcte per aconseguir el que volem!

Ple de Sectors

A l’Assemblea General d’Esplais Catalans d’aquest 2011, s’ha fet palés que estem vivint un moment històric per la nostra entitat: estem creixent, ja no només en número (ja som 101 esplais!) sinó amb fortalesa, convenciment i participació. Ho demostren molts fets, però són prou il·lustratius els dos rècords que vàrem batre a aquest 26 de novembre: el primer, els 51 esplais que van assistir i participar a l’Assemblea, l’espai de presa de decisions més important d’Esplac i, el segon, i no per això menys important, el ple d’Equips Generals als Sectors Geogràfics d’Esplac.

I per donar la importància que es mereix aquest segon fet, vam guardar un esplai perquè totes les persones que han passat per la presidència d’Esplac (en representació de tots els equips de direcció de l’entitat) poguèssin celebrar aquest fet amb tots i totes. Tot seguit us deixem la carta que ens van llegir en reconeixement a la bona feina feta durant tots aquests anys per aconseguir el que enguany ja és una realitat: el ple de Sectors a Esplais Catalans.

Ple de Sectors

Des de ben al principi, cap a finals dels anys vuitanta, Esplais Catalans va fer una aposta decidida per l’articulació territorial del seu projecte en Sectors geogràfics. Un moviment associatiu de base, basat en el voluntariat, volgudament auster, que pretén ser també un agent transformador, ha d’abocar molta força en el territori. Perquè és allà, aprop de la realitat, on primer emergeixen les oportunitats i es poden resoldre els problemes.

I la vida dels Sectors no podia ser merament administrativa, havia de ser una vida democràtica, amb debat pedagògic i polític. Per això els Sectors geogràfics no són divisions tecnocràtiques d’Esplac, són les seves primeres unitats de participació, on més intensament es concreta el projecte comú, on la identificació amb el projecte col·lectiu pren forma, té noms i cares.

L’existència dels Sectors geogràfics explica part de l’èxit d’Esplac com a entitat. En primer lloc, perquè són un espai privilegiat de participació interna, el principal element democratitzador de la vida d’Esplac. En segon lloc, perquè contribueixen clarament a enfortir els esplais, com demostra el fet que allà on hi ha hagut Equips generals amb continuïtat, hi ha menys mortalitat. En tercer lloc, perquè són veritables escoles de dirigents, el motor de qualsevol projecte.

No obstant, i malgrat haver estat una prioritat des de molt de temps ençà, ha estat una llarga i difícil tasca la de dotar als Sectors d’Equips generals. No és fàcil definir un lideratge en una estructura de segon grau, que ja no té la recompensa directa del treball amb infants i que per contra exigeix un esforç sord i constant d’articulació de les voluntats, les prioritats i les necessitats d’una desena o dues d’esplais, sempre heterogenis, sempre en procés de relleu, sempre fràgils en la seva força.

Però les dificultats no ens han fet mai enrere i enguany, per primera vegada en la història d’Esplac, hi ha Equips generals a tots els Sectors geogràfics. És una grandíssima notícia que cal celebrar, fruit del treball de tantes i tantes generacions de dirigents d’Esplac. El camí per arribar fins aquí és la història d’Esplac, com ho serà el camí inexplorat que hi ha davant vostre.

Pere Vila, Dani Arellano, Mar Llopis, Arcadi Corominas, Marc Cases

Que la força de Viladrau i Saifores us acompanyi!

Setembre. Acaba l’estiu i amb la fi de les vacances és moment de no oblidar tot el viscut. Al llarg del mes d’agost gairebé 100 monitores i monitors d‘Esplac, juntament amb companyes d’Acció Escolta i de Casals de Joves, entre d’altres, han invertit uns dies en fer la part teòrica del curs de monitor/a o director/a. Hi ha hagut monitores de l’esplai Peti Ki Peti, del Guaita’l, del Drac Màgic, del Totikap, de l’Isard Flor de Neu, del Zig-Zag, de l’Arc de Sant Martí de Torrelles, del Clupi, de la Guineueta, del Miv, del Garbí, del Buenoyqué, de l‘Eixam, de Can Parellada, del Boix, de l‘Agrupa, del Xirusplai, del GMM, del Botó, del Matinada-Pòrtics, del Bonaire, de l’Olivera Rodona, del Movi, del Ger i del Geps.

Ja veieu quina gentada! Per la majoria d’elles han estat 15 dies intensos, especials, únics… Segurament encara no han trobat l’adjectiu que ho defineixi exactament.

I és que no han fet qualsevol curs: han passat per Viladrau o per Saifores. A banda de molta formació, han compartit moments, somriures, jocs, preocupacions, experiències, responsabilitats… Per no parlar de les reflexions i qüestionaments que han sorgit aprofitant qualsevol moment: estones lliures o de serveis, àpats, nits… Aprenent constantment.

Cada curs ha anat construint la seva dinàmica, la seva manera de fer. De fet, cada Viladrau i cada Saifores són diferents, és part del que els fa únics. Però el que està clar és que al llarg dels dies tothom va convertint-se en una peça important per tirar endavant el grup.

Ara, cadascú a casa seva, es converteix en una peça “imprescindible” per canviar el món des dels esplais. Tota aquesta inversió val molt la pena. El temps, els projectes, les persones, els coneixements, els somriures… toca posar-los en pràctica. Que comenci el curs d’esplai!

Participants dels cursos de Viladrau i Saifores

Moltes felicitats esplais!

Un agraïment ben merescut per a tots els esplais de part de l’equip de Direcció d’Esplais Catalans, Esplac!

Pels 54 esplais que feu activitats d’estiu, per les 111 activitats d’estiu voluntàries que organitzeu, pels més de 6500 infants que han passat pels nostres esplais aquest any, per les celebracions dels Drets dels Infants, per les activitats de tots els sectors, pels projectes de les comissions, per les 400 persones que vam participar d’alguna manera o altra de la Monifesta’t! En resum, moltes felicitats a totes per la bona feina que heu fet durant tot aquest curs!

Amb aquesta entrada us volem reconèixer l’esforç que feu cada any al plantejar-vos el projecte, la bona feina que feu cada dissabte, cada excursió… Feina que si a sobre la fem persones voluntàries, mereix la més important de les felicitacions i dels reconeixements.

El fet que cada any, tant els esplais com Esplac, ens plantegem nous objectius a treballar, demostra que som entitats vives i que ens sabem adaptar als canvis. Treballem la sostenibilitat per millorar el futur del nostre planeta, treballem la participació a les nostres entitats per canviar el model de democràcia que tenim i ho fem des de l’associacionisme per canviar l’organització de la societat.

Tota aquesta feina acompanyada d’un ideari i d’uns valors com la laïcitat, l’amistat, l’internacionalisme, la participació, l’educació, l’amistat… Valors que en un moment de crisi capitalista com aquest, estan a l’alça!

Al llarg dels darrers temps ha quedat palès que cal un canvi social, polític i econòmic. Ens hem de fer forts davant de qui intenta vendre l’esplai com un servei, com un producte. La nostra feina educant persones crítiques des de l’associacionisme educatiu és imprescindible si volem canviar el món en el que vivim.

Des d’Esplac hem seguit i seguirem treballant per donar-vos suport en el que sigui necessari. Però tota la nostra feina, no té sentit si vosaltres no l’aprofiteu, treballem per donar-vos recursos per tal que la gestió de l’esplai us sigui més fàcil, per ajudar-vos a millorar els vostres projectes educatius i perquè a partir del treball en xarxa amb altres esplais pugueu intercanviar experiències i compartir coneixement per seguir fent créixer l’esplai.

Acabem el curs donant forma al proper pla estratègic d’Esplac de manera conjunta amb tots i totes vosaltres. Aquest pla ens marcarà els reptes a treballar els propers tres anys: participació, atenció personalitzada, model d’esplai i decreixement. Com sempre, sabeu que estem oberts a les vostres propostes!

Esperem que aprofiteu les vacances per fer esplai, per descansar i començar el curs vinent amb més forces que mai!

Una abraçada carregada d’#energiadelesplai!

Manifest de la Monifesta’t 2011, l’energia de l’esplai!

Enguany el manifest llegit durant l’acte públic de la Monifesta’t es va elaborar amb les conclusions dels 12 debats realitzats durant la trobada, cadascún sobre una de les dimensions i aspectes que conformen el model d’esplai que volem promoure des d’Esplais Catalans. Us deixem aquí el text íntegre del manifest.

Manifest de la Monifesta’t 2011, l’energia de l’esplai

Benvingudes i benvinguts a la Monifesta’t a Canet de Mar. Ens fa especial il·lusió perquè la comissió de la Monifesta’t d’enguany, formada per monitores i monitors del sector Maresme d’ESPLAC portem temps treballant per donar forma a aquesta trobada carregada d’energia de l’esplai.  Al llarg del dia d’avui ha estat molt important la vostra participació: és bàsic i imprescindible el paper de les monitores i monitors dins de l’esplai per tal de donar continuïtat al projecte que compartim. Després dels debats d’aquesta tarda tenim més clara l’energia que ens mou…

* L’energia de treballar per la defensa activa de tots els drets dels infants.
* Concebem, acceptem i respectem l’energia del joc lliure i del joc dirigit en el temps de lleure.
* Comptem amb les famílies i els infants per donar energia a la participació. Per participar volem, parlem, sabem i consensuem.
* L’esplai carrega d’energia per fer amistats.
* El treball en equip que fem ens dóna i requereix l’energia del saber escoltar i respectar.
* Tenim motivació i energia per treballar en un objectiu comú enriquit per diferents visions.
* Som laics perquè eduquem i no adoctrinem. Perquè pensem i no reproduïm. És l’energia de la laïcitat.
* Tenim l’energia suficient per intercanviar cultures i compartir experiències. Som internacionalistes.
* Entenem les activitats de vacances com un lloc ideal per compartir l’energia amb els infants i créixer conjuntament.
* Donem energia al nostre entorn respectant-lo i tenint-ne cura.
* Estem en el camí on descartem gèneres, sexes i etiquetes, i donem energia a les persones.
* Utilitzem amb responsabilitat les tecnologies de la informació i de la comunicació que ens carrega d’energia per reivindicar la nostra tasca en el present i futur.
* La continuïtat del nostre projecte passa per transmetre tota aquesta energia al nostre relleu.

Totes les monitores i monitors que avui estem aquí a Canet de Mar podem ser exemple d’aquests valors.  Monifestem-nos per seguir donant energia als esplais!

26 de març de 2011, Canet de Mar. Comissió organitzadora de la Monifesta’t.

L’energia de l’esplai sou vosaltres!

Fent esplai cadascú des del seu barri o la seva població, sovint podem sentir-nos aïllats. Això sí, feliços de fer la nostra tasca ben feta i motivats per seguir-la fent (una cosa no treu l’altra). El dia a dia se’ns menja: preparem activitats, fem formacions, apaguem focs… i sovint no ens dóna temps d’aixecar el cap de la feina que fem al nostre esplai i mirar una mica més enllà. Però de tant en tant, val la pena aturar-se i mirar  i veure que som molts els que fem esplai, que tots i totes tenim els mateixos horitzons i que amb el granet de sorra de cadascú, això de fer un món millor, potser sí que ho estem aconseguint.

Aquest cap de setmana del 26 i 27 de març, la Monifesta’t serà una molt bona oportunitat per aturar les màquines (i deixar els gomets, les pilotes, la plastilina, les proves, les pistes i les excursions -o no-) i mirar més enllà dels nostres esplais. Quan arribeu a Canet de Mar aprofiteu per donar un cop d’ull a la quantitat de monitors i monitores que som, tots i totes amb el mateix objectiu d’educar en el temps de lleure a infants i joves perquè aprenguin a participar, a respectar-se, a compartir, a estimar-se… en definitiva, tot el que fa falta per viure plenament i ser el màxim de feliços possible. Aprofiteu doncs, per conèixer-vos, compartir experiències, explicar-vos historietes i totes les penes i les alegries que us donen els vostres esplais!

Volem que aquesta Monifesta’t sigui L’energia de l’esplai, és a dir, una super càrrega de piles per tothom qui fa possible que els projectes dels esplais tirin endavant cada setmana, cada trimestre i cada curs! Les monitores i monitors som, en gran part, el motor dels esplais i és necessari que, de tant en tant, fem una bona posada a punt per continuar motivats, contents i convençuts de fer el que fem; sense més recompensa que la de créixer al costat dels nostres infants i viure experiències que segurament, ens marcaran per sempre. És per això que esperem veure-us a tots i totes a Canet de Mar i, si us plau, mireu més enllà! Saludeu-vos encara que no us coneixeu, feliciteu-vos per la valuosa feina que feu cadascun de vosaltres des dels vostres esplais i monifesteu-vos tal com sou!

Definicions d’una espècie ben estranya…

La Jana Alentorn, membre de l’equip de direcció d’Esplais Catalans, obre el seu diccionari personal per escriure aquest artícle.

MONITOR/A: [s. XIX; del ll. monĭtor, -ōris, íd.] Els monitors i les monitores són una classe d’humans. Les seves principals característiques són: la seva motivació i una edat compresa entre els 17 i els 30 anys, més o menys. Tot i que són una espècie poc reconeguda, n’existeixen uns 19.000 exemplars a tot Catalunya i trobaríem espècies semblants arreu del món. De fet n’hi ha una molt més coneguda i estesa que són els caps escoltes o scouts… que vindrien a ser uns cosins germans dels monitors/es. Anteriorment els monitors/es tenien la pell coberta de certs elements com: mocadors, flors, rastes, fulards,… en l’actualitat però, cada conjunt ha anat transformant-se i agafant els seus propis pelatges.

L’espècie monitoril podem classificar-la en base a diferents criteris: els valors amb els quals es defineixen, si cobren o són voluntaris, etc. La variant voluntària i associativa acostuma a tenir un important valor afegit: el compromís i la responsabilitat que porta a millorar el món a través de la seva tasca educativa.

Els monitors/es viuen en manades anomenades esplais. Aquest mot també dóna nom a l’espai en el qual habiten, més endavant procedirem a la seva definició. La seva vida comença en diferents moments, la gran majoria han nascut a l’esplai i en un determinat moment, fent un ritu de pas, deixen de ser cries i passen a ser monitors/es, d’altres s’hi incorporen directament com a monitors/es quan aquesta ja està formada i n’hi ha que fins i tot decideixen iniciar-ne una de nova.

Contràriament al que s’ha dit en nombrosos estudis, s’ha demostrat científicament que els monitors/es no s’alimenten de flors (per allò de menjaflors), s’alimenten de valors com la motivació, la participació, l’amistat, el compromís, l’alegria… i alhora nodreixen a les seves cries amb activitats que transmeten aquests valors. De les activitats més comunes entre les manades hi trobem les sortides a l’aire lliure, els jocs de nit, les cançons, les gimcanes, la convivència durant dies (aquesta pot donar-se en uns espais anomenats cases de colònies o en terrenys d’acampada), les danses, els jocs moguts, etc.

El cervell dels monitors/es regula un sistema força complex, en el qual ha d’estructurar i compaginar tota una vida repleta de deures: casa, estudis, amistats, hobbies, parella…, amb tots els compromisos que comporta ser membre de la manada: reunions, sortides, activitats, comissions, colònies, campaments, formació…

ESPLAI: [s. XIX; de esplaiar] Espai en el qual habita l’espècie monitoril i nom que rep la manada.

En tant que manada, són coneguts per les activitats que realitzen, per la seva manera d’educar a les cries (mitjançant activitats i amb la quotidianitat), per la seva supervivència malgrat les adversitats però, sobretot, la característica que millor defineix els esplais és la capacitat de transformació que tenen del seu entorn.

De vegades en base a si alguns valors predominen sobre uns altres, les manades s’uneixen formant un clan, aquest aglutina moltes manades que comparteixen moltes característiques en comú. Aquests clans tenen una gran i forta capacitat de transformació de l’entorn i és el motiu per al qual existeixen. També proporcionen seguretat, formació, recursos, etc. a les diverses manades que el formen.

JANA ALENTORN: [1984; de Rosa i Mike, Vilanova i la Geltrú] Després de tenir clars els dos anteriors termes, entendreu millor la meva pròpia definició. Doncs bé, jo em dic Jana Alentorn Lahoz, vaig participar durant 12 anys a la manada del C.E. Drac Màgic de Vilanova i la Geltrú, des que era una cria. Mentre vaig ser una cria de la manada, vaig aprendre moltes coses i vaig gaudir de molts moments màgics, fins al dia que els membres adults van proposar-me passar a ser monitora. Aquell va ser un dels moments més feliços de la meva vida.

La meva manada forma part del clan d’Esplac (Esplais Catalans), el qual el defineixen els valors de la laïcitat i el progressisme. Tot i que sempre la duré al cor, ja fa un temps que he abandonat la meva manada, però ara visc com a dirigent dins del clan Esplac i me’n sento orgullosa i feliç. I a més a més, per sobreviure treballo formant als membres de diverses manades perquè tinguin més recursos per criar a les seves cries i així anar creixent tots plegats.

Confio en què aquesta espècie, de la qual formo part, segueixi creixent i fent-se gran. Que algun dia sigui coneguda i reconeguda la tasca que fa, que dia rere dia les cries es motivin a continuar la saga i que la seva capacitat de transformar l’entorn no esdevingui només una il·lusió i segueixi sent una realitat tant espectacular, sòlida i palpable com el Pedraforca (una mica menjaflors sí que som, però amb orgull!).