Autores: Joana Ramis monitora de l’esplai Boix i Albert Menendez monitor de l’esplai SCV-El Clot

Durant el cap de setmana del 16 i 17 de maig, 4 esplais del sector Barcelona vam participar a la Konjuntivitis de Xics-petits: Xangó, SCV El Clot, Xiroc i Boix. Entre tots vàrem aplegar, a la localitat de Romanyà de la Selva, unes 65 persones entre monitores i infants que no esperàvem per res l’aventura que se’ns plantaria al davant.

Vam arribar pel matí i tot semblava normal, amb temps per a conèixer-nos una mica entre tots, vam fer diferents jocs dinàmics per aprendre noms i agafar confiança. Jocs com el pistoler, el stop love, prínceps i princeses entre molts d’altres. Sense temps per més i responent al crit dels nostres petits (i no tant petits) estomacs, vam fer un dinar de germanor, encara sense imaginar-nos el que ens estaria a punt d’ocórrer.

Així doncs, tant bon punt vam acabar la migdiada, aparegué per sorpresa un senyor que s’autoanomenava el “capatàs” d’una gran empresa d’obres i el seguien els seus treballadors, tots vestits amb casc, armilla i carregats d’eines. No ens va fer gaire bona espina i no vam tardar gaire a descobrir el que havia planejat amb els seus bruts diners: talar tot el bosc que ens envoltava. Ens va instar a marxar d’allà i no amb bones paraules, no sabíem pas que fer. “Hi vivia algú més en aquests boscos? Que passaria amb els animals i les plantes?”

Poc desprès i ja a més entrada la tarda, els i les petites de l’esplai van poder conèixer els habitants dels bosc, uns follets, les fades, l’esperit del bosc i l’avi, el minotaure i la família de goblins. Aquests éssers fantàstics ens van demanar ajuda per evitar la imminent tala del bosc. En format gimcana els infants anaven passant per diferents proves on es trobaven amb els diversos éssers, ajudant-los i escoltant les històries del que havien perdut per culpa dels obrers. Els follets, tot buscant els ingredients de la seva poció màgica, vam poder adquirir agilitat. Amb les fades, que els van talar el seu arbre de l’amor, ens van ajudar a trobar el nostre amor. Amb l’avi, vam fer un puzzle amb un conjur i així poder despertar l’esperit del bosc, una mena de divinitat per ells. El minotaure, que ja no podia agafar aigua de la font, ens va entrenar per ser més forts. Finalment, la família de goblins verds, ens va ensenyar com amagar-nos i ser ágils per un possible enfrontament amb els obrers. Es pujaven als arbres perquè no els trobéssim!

Un cop es va fer fosc, ens mereixíem més que un bon descans i un bon sopar per recuperar forces, ens esperava una gran lluita! Tant bon punt estàvem preparats, van tornar a aparèixer els obrers per donar-nos el seu ultimàtum. Per sorpresa de tots, un complot dels mateixos obrers contra el capatàs ens va animar a atacar el campament base per tal de robar les eines i així dificultar més la tala del bosc. Els infants havien d’arribar fins a una base sense ser vistos pels monitors i monitores, que es trobaven dins i que utilitzaven llanternes per descobrir quins infants s’hi apropaven massa. Quan identificaven algú, aquest havia de tornar al lloc de partida i tornar-ho a intentar de nou. No va ser gens fàcil, tant per infants com per monitors, clarament desbordats.

Sota la llum de bengales que brillaven amb força sota el cel estrellat, ens vàrem fer amb totes les eines. El capatàs tot enfurismat, es va enfrontar amb els seus treballadors en adonar-se que havien estat ells els havien ajudat el motí. L’havien abandonat i a més, traït a favor dels habitants del bosc.

Així a doncs, els infants van poder viure un final emocionant, on l’esforç i la perseverança van dominar en el desenllaç en el qual, els habitants d’un bosc encantat, van aconseguir amb l’ajuda d’els infants salvar casa seva i van veure com els diners del capatàs no poden amb tot. Finalment, va acabar marxant amb la cua entre les cames, sol i sense suport dels seus, que van acabar canviant de bàndol.

Esgotats, al matí següent es va fer una gran xocolatada conjunta que va culminar amb diferents danses i balls de cada esplai en una gran rotllana. Desprès de dinar, es van agafar els autocars per tornar de nou cap a Barcelona. Va ser un gran cap de setmana, molt intens i divertit.