Autora: Gemma Ustrell Ibarz

S’il·luminen els ulls de l’Anna quan desembolica una carpeta plena de papers mecanografiats i de dibuixos infantils. S’obre la seva capsa dels records de fa 40 anys i amb generositat i orgull comparteix el que va ser l’inici de l’educació en el lleure a Alella. Al costat, la mirada de complicitat de la Rosa, que recorda com si fos avui les experiències viscudes en el que probablement van ser uns dels millors anys de la seva vida. Reconeixen que va ser una època de molta feina, de reunions fins les tantes programant activitats, però també d’una gran recompensa. Els nens i les nenes gaudien de les tardes d’esplai però no hi ha dubte que les monitores ho feien tant o més.

De la fàbrica de perfumeria a les colònies

A Alella l’associacionisme educatiu va aparèixer per primer cop el 1975, quan un grup d’uns quinze joves que treballaven plegats a la fàbrica Vera de perfumeria van començar a reunir-se mensualment al local que els cedia el mossèn del poble. L’Anna Lucas ha estat passant comptes: ‘Ja fa quatre dècades!’, exclama, i en canvi les seves vivències continuen ben presents. Aquest grup d’alellencs, anomenat Esquirols, es va consolidar i van començar a organitzar excursions a peu d’un dia amb uns 20 nens i nenes d’Alella.

En paral·lel es van organitzar les primeres colònies d’estiu, una iniciativa de les noies que organitzaven els tallers infantils a les salesianes. La Rosa calcula que deurien costar unes 3.000 pessetes de llavors. ‘Nosaltres no teníem experiència en activitats d’aquest tipus però les colònies van funcionar molt bé’, explica. Quan les monges van tancar, les van animar a continuar les colònies. ‘Tots els dies que teníem de vacances els destinàvem a portar els nanos de colònies’ diu satisfeta l’Anna ‘Acabava la Festa Major i l’endemà ja marxàvem deu dies amb ells’.

 Neix l’associacionisme educatiu

Les colònies afirmen que van ser un èxit, fet que les va animar a continuar la seva tasca educativa i organitzar-se oficialment com a esplai el 1980. Al primer esplai d’Alella, el Gresca, hi participaven una quarantena de nens i nenes. La tasca dels monitors i monitores era totalment voluntària i la Rosa recorda que com que l’esplai no tenia recursos econòmics perquè els infants no pagaven quota, els monitors també hi col·laboraven econòmicament com podien. Llavors no tenien la titulació oficial de monitor d’activitats d’educació en el lleure, que es va començar a regular ara fa 30 anys, perquè en aquella època no es requeria per a poder desenvolupar les activitats. Les seves activitats, lligades sempre a l’educació en valors, van desenvolupar-se setmanalment fins el 1987.

‘Només que t’ho passis igual que jo m’ho vaig passar, ja val la pena’ li diu l’Anna a la seva filla, Anna Alfaro, que va ser nena de l’esplai l’Esplai i actualment és monitora del Guaita’l. A continuació, ensenyen les fotografies esgrogueïdes que il·lustren aquells anys: ‘Mira, saps qui és? La Maria Majoral, que també venia al Gresca’.

‘M’estimava molt les meves monitores’, afirma la Maria, ‘les recordo sovint a elles així com també l’olor que feia el poble a cada estació quan fèiem les activitats i les excursions’ La Maria va ser també monitora de l’esplai L’Esplai durant 10 anys. El gener del 1991 va sorgir un nou esplai a Alella. La necessitat de recuperar una entitat d’educació en el lleure al servei dels infants del poble va fer que l’acollida fos bona i una quarantena de nens i nenes es van inscriure a l’esplai L’Esplai.

Un espai de cohesió

La Maria explica que un dels objectius principals era involucrar els infants a la vida del poble i que coneguessin l’entorn. ‘Era tot molt perfecte: tens la possibilitat de viure com tu creus i eduques els nens i nenes amb valors, ets el seu model’, afegeix. En aquella època, l’associacionisme educatiu ja estava més regulat i és per això que alguns dels monitors ja comptaven amb el títol d’educador en el lleure i fins i tot, el de director. Segurament perquè la tasca s’anava complicant, el 1992 va veure la necessitat de federar-se a Esplais Catalans.

A mesura que Alella creixia, es feia evident la funció cohesionadora de l’entitat, clau per a la inclusió dels nens i nenes que arribaven nous a Alella així com per a les seves famílies. ‘El món no l’entenies però l’intentàvem canviar amb coherència, il·lusió i ingenuïtat’ reconeix la Maria que també confessa que li costa explicar la visió com a monitora separant-la de la seva vida de llavors. Durant aquells anys dedicava a l’esplai gran part del seu temps i no sempre li era fàcil compaginar el munt d’hores que li destinaven amb el dia a dia.

Durant els 11 anys d’existència de L’Esplai l’activitat va ser molt intensa. ‘Per sort, es barrejava l’activitat associativa amb l’amistat’, declara la Maria. Fins i tot feien formació per a premonitors per garantir el relleu, i alguns d’aquells van fundar el curs 2001-2002 l’esplai Guaita’l. ‘Una de les coses més maques és veure com la implicació perdura i permet la continuïtat: L’Anna Lucas del Gresca va ser monitora meva, jo de l’Esplai vaig ser monitora teva i tu, Gemma, del Guaita’l, vas ser monitora de l’Anna Alfaro, la filla de l’Anna Lucas. I ella ara també és monitora!’.

En el 10è aniversari de l’esplai Guaita’l hem d’agrair la implicació al munt de monitors i monitores que des de 1980 han defensat l’educació en el lleure de la població infantil i juvenil d’Alella. I encoratjar l’actual equip a continuar la tasca imprescindible d’educar en valors els nens i nenes perquè esdevinguin ciutadans i ciutadanes actius, lliures i feliços. Ho estan aconseguint perquè no sabien que era impossible. Per molts anys.

Resum de:

USTRELL G. “Viure i conviure. Història de l’esplai a Alella” Revista Alella (2012), núm. 316, p. 31-32