Compartir molt més que un camí

Autor: Carles Barberan (@anquesdepana), membre de l’Ateneu de Parets del Vallès.

Què volem trobar al final del camí? Trobo que en el món educatiu sovint ens fem aquesta pregunta. Quan ens plantegem qualsevol objectiu, estem caminant per un camí i estem buscant la manera d’arribar al final d’aquest. Bé, final, final, no. Volem arribar per seguir mirant més enllà. Potser fins i tot el camí no duu enlloc, però no voldria jo ficar-me en un jardí o acabar al món de les idees. Encara.

Estic escrivint aquestes línies perquè crec que aquest estiu he respost una mica més aquesta pregunta. Més concretament, se’m va plantejar aquesta pregunta i encara l’estic responent. Sóc una de les persones que aquest estiu ha participat del programa Marta Mata d’Èxit, impartit a Saifores per l’Escola Lliure El Sol. I escric aquestes línies per a expressar la meva satisfacció en molts sentits. Sobretot, en un en particular que us explicaré més endavant. Read More

Els esplais fem l’estiu

Autora: Meritxell Vidal Barreda (@meritxellvidalb)

Ho sabem i any rere any ho demostrem tots els esplais d’Esplais Catalans que treballeu des del voluntariat: les activitats d’estiu són un moment ben important per tot l’esplai. Es culmina tot el treball pedagògic portat a terme durant el curs i aquests dies de l’activitat són, a més, molt especials per tot el que es comparteix i es viu en un entorn enmig de la natura. Moment per reviure mentalment l’estiu passat amb l’esplai, aix… (sospir)

Podria ser, doncs, aquesta una de les raons per les quals podem estar dient que aquest estiu és l’any amb més esplais fent activitats? Read More

Premi Mercè Conesa 2013 al voluntariat social

Autor: Pau Gonzàlez Val
Bloc: Baixant d’Horta

A l’entrega del premi català de l’any 2012, es va desvetllar l’intriga: el català de l’any 2012 és l’oncòleg Jose Sánchez de Toledo Codina (cal remarcar el cognom de la mare, com ell mateix va dir ahir…). Per no trencar tradicions, en Joel Joan (@JoelJoanJuve) ha dit la tonteria de l’any 2013.

A banda del Premi de Català de l’any s’entregaren dos premis més. D’una banda, el premi a la iniciativa empresarial a l’empresa Hotusa (rebuts a la porta per representants dels treballadors i treballadores, potser en relacions laborals no excel·leixen…) i per altra, el Premi Mercè Conesa a la Millor Iniciativa Social per al voluntariat Social. Read More

Be different, internacionalitza’t!

Autora: Inés Ivorra Harrison

Una de les coses a les quals hem de fer front quan sortim de la nostra bombolla del món de l’esplai és a la incomprensió general de les persones que ens envolten. Ets monitora d’esplai?, Però això ho fas sense cobrar?, No tens res millor a fer els dissabtes?… i més recentment: No tens ja una edat per a aquestes coses? Però la màgia dels seminaris internacionals és trobar-se amb persones d’un munt de països que fan exactament el mateix: dedicar part del seu temps a l’educació en el lleure de forma voluntària, ja sigui diàriament, setmanalment, mensualment o durant les vacances.  Read More

Hi ha vida després de l’esplai?

Autora: Georgina Gonzàlez

Volunteers Against Poverty

Autors i autores:
Mireia Gálvez
Anna Foguet
Eugeni Brigneti
Raul Barreto

Quina imatge us ve al cap quan us diuen la paraula pobresa? Segurament a la majoria de vosaltres davant un mot com aquest us apareixen imatges d’Àfrica o Sud-América. Si els hi preguntéssim a ells (als africans o sudamericans) imaginarien el seu veí o veïna. Per contra, si parlem de riquesa segurament apareixeria la imatge d’un altre país europeu o un altre barri o població dintre del nostre país, i aquests africans i sudamericans et dirien sense pensar Europa i EE.UU. Prejudici o Realitat? Aquesta és la qüestió, una qüestió sumament interessant per discutir i debatre però que no arribaríem a cap conclusió sense posar-nos en situació. Read More

L’esplai com a punt d’inflexió

Autor: Albert Argudo, monitor de l’esplai Guaita’l i membre de l’Equip General del sector Maresme d’Esplais Catalans.

Si ara em posés a pensar sobre quin impacte ha tingut l’esplai a la meva vida, hauria d’anar uns quants anys enrere.

La meva aventura en aquest mundillo comença al 2001 quan un grup de joves d’Alella, descontents amb la societat i amb la voluntat d’una transformació social decideixen començar a organitzar-se i re-engeguen el projecte d’un espai de lleure educatiu al poble, l’Esplai Guaita’l.

A l’esplai m’ho passava bé fent jocs, gimcanes, tallers i excursions, però reconec que en un principi no hi anava de bones. Em portava malament, em barallava amb els companys i companyes (i germans) i els hi feia una mica la vida impossible a les meves monitores. Read More

Irene Balaguer & Joan Francesc Pont: voluntariat assignatura obligatòria

Ja fa uns mesos la Conselleria d’Ensenyament de la Generalitat va anunciar que inclourà el voluntariat al pla de formació de l’Educació Secundària Obligatòria. En aquest Cara a cara li demanem la opinió sobre aquest fet a la Irene Balaguer i en Joan Franscec Pont. I tu què n’opines? Digues la teva als comentaris!

Autora: Irene Balaguer, presidenta de l’Associació de Mestres Rosa Sensat

Des del meu punt de vista, la pregunta permet dues interpretacions: en una la meva resposta seria un no rotund i en l’altre seria un si, hi tant.

Si el que es planteja és que amb voluntariat es cobreixin els múltiples dèficits que la reducció de mestres i professors està generant el funcionament quotidià a l’escola o institut la resposta es clarament, NO. Un no que cal aclarir, perquè ni de lluny respon a una qüestió corporativa ni a una idea d’educació tancada o exclusiva, respon a la convicció, que en cap cas amb voluntariat, s’han de cobrir els dèficits que l’administració imposa a la realitat escolar. Read More

A voltes amb l’esplai, a voltes amb el voluntariat

L’Arcadi Corominas, soci i ex-president d’Esplais Catalans, reflexiona sobre el voluntariat i, la seva experiència a l’esplai i Esplac i en aquest doble article. Imprescindibles per carregar energia de l’esplai pel nou any!

El passat dia 5 de desembre es va commemorar el Dia Internacional del Voluntariat. Quan surgeix la paraula voluntariat a un no li ve cap altre projecte al cap que el de l’Esplai. Són tantes hores, tants esforços, tantes jornades de treball i dedicació al Drac Màgic i a Esplac que a un no li pot venir al cap res més que això.

Fa uns dies, Esplac va celebrar la seva assemblea anual. D’ençà del desembre de 2009 que vaig sortir de l’Equip de Direcció l’entitat ha crescut exponencialment fins a assolir els 106 Esplais. 106 projectes carregats de persones (joves) que es creuen un projecte, el de la transformació i el del progrés social a partir de l’educació en el temps de lleure dels infants i joves. I en fan bandera i el converteixen en una manera d’entendre el món i la vida Read More

L’esplai Greska vol crèixer i fer crèixer!

L’esplai Greska ens explica en aquest article, el seu nou projecte per crèixer i fer crèixer la ciutat on viuen. Endavant amb l’acció dels esplais i les bones idees!

Som l’Esplai Greska, una Associació Infantil i Juvenil de Sant Boi de Llobregat, dedicada a l’educació en el lleure. El Greska es conforma per un equip de monitors i col·laboradors voluntaris amb experiència en el sector, que segueixen els valors amb què es fonamenta l’Entitat: l’Assemblearisme, el Lleure, el Voluntariat, la Participació, el Progrés, la Laïcitat, la Llibertat, la Coeducació, la Familiaritat, la Sostenibilitat, la Pluralitat i el Canvi Social. Creiem en la transformació social, en la força de les persones.

En virtut de tot això i en un context social de crisi econòmica com el que vivim (en què moltes famílies estan patint l’atur, la precarietat laboral, la pujada del cost de la vida, etc.) pensem que la imaginació i el treball són dos dels múltiples motors que poden fer que la realitat que visquin els nens sigui millor. D’aquesta manera, l’equip de monitors, pre-monitors i col·laboradors externs de l’associació ens hem agrupat creant aquest projecte format per: la campanya Apadrina un Greska (per tal d’oferir el nostre temps, la nostre formació i el nostre treball a canvi d’una petita aportació per l’Esplai) i el Festival Engreska’t (per tal de dinamitzar la vida del poble amb una mica de festeta estival, que mai està de més!). Aquest projecte, doncs, va sorgir de la necessitat de suplir les mancances econòmiques de l’entitat per millorar la situació de l’Esplai i dels seus nens i nenes. La campanya però, no volíem que es limités a la simple donació sinó que anés més enllà i involucrés a monitors, pre-monitors i col·laboradors en el context de la vila, tot articulant la xarxa de relacions del poble mitjançant la dinamització i el treball social.

I a partir d’aquí… es va arribar a la conclusió de que calia promocionar la feinada que estàvem engegant. Mica en mica, estirant del fil, parlant amb amics d’amics i movent-nos entre la nostra gent… es va arribar a crear una petita comunitat d’indis esbojarrats que estaven disposats a posar el seu gra de sorra al Greska fent un vídeo sobre la nostra campanya: la productora, la fotògrafa, la càmera, aquells amics que sempre hi son per ser engaliats, les famílies de tots nosaltres que sempre acaben mullant-se sense saber ben bé per a què… els nens i pares com a primers motivats, companys de gremi i d’altres entitats que sempre estaran disposats a voler que els hi retornis el favor…! El vídeo? Ah sí, el vídeo era per promocionar la iniciativa; però més important, va servir per adonar-nos de que si es vol, es pot; que compartir és viure i que l’empatia i l’ajuda mútua poden esdevenir l’oli de la màquina. Que hem suat tinta per portar a terme la globalitat del Projecte? Sí. Que ens ha costat moltes nits sense dormir i la dosi mítica d’estrès esplaiero? Sí. Però “que nos quiten lo bailao”, que diuen!
L’Esplai Greska vol ser part del canvi del nostre poble i vol fer-ho de la mà de tots els qui estan al seu costat; l’Esplai Greska vol créixer i fer créixer!