L’Irene Torrecilla, monitora de l’esplai Grup Infantil Puigcastellar ens explica quina és la seva “gran recompensa” fruit de participar a l’esplai. Quina és la vostra? Ens ho expliqueu als comentaris?

L’altre dia un amic em demanava per què passava els caps de setmana anant d’excursió amb una colla de “marrecs”. “Si t’ho mires així, bé és cert que gasto temps i energia, però no t’he parlat mai de la gran recompensa?”, li vaig dir i ell em va mirar estranyat. La voleu saber?

La gran recompensa té lloc només un cop l’any. Just a l’inici de l’estiu en el meu cas, però conec altres que allarguen l’espera fins a finals de juliol. Durant tot el curs en parlem, monis i nens ens demanem com serà, quan i si tots la podrem gaudir. Us he de confessar que des del moment que acaba començo a pensar en la de l’estiu següent.

Però, no us imagineu que l’espera és una torura! Durant l’any ens retrobem per jugar, fer tallers, excursions, trobades amb pares, reunions setmanals per enllestir els caps de setmana i un cop al trimestre fem una mini sorpresa que ens fa agafar més ganes per la final.

Passem hores, dies, setmanes, mesos preparant el gran esdeveniment de l’any. Per què? Perquè si passar els caps de setmana amb una colla de trapelles i monis és tan divertit, marxar amb ells més d’una setmana a una casa de colònies ho és encara més.

Aquesta gran recompensa són dies de feina que es transformen en hores de convivència, cançons, proves, endevinalles, guerres d’aigua i de pintura, esmorzars, dinars, berenars i sopars, contes, reflexions, lliteres, llanternes, piscina, olimpíades, equips, petits, mitjans, grans, monis, disfresses, personatges, centre d’interès… Ens embrutem i hem de lluitar contra mosquits i altres insectes que, pobres, espanten les criatures.

Un cop ho has provat, t’enganxa. I si el suposat preu que he de pagar (i realment m’encanta fer-ho) és el de veure aquests infants i monis alguns caps de setmana per passar estones plegats recordant aventures i tenint experiències noves, doncs trobo que encara és poc, perquè el que m’aporten és molt més del que jo els hi puc donar.

Moltes gràcies petits, mitjans, grans i monis del Puigcastellar!