Després de l’esplai…

Hem anat a l’esplai des de petites, hem estat monitores, potser alliberades… i després què? Doncs després, en les nostres maneres de fer, de pensar i d’actuar, segurament, ens adonem de com ens ha arribat a marcar el fet de passar per l’esplai. La Laia, ex-monitora del Boix, ha penjat el seu antic foulard a la paret del seu restaurant i no ha fet només per decorar-lo… tot seguit ens explica el perquè.

Ca la Laia – Sopars

Avui us vull parlar d’aquest nou espai que hem obert; la seva decoració i història no són aleatoris no casuals; en cada cosa, coseta o detall penjats a la paret de Ca la Laia-Sopars hi ha un per què. Tot forma o ha format part de nosaltres en la nostra trajectòria vital i si estem on estem és per totes i cadascuna de les grans i no tant grans decisions que al llarg de la nostra vida hem anat prenent.

Per començar us explico el per què d’un foulard blau que hi ha penjat en un penjador de l’entrada:

Sí, ho he de reconèixer públicament, tinc un passat “esplaiero” que no puc amagar. El compartir experiències, vivències i, sobretot, aprendre certs valors i actituds, tot jugant i passant-ho d’allò més bé, han fet la seva feina en mi. I és ara quan sóc més gran, i sobretot, amb criatures pel voltant, quan m’adono de la importància que això ha tingut i té en tot allò que faig.

Vaig començar als 6 anys, anant de colònies i campaments, carregada amb una motxilla que la meva mare (patidora com ella sola, sóc filla única), omplia amb moltes coses de “per si de cas” i que per darrera només es veia unes cametes i una motxilla caminant… Aquí ja vaig començar a comprovar que es poden fer moltes coses a la muntanya i que amb un grup de nens i nenes de la mateixa edat i uns monitors que et preparen activitats de les que a casa ni somniar de fer, t’ho pots arribar a passar pipa. Després em vaig anar fent gran i les activitats anaven canviant, però el fons de la qüestió era el mateix: fer coses que per mi sola, amb els amics o amb la família segurament no hagués fet mai.

Llavors, quan ja la vida se’t complica una mica més (això et penses tu, perquè vas a la Universitat i creus que això és la cosa més complicada i costosa que hi ha al món….qui ho enganxés ara, no?); llavors ve una monitora, la qual tu admires moltíssim (va per tu Anna) i et diu: per què no fas de monitora, amb una responsabilitat brutal i de forma totalment gratuïta? I et trenca els esquemes: jo? ja en sabré? ja podré? què els hi diré als nens i les nenes? i als pares d’aquests nens i aquestes nenes? Ufffffffffff

Però fas el cop de cap i et dius: si ells confien en mí, no seré jo menys!! I t’hi llences de cap.

I ai mare meva quina cosa més divertida que he descobert: resulta que darrera d’aquelles activitats tant innocents però alhora divertides, hi ha un munt de feina i intencions, que fan que encara siguin molt més enriquidores i profitoses!!! Que enganyats ens tenien a tots plegats, pensant nosaltres (innocents) que només jugàvem.

Aprens gestió, recursos econòmics (que sempre són escassos en aquests centres), treball en equip, companyerisme, responsabilitat, treballar amb objectius i plantejar activitats en funció d’aquests i excursions plenes de sentit, planificació, a parlar en públic (les reunions de pares són una prova de foc pels monitors més tímids, és a dir, jo), a treure les castenyes del foc, a improvitzar, a no defallir quan esteu tots cansats i els nens necessiten veure que estàs animat i content per poder seguir tirant ells també, a no deixar que els problemes personals passin davant d’aquell grup d’infants que esperen de tu que els hi facis passar una bona estona, i moltes més coses que costa fer conscients ara, però que de tant en tant quan et trobes davant certes situacions complexes, noves o decisives, et surten i et dius…: ostres, si això ja ho feiem a l’esplai, i llavors et relaxes i disfrutes, com quan estaves fent de monitora.

És per això que el foulard de l’Esplai Boix (mocador representatiu) està penjat a Ca la Laia-Sopars, perquè l’essència de tot allò que ens ha marcat, ha d’estar present en aquest nou projecte; perquè ajuda, als que estan asseguts sopant, a descobrir noves versions de nosaltres mateixos, a conèixer les persones que estem al darrera, els nostres valors i els nostres pensaments envers la vida.

Us deixo una foto, per què quan vingueu pogueu jugar al “on està Walli” però amb el foulard…..

“Serem allò que vulguem ser”

En Jordi Crisol, membre de l’Equip de Direcció d’Esplac fa la seva valoració personal sobre l’Àgora Jove d’aquest cap de setmana, en què entre d’altres temes també s’ha debatut sobre una qüestió que ens toca ben d’aprop, la importància del model d’esplai associatiu.

Aquest cap de setmana hem participar a les Jornades de Lleure i Sexisme organitzades per l’Escola Lliure el Sol, i també a l’Àgora Jove del Consell Nacional de Joventut de Catalunya. Juntament amb en Pau Fuentes vem assistir a l’àgora, un espai de debat i taller d’idees dels joves associats, on hi participen entitats de diferents àmbits, i entre elles, les educatives. En aquesta 3a Àgora Jove s’ha debatut sobre propostes per a la millora del nostre sistema democràtic.

Tant per a mi, com per a en Pau Fuentes ha estat una experiència enriquidora, de coneixença, on hem aprofundit els nostres coneixements en processos participatius i debatut sobre noves propostes per reformar les estructures democràtiques del país.

Malgrat pugui sobtar, en aquesta trobada també s’ha parlat sobre associacionisme educatiu voluntari, i per tant, de model d’esplai. Més concretament en una de les sessions on va intervenir la professora de Ciència Política de la UPF, Mariona Ferrer, i que va dir citant textualment que “Els esplais són una escola de ciutadania i per tant, les institucions haurien d’invertir-hi més”. Durant part de la seva intervenció, Ferrer va insistir en que la feina que fan esplais i cau és clau per fomentar la participació dels i les joves en la societat i tot allò que ens envolta, resumint, que són unes eines més importants per assolir grans quotes de participació i democràcia en un futur. Ferrer va donar a entendre que els esplais i caus haurien d’estar a l’agenda de prioritat de les administracions públiques i mitjans.

Intervencions i sessions com aquesta em refermen en que fer esplai i treballar, com ho estem fent des d’Esplac per la incidència pública i política del model d’esplai voluntari és essencial per caminar cap a la transformació social.

Ja ho deia el poeta amics, “Serem allò que vulguem ser” i jo hi afegeixo que som al camí correcte per aconseguir el que volem!

Fora tòpics de l’esplai!

En Pau Fuentes, coordinador de l’Equip General del Sector Barcelona i ex-monitor de l’esplai l’Olivera Rodona, ens desmunta uns quants tòpics relacionats amb l’esplai. N’heu sentit algun més? Ajudeu-nos a desmuntar-los en els comentaris d’aquest artícle!

A continuació s’exposen els que crec que són els 4 principals tòpics/prejudicis sobre “l’Esplai”. Tema important, ja que potser és l’últim bastió per assolir el tan desitjat reconeixement social.

Sense més preàmbuls, comencem:

1r. Els “esplaieros” són uns “xirucaires”

Sovint es confon el ser amant de la natura i de l’excursionisme amb ser un ximple sense ofici ni benefici. Doncs no, per sort les persones vinculades als esplais els hi acostuma agradar la natura, valor que d’altra banda també es treballa des dels propis esplais. No per anar vestits amb botes de muntanya les persones són menys serioses, rigoroses i fins i tot “productives”, que aquelles que calcen sabates.

2n. Vahhh!, qualsevol pot ser monitor/a!

Hem de ser conscients de la responsabilitat que els monitors/es assumeixen en el seu dia a dia, no estem parlant de jugar sinó d’educar jugant. És per això, que no tothom té les capacitats necessàries per ser educador. En primer lloc cal una voluntat decidida per ser-ho, és a dir, tenir ben clar que no és el mateix fer de monitor/a, que ser-ho; el grau de compromís en marca la diferència. És molt rellevant també la formació específica que reben els monitors, el que els permet adquirir coneixements sobre pedagogia, ideari, organització, etc.

3r A l’esplai es lliga molt

Bé, això no és un tòpic, és una realitat. L’esplai no deixa de ser un eina socialitzadora, que lluny da ser com les “xarxes socials” d’internet ajuda a construir un teixit social fort i sovint romàntic a les persones que hi participen.

4t Els monitors i les monitores cobren

Els monitors/es són joves que estudien i/o treballen però que dediquen bona part del seu temps lliure al projecte educatiu de l’esplai. Ara bé, sense cap mena de retribució econòmica. Estam parlant d’un col·lectiu compromès amb el seu entorn, que concep l’esplai com a una oportunitat per construir un món millor on viure.

Deixem-nos de prejudicis i celebrem que enguany els esplais ESPLAC han fet més activitats d’estiu que mai, alguna cosa estarem fent bé.

Moltes felicitats esplais!

Un agraïment ben merescut per a tots els esplais de part de l’equip de Direcció d’Esplais Catalans, Esplac!

Pels 54 esplais que feu activitats d’estiu, per les 111 activitats d’estiu voluntàries que organitzeu, pels més de 6500 infants que han passat pels nostres esplais aquest any, per les celebracions dels Drets dels Infants, per les activitats de tots els sectors, pels projectes de les comissions, per les 400 persones que vam participar d’alguna manera o altra de la Monifesta’t! En resum, moltes felicitats a totes per la bona feina que heu fet durant tot aquest curs!

Amb aquesta entrada us volem reconèixer l’esforç que feu cada any al plantejar-vos el projecte, la bona feina que feu cada dissabte, cada excursió… Feina que si a sobre la fem persones voluntàries, mereix la més important de les felicitacions i dels reconeixements.

El fet que cada any, tant els esplais com Esplac, ens plantegem nous objectius a treballar, demostra que som entitats vives i que ens sabem adaptar als canvis. Treballem la sostenibilitat per millorar el futur del nostre planeta, treballem la participació a les nostres entitats per canviar el model de democràcia que tenim i ho fem des de l’associacionisme per canviar l’organització de la societat.

Tota aquesta feina acompanyada d’un ideari i d’uns valors com la laïcitat, l’amistat, l’internacionalisme, la participació, l’educació, l’amistat… Valors que en un moment de crisi capitalista com aquest, estan a l’alça!

Al llarg dels darrers temps ha quedat palès que cal un canvi social, polític i econòmic. Ens hem de fer forts davant de qui intenta vendre l’esplai com un servei, com un producte. La nostra feina educant persones crítiques des de l’associacionisme educatiu és imprescindible si volem canviar el món en el que vivim.

Des d’Esplac hem seguit i seguirem treballant per donar-vos suport en el que sigui necessari. Però tota la nostra feina, no té sentit si vosaltres no l’aprofiteu, treballem per donar-vos recursos per tal que la gestió de l’esplai us sigui més fàcil, per ajudar-vos a millorar els vostres projectes educatius i perquè a partir del treball en xarxa amb altres esplais pugueu intercanviar experiències i compartir coneixement per seguir fent créixer l’esplai.

Acabem el curs donant forma al proper pla estratègic d’Esplac de manera conjunta amb tots i totes vosaltres. Aquest pla ens marcarà els reptes a treballar els propers tres anys: participació, atenció personalitzada, model d’esplai i decreixement. Com sempre, sabeu que estem oberts a les vostres propostes!

Esperem que aprofiteu les vacances per fer esplai, per descansar i començar el curs vinent amb més forces que mai!

Una abraçada carregada d’#energiadelesplai!

Manifest de la Monifesta’t 2011, l’energia de l’esplai!

Enguany el manifest llegit durant l’acte públic de la Monifesta’t es va elaborar amb les conclusions dels 12 debats realitzats durant la trobada, cadascún sobre una de les dimensions i aspectes que conformen el model d’esplai que volem promoure des d’Esplais Catalans. Us deixem aquí el text íntegre del manifest.

Manifest de la Monifesta’t 2011, l’energia de l’esplai

Benvingudes i benvinguts a la Monifesta’t a Canet de Mar. Ens fa especial il·lusió perquè la comissió de la Monifesta’t d’enguany, formada per monitores i monitors del sector Maresme d’ESPLAC portem temps treballant per donar forma a aquesta trobada carregada d’energia de l’esplai.  Al llarg del dia d’avui ha estat molt important la vostra participació: és bàsic i imprescindible el paper de les monitores i monitors dins de l’esplai per tal de donar continuïtat al projecte que compartim. Després dels debats d’aquesta tarda tenim més clara l’energia que ens mou…

* L’energia de treballar per la defensa activa de tots els drets dels infants.
* Concebem, acceptem i respectem l’energia del joc lliure i del joc dirigit en el temps de lleure.
* Comptem amb les famílies i els infants per donar energia a la participació. Per participar volem, parlem, sabem i consensuem.
* L’esplai carrega d’energia per fer amistats.
* El treball en equip que fem ens dóna i requereix l’energia del saber escoltar i respectar.
* Tenim motivació i energia per treballar en un objectiu comú enriquit per diferents visions.
* Som laics perquè eduquem i no adoctrinem. Perquè pensem i no reproduïm. És l’energia de la laïcitat.
* Tenim l’energia suficient per intercanviar cultures i compartir experiències. Som internacionalistes.
* Entenem les activitats de vacances com un lloc ideal per compartir l’energia amb els infants i créixer conjuntament.
* Donem energia al nostre entorn respectant-lo i tenint-ne cura.
* Estem en el camí on descartem gèneres, sexes i etiquetes, i donem energia a les persones.
* Utilitzem amb responsabilitat les tecnologies de la informació i de la comunicació que ens carrega d’energia per reivindicar la nostra tasca en el present i futur.
* La continuïtat del nostre projecte passa per transmetre tota aquesta energia al nostre relleu.

Totes les monitores i monitors que avui estem aquí a Canet de Mar podem ser exemple d’aquests valors.  Monifestem-nos per seguir donant energia als esplais!

26 de març de 2011, Canet de Mar. Comissió organitzadora de la Monifesta’t.

Reconeixement 2.0

Els dilluns són, per definició, dies complicats. Qui més, qui menys ha tingut el cap de setmana “lliure” i tornar a començar la rutina i veure l’agenda plena de coses acumulades per fer… uf! A tothom li passa, és cert… però ja que hi som, farem un parèntesi per saludar (hola!) a tothom per qui aquest “temps lliure” ha significat dedicar bona part de divendres, dissabte o diumenge no només a fer esplai, sinó també a preparar activitats, fer reunions, participar en sortides, rebre o donar formació…

Tornant al tema, aquest dilluns, tot apuntava que fos un d’aquests dies… Obrir el correu, repassar la llista de coses a fer, donar una ullada al Twitter, obrir el Facebook… I en aquesta última acció, precisament, ha estat quan el dia ha canviat de perspectiva. En el mur d’Esplac apareixia una felicitació matinera de la nostra amiga Eva Argilés. Sorpresa! Avui és l’aniversari d’Esplac: 29 anys, ni més ni menys! Una data que molt pocs recordàvem, fins que Facebook ha entrat a les nostres vides, entre d’altres coses, indicant-nos puntualment els aniversaris dels nostres amics i amigues.

I seguida d’aquesta felicitació: n’han vingut moltíssimes més! De monitors i monitores, d’esplais (aquestes ens han fet especial il·lusió, ho reconeixem), d’antigues i noves amistats, de companys/es internacionals, d’entitats que ens donen suport, de plataformes d’associacions en què participem… Ha estat tota una onada d’ànims i d’agraïments que, de veritat, ha capgirat aquest dilluns i l’ha convertit en el millor dels inicis de setmana.

És de justícia doncs, que en aquest bloc, que precisament vol ser un recull de textos en defensa dels esplais i una bandera de la nostra eterna reivindicació de reconeixement social, us donem les gràcies a tots i totes per cadascuna d’aquestes “felicitats!”, “per molts anys!” i mostres de suport que avui estem rebent a través de la xarxa.
És més, des d’aquí us volem tornar totes aquestes felicitacions, perquè de ben segur que sense vosaltres no haguéssim arribat fins aquí.

Felicitem-nos, doncs, que 29 anys no es fan cada dia!

L’esplai no es compra!

Ja tenim la primera col·laboració! L’escriu en Jordi Crisol, actual membre de l’equip de direcció d’Esplac i ex-monitor de l’esplai Xirusplai de Badalona.

L’esplai no es compra!

Ni amb diners ni amb espècies! I qui digui el contrari s’ha begut l’enteniment! L’esplai no el compra ningú, ni la casa gran del capitalisme. De la mà d’històrics dirigents, del que avui s’ha acabat transformant amb l’associacionisme educatiu, del qual en formen part els esplais, s’està evidenciant una capitalització de centres dedicats a l’educació des d’una vessant voluntària.

La nova i moderna assimilació de la conjunció prestació de serveis o educació de base comunitària, ha pervertit i està pervertint el valor que se li assigna a una tasca feta voluntàriament com la que fal els esplais. La substitució d’una feina no remunerada, com la que fa un monitor/a d’esplai o un cap d’agrupament per una de remunerada, influeix a qui l’acciona, i segurament no articula les seves accions des d’un posicionament ideològic i pedagògic precís i concret, que va associat en la majoria dels casos, a la idea de progrés i canvi.
No serà més enllà que des de posicions demagògiques que articularan el seu discurs, aquells que, em titllaran d’abolicionista del model socio-econòmic del lleure educatiu. Simplement el que cal és una separació i equiparació dels models al que realment són. Al Cèsar el que es del Cèsar. I avall que fa baixada
.
Els esplais associatius i voluntaris sortirem sempre amb avantatge ideològic, perquè sabem clarament d’on venim i quin camí cal agafar per arribar al nostre objectiu, encara que sovint l’entorn social no ens reconegui com cal la feina que fem. Als esplais associatius i voluntaris, en una gran majoria ens sentireu parlar de canvi, progrés, transformació social, de combatre l’immobilisme, amb un profund i potent discurs de crítica social. Participem en la mesura del que es possible al Pensa globalment, actua localment, donant les eines a petites persones perquè siguin grans persones.

La resta de models educatius socio-econòmics basats en la prestació d’un servei a canvi d’una quantitat econòmica, tenen la seva raó de ser i fan la feina que els pertoca, però fins ara han utilitzat etiquetes equivocades per fer creure el que no eren.

Aquí i ara; els 96 esplais que conformen l’associació Esplais Catalans (ESPLAC) volem trencar amb aquesta visió esbiaixada, informar al nostre entorn, als mitjans, als polítics i a la societat en general de què l’esplai ha estat sempre associatiu i voluntari i així volem que ho continuï sent.

Jordi Crisol
www.jordicrisol.com

En defensa de l’esplai: tot fet, tot per fer.

Sovint, explicar com entenem nosaltres l’esplai sorprèn a la resta. Sorprèn perquè som joves, voluntaris i actius. Sorprèn perquè el reconeixement social i administratiu de la nostra tasca, a voltes no és el que voldríem. Som conscients que aconseguir aquesta fita no és gens fàcil. Primerament perquè hem de ser capaços d’explicar en poques i clares paraules que és i com entenem nosaltres l’esplai. I segon, perquè hem de saber transmetre pels canals adequats aquest missatge. Cal que quan els mitjans (públics o privats) posin sobre la taula l’educació en el lleure i els drets dels infants, els esplais d’Esplais Catalans siguin el marc i la font de referència.

Per aconseguir aquest reconeixement i donar a conèixer a la ciutadania quin és el nostre model d’esplai, tot està fet i alhora tot està per fer. Cal que seguim treballant com portem fent fins ara i, a més a més, cal que dissenyem una estratègia comunicativa eficaç i valenta. És per això que enguany hem iniciat una campanya, que, entre d’altres accions, comprèn el bloc que ara mateix esteu llegint.

Amb la campanya Hi ha moltes raons per venir a l’esplai. Tria la teva!, volem explicar quins són els trets més representatius i els valors que defensem dels esplais associats a Esplais Catalans: la laicitat, el voluntariat, l’internacionalisme, l’associacionisme, l’amistat i sobretot el nostre interès primordial en l’educació dels infants. Som esplais que creiem en les persones actives i compromeses i, que sense elles, el canvi cap a una societat justa i igualitària no és possible. Al contrari de la idea paternalista de què eduquem a la ciutadania del futur, Esplais Catalans pensem i podem demostrar que els infants són ciutadans actius i compromesos pel sol fet de participar de l’esplai. Perquè l’esplai és l’eina que els ajuda a participar i a decidir.

Durant el curs 2010-2011 volem que aquesta campanya s’estengui per tot arreu i esperem que els seus principals protagonistes, els esplais, ens la fem nostra i l’estenem allà on anem. Esperem que aquest bloc sigui un espai on poder compartir diferents visions del que és i el que ha de ser l’esplai avui, sobre experiències viscudes, sobre el paper de l’esplai a la societat i en l’educació, però sobretot un espai on defensar la tasca dels esplais.

Esperem que ens seguiu de prop i compartiu amb tots nosaltres les vostres visions. No ens perdeu de vista!