Per una vegada, no fan falta presentacions

Ei penya! Som la Patri y la Mery de l’esplai La Tribu de Mataró (M de Maresme, lliure i tropical!). Aquest any hem participat als cursos de formació per a directors i directores de l’Escola Lliure el Sol, una a Viladrau i l’altra a Saifores. A continuació, us deixem un mix de les nostres experiències. Esperem que us agradi i us motivi a seguir en el món del lleure i a no deixar de crèixer!

Si ens pregunteu quines eren les nostres expectatives abans de començar, us podem dir què ens esperàvem: aprendre més sobre l’esplai, la seva organització, com poder tirar-lo endavant i compartir experiències amb monitors i monitores d’altres esplais A més, esperàvem conèixer més a Esplac, perquè creiem que si el nostre esplai hi està federat, és convenient conèixer amb profunditat què i qui són, els valors que l’identifiquen i les possibilitats que ofereix de cara als esplais i sectors.

Va ser una immersió directa en el món esplaiero (en totes les seves dimensions), amb gent oberta i una predisposició a compartir l’experiència i a viure-la intensament. Sabíem que sortiríem d’allà amb molt més del que havíem entrat. Dintre d’aquella bombolla res més semblava importar, ni pressions ni preocupacions ens envoltaven durant aquelles dues setmanes. Aquelles persones que hores abans eren uns desconeguts esperant al mateix autocar que nosaltres es convertien en companys, confidents i còmplices, i acabarien ocupant un lloc especial als nostres cors. Vam descobrir una cosa que molt probablement ja haureu descobert totes aquelles que hagueu participat en algun dels cursos d’estiu: tots nosaltres compartim uns trets d’identitat molt semblants, cadascú dins la seva individualitat. Tots tenim ganes d’aprendre i treballar en el món del lleure, en l’educació, ja siguem esplais, caus o ateneus; teníem ganes de participar i de coneixe’ns els uns als altres, i ho afrontàvem amb entusiasme i il·lusió; i lo més important, que tothom es sentia capacitat per participar, en major o menor mesura, en un feedback de coneixements, experiències i actituds (com a monitors i monitores i com a creixement personal).

Després dels 15 dies vam comprendre a què es referien els/les tutors/es amb l’advertència de que ens preparéssim psicològicament. En el moment en que escrivim aquest article, seguim compartint moments i emocions molt fortes d’aquells dies. Ens adonem que totes dues vam passar moments de “subidón” i de “bajón”. Un remolí de sensacions des del primer dia i fins ara: alegria, melancolia, tristesa, inseguretat, energia, satisfacció personal, i més.

També vam aprendre el significat de moltes paraules noves com “MLP” o “FIM”, vam ser capaços d’entendre “economia”, vam desxifrar els organigrames de cada esplai (alguns més difícils que d’altres), vam conèixer mil formes de relacionar-nos en grup, vam qüestionar-nos i vam comprendre el món complicat del gènere, així com alternatives de gestió de l’esplai per ser més sostenibles i independents, vam conèixer més a fons Esplac i de quina manera podíem fer un millor relleu…en conclusió vam sortir d’allà amb un piló de coneixements i idees noves per aportar al nostre esplai.

El moment de la tornada el recordem com un moment de riure i alegria. No hi podia haver més confiança entre nosaltres amb cançons, anècdotes i plans de futur conjunts. Però també el sentiment de que no tornaríem a viure mai més una experiència igual. Tornar a la realitat, sortir del somni. Anàvem deixant a les persones amb les que havíem compartit 15 dies, les 24 hores, i només d’imaginar com seria el dia següent, al matí, estant soles a les nostres habitacions, ens envaïa una immensa melanconia.

Per sort, molts de nosaltres no hem desistit en tornar-nos a trobar. Hem intentat seguir quedant el que quedava d’estiu, abans de tornar a les rutines d’estudi o de feina. I encara intentem, com a mínim, fer sopars o quedar per anar de festa. Igualment, a través de les xarxes socials “habidas y por haber” procurem no perdre el contacte.

No voldríem acabar, però, sense fer-vos una pinzellada de diverses anècdotes que cadascuna hem seleccionat d’entre l’immens volum de moments memorables.

La Patri insisteix en destacar la rebuda passada per aigua als monis i el “dogma” emelepero; les nits de “el pueblo duerme”, de dansa del ventre entre altres balls, de furor i de conga amb final feliç a la piscina; la demanda per posar el cul a l’hamaca; el Komando Kaos i les seves temibles conseqüències (enigmes al lavabo entre cordes i precinto, llits i sacs canviats de lloc i/o amagats,segrests…); moments de contes i pluja d’estels; visites nocturnes al bosc, amb guitarra inclosa; mítiques becaines sota l’avet; gimcanes nocturnes amb ressopó inclòs i els esbojarrats que van pujar al Matagalls de nit.

I la Mery, per no ser menys, recorda amb especial carinyu com els dires van voler fomentar la cohesió de grups dels monis treient-los les portes dels lavabos i dutxes; el “Vota Laic”; el repertori de cançons al menjador (l’arroz con-con!); la Jana-Laia; les nits de guerra de sexes; el nudisme a la piscina; les nits de ressopó a la “glorieta”; els fiesteros de l’Arboç i els tetraplégicos; el Babar; l’apadrinament; i per últim, però no menys important, the kastors!

Dedicat especialment i amb amor als formadors i formadores que van passar, voluntària o involuntàriament, per les piscines (amb o sense roba) i als tutors: Raül i Rai-Roi, i Jana i Eli. Recordar-vos, estimades tutores de Saifores que no ens fem responsables dels nostres actes de no fer-se efectiva de manera immediata l’enviament de les cartes.

Conclusió: tant Saifores com Viladrau van ser una experiència 300% recomanable.