Autor: Eduard Fernando, membre de l’Equip de Direcció d’Esplais Catalans.

Recentment vaig completar The West Wing, una fantàstica sèrie americana sobre la política i les seves contradiccions, on els seus protagonistes busquen fer el bé però sovint, i malgrat la bona voluntat, el pragmatisme i la realitat s’imposen. A l’episodi 17 de la sisena temporada, un grup d’infants de l’associació “Future leaders for democracy” viatgen a la Casa Blanca per defensar la supressió de la majoria d’edat i advoquen per donar el dret a vot al conjunt de la ciutadania, independentment de l’edat.

Val la pena veure aquest fragment del capítol per sentir els principals arguments esgrimits que acaben convencent el Cap de Comunicació de la Casa Blanca, Toby Ziegler, o fins i tot el President Barlet. No era el primer lloc on sentia arguments a favor del vot infantil i recordo com a la presentació del llibre Tot el poder als joves d’Albert Claret, de qui manllevo parcialment el títol en aquest article, el professor Joan Subirats va comentar que el debat sobre el vot dels infants estava present en alguns cercles com a mesura per compensar el poder polític dels més grans, que cada vegada representen  –i representaran- una proporció de l’electorat superior.

Des del Moviment Associatiu Juvenil (MAJ) fa molts anys que es reivindica que el dret a vot s’hauria de garantir a partir dels 16 anys. Així es pronunciava l’aleshores president del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya, Sergi Contreras, en un article publicat al Som Esplai. Sense contradir la reivindicació històrica de l’associacionisme juvenil del país, arribats aquí i com a Esplais Catalans, segurament hauríem d’anar una mica més enllà i defensar el vot infantil, essent el vot als 16 anys un primer pas en una reducció progressiva de l’edat de sufragi.

L’últim informe de 2014 “Estat de situació de la infància i adolescència a Catalunya”, estableix que el risc de pobresa entre infants i joves menors de 16 anys és del 29,5%, xifra molt més alta que la de persones entre 16 i 64 anys (25,4%) i les majors de 64 anys (14%). Quan parlem de privació material severa, el 8% dels infants i adolescents menors de 16 anys la pateixen, mentre que només afecta al 2% de les persones majors de 64 anys. El percentatge d’atur juvenil entre 16 i 19 anys és del 61,4%, de 20 als 24 anys la xifra és del 42,2% i en persones de més de 24 anys baixa a un 18%. Aquestes només són algunes de les dades que es poden esgrimir per fer notar que els infants i joves d’aquest país es troben en una situació molt més precària que la mitjana de la població.

L’altra observació que podem fer és veure quines polítiques públiques es destinen a protegir la infància de la dramàtica situació que viu i, d’acord amb tots els estudis, la inversió en aquest segment de la població és menor que en la resta de la població, i comparativament, la població més gran està molt més protegida.

Davant d’aquesta realitat és normal que ens plantegem què es pot fer per atorgar més poder al segment de població més vulnerable i una de les possibles, entre d’altres, és donar dret a vot a tota la població, com recull un informe del think tank britànic DEMOS titulat “Other people’s children”. Atorgant el dret a vot als infants i joves de menys de 18 anys s’aconsegueix que aquesta part de ciutadania representi al voltant del 20% de l’electorat, una importància relativa gens menyspreable i que superaria per exemple el nombre de persones de més de 65 anys. Aquest fet obligaria als partits polítics i als governs a dedicar més atenció (polítiques i recursos) cap a la infància i la joventut i abandonar certa retòrica per passar de les paraules als fets, i demostrar aquesta priorització a través també de les partides pressupostàries. Potser és hora de tenir aquest debat, i que els infants i joves del present tinguin un paper més preeminent en les polítiques i decisions d’avui, ja que els acabaran afectant més que a les generacions precedents.