Qui era Pete Seeger?

Autor: Joffre Villanueva (perspectivalaica.wordpress.com)

Avui ens hem llevat amb la notícia de la mort de Pete Seeger i probablement la majoria d’esplaieres i esplaieros no sabrien dir exactament qui era. I en Pete Seeger ha estat una persona molt influent per als esplais. Podríem fer la prova i comptar quantes de les seves cançons figuren als cançoners, segur que en surten moltes! I també en trobarem d’altres que no eren seves però que ell va rescatar de l’oblit i va popularitzar.

En Pete Seeger va néixer el 1919; ha mort ben vellet, doncs. De jove va aprendre a tocar l’ukelele i més endavant el banjo, aquell estrany instrument de cinc cordes (amb una corda que només arriba a mig màstil!). Al seu banjo hi portava escrita una frase molt famosa: “Aquesta màquina derrota l’odi i l’obliga a rendir-se”. Read More

Presentació del nou Equip de Direcció i discurs final de la XXXII Assemblea General Ordinària

Autor: Raimon Carreras, President d’Esplais Catalans

Discurs final de Raimon Carreras presentant el nou Equip de Direcció d’Esplais Catalans a l’Assemblea General Ordinària, celebrada l’1 de desembre de 2013 a Horta (Barcelona). 

Ens presentem davant vostre el nou Equip de Direcció. Un equip amb moltes novetats. Segurament un equip més equilibrat que l’anterior, amb presència de 4 sectors geogràfics diferents i amb més equitat de gènere.

Em sembla que no m’equivocaré si parlo en nom d’aquest equip i us dic que estem amb ganes de posar-nos a treballar pels esplais i amb ganes de fer bé les coses. I de treballar per tal de visualitzar de cara enfora el projecte que duem a terme tots els monitors i monitores. Aquest any amb la Monifesta’t tenim una gran oportunitat. Read More

L’esplai: en marxa pels drets socials!

Autor: Josep Mañé, monitor de l’esplai Zig-Zag

Els grans derrotats d’aquesta crisi capitalista són, sens dubte, les classes populars. Al llarg dels últims anys hem vist com els drets socials i laborals de la majoria de la població han experimentat un retrocés més que alarmant. Mentre veiem com serveis fonamentals com l’educació i la sanitat són retallats, l’atur es dispara i aquells que poden treballar ho fan cada vegada en unes condicions més precàries, una petita minoria no tan sols ha mantingut les seves riqueses i el seu poder d’influència, sinó que, a més, ha aprofitat aquesta crisi per augmentar i consolidar el seu paper dominant. Read More

All different, all equal

Autor: Benjo Aguilar
Web: afersdomestics.wordpress.com
Facebook: Afers domèstics

Premi Mercè Conesa 2013 al voluntariat social

Autor: Pau Gonzàlez Val
Bloc: Baixant d’Horta

A l’entrega del premi català de l’any 2012, es va desvetllar l’intriga: el català de l’any 2012 és l’oncòleg Jose Sánchez de Toledo Codina (cal remarcar el cognom de la mare, com ell mateix va dir ahir…). Per no trencar tradicions, en Joel Joan (@JoelJoanJuve) ha dit la tonteria de l’any 2013.

A banda del Premi de Català de l’any s’entregaren dos premis més. D’una banda, el premi a la iniciativa empresarial a l’empresa Hotusa (rebuts a la porta per representants dels treballadors i treballadores, potser en relacions laborals no excel·leixen…) i per altra, el Premi Mercè Conesa a la Millor Iniciativa Social per al voluntariat Social. Read More

20 anys de l’esplai La Tribu

Autoria: monitors i monitores de l’esplai La Tribu

Som una generació que hem crescut veient com la societat es desenvolupava i avançava molt de pressa i com el sistema educatiu cada cop es quedava més endarrerit. Som una generació que ha agafat el testimoni de la lluita de les nostres famílies, que hem despertat i hem decidit que volem canviar les coses. Creiem fermament en l’educació en el lleure com una alternativa que es reinventa, més lliure, més propera, més pràctica, més activa i amb un potencial que dia a dia va creixent. Read More

No és Catalunya: és la independència

Autor: Gonzalo Candanedo

Mai he tingut cap problema en reconèixer el meu poc o nul sentiment de pertinença nacional, no he amagat la feblesa del meu vincle emocional amb cap nació ni les armadures simbòliques amb les que es vesteixen. Això no vol dir que no que no em pugui engrescar el vigentíssim debat sobre el “model territorial”. De fet, des d’una perspectiva profundament democràtica, només es pot simpatitzar amb el “dret a decidir” o l’autodeterminació. Exercir el dret a decidir és viure en democràcia, fer-ho en tots els àmbits i espai que tenim a l’abast i lluitar per conquerir-ne de més, la capacitat de decidir sobre tot és la que ens apropa a la llibertat. Em motiva la independència com a procés en el que una comunitat política es doti dels mecanismes per gestionar millor els afers col·lectius, corresponsabilitzar-se del comú. Una oportunitat d’eixamplar els límits del possible i, més enllà de canviar fronteres administratives, litúrgies nacionals o dates a commemorar, poder desbordar els actuals condicionants i barreres per respondre a la pregunta “com volem viure juntes?”. Millora per altra banda prou assolible, tenint en compte el punt de partida actual. Read More

Quan algú no troba el seu lloc, hi perdem tots

Autor: Benjo Aguilar
Web: afersdomestics.wordpress.com
Facebook: Afers domèstics

I perquè ens dieu la vostra, afegim una petita pregunta a l’Esplai domèstic! A part de contestar l’enquesta, també podeu deixar les vostres reflexions als comentaris!

[poll id=”2″]

Una nació del passat o un estat pel futur?

Autor: Ignasi Llorente (@illorente)
Web: www.llorente.cat

“M’interessa molt el futur, ja que és el lloc on passaré la resta de la meva vida”. Crec que seria molt més útil que els estats es preocupessin de fer entendre als alumnes de les seves escoles aquesta magistral frase de Woody Allen que no perdre el temps intentant-los fer aprendre les lletres d’uns himnes que sovint parlen de gestes i guerres d’un passat remot (i que massa sovint s’ajusta poc a la realitat).

Malauradament la majoria d’estat actuals estan construïts a imatge i semblança dels estats sorgits als segles XVII, XVIII i XIX, amb uns clixés identificatius que han quedat obsolets. Si allò que defineix clàssicament un estat és una nació, una frontera i un poder (ja sigui en forma de república o de monarquia) ens hauríem de preguntar quins d’aquests elements segueixen tenint vigència. Read More

Monitors i monitores: participació il·limitada

Autora: Sílvia Luque

Segur que ho haureu dit milers de vegades, o ho haureu sentit dir, que els esplais són “escoles de participació” on aprenem la importància d’allò públic, d’allò que ens afecta a totes les persones, i que a l’esplai prenem consciència de la nostra responsabilitat (i capacitat!) per canviar les coses del nostre entorn.

Però la cosa no acaba aquí, sovint haureu sentit dir que els monitors i monitores no ens conformem només amb això i que més enllà de la tasca de transformació social que duem a terme a través de l’esplai participem també en altres espais. En definitiva, que som culs (i sobre tot ments) inquiets(/es)!. Read More